Pediatriadeponent

En relació a l'entrada: cal consentiment informat per vacunar? He sentit diferents comentaris (dels verbals no dels que es pengen), respecte a diferents aspectes, com: quanta informació cal donar, com manejar-ho i més enllà d’això el canvi del panorama en l’exercici de la medicina i les professions sanitàries. Aquest canvi tan clar, i jo afegiria que inexorable, va lligat a una qüestió clau: l’exercici de les professions sanitàries en el segle XXI  és molt més complex que en èpoques passades. I això suposa canvi. La complexitat ve donada d’una banda per l’enorme avenç científico-tècnic que ens suposa un “estar al dia “ constant,  però més enllà d’això la relació metge-pacient ha sofert canvis tant radicals com en el camp de la ciència. El progrés tècnic el vivim com grans avenços i amb un gran optimisme, però en el món de les relacions ho vivim amb una gran incertesa i fins i tot inseguretat. Igual que acceptem que cal formació per no perdre’ns en les millores ...

En aquesta entrada del bloc cedim l'espai a Javier Gonzalez de Dios  co-editor de la revista Evidencias en Pediatria i co-editor del bloc Pediatria Basada en Pruebas .  Fa uns dies em va arribar un missatge anunciant-me que publicarien un vídeo a la xarxa sobre els/les nadons prematurs. Mentre el visionaba vaig entendre que s'ha d'estimar molt la feina què fas per a voler-la explicar d'una altra manera, per a voler transmetre als demés la teva emoció amb allò que fas i per a voler ensenyar al món que la Medicina, la Neonatologia, és molt més que màquines sofisticades i tecnificació; en aquest cas la relació professional-pacient ha d'ésser exsquisida per aportar tot allò que els/les nadons prematurs necessiten de més per haver nascut abans d'hora (o molt abans d'hora).  Disfuteu amb el vídeo! Ramon Capdevila El día 17 de noviembre se ha declarado como el  "Día Europeo del Niño Prematuro" . De ello informamos oportunamente en este blog, ...

La notícia sobre una sentència recent del TSJ de Castilla y León ens permet reflexionar sobre què és el consentiment informat, quan i com demanar-lo? Si és necessari per escrit o és suficient verbal? El consentiment informat neix d’un nou model de relació metge-pacient, basat en que els pacients i en el nostre cas les famílies, són agents actius a l’hora de prendre decisions sanitàries,  amb la qual cosa poden acceptar o negar-se a un tractament, consentint o rebutjant-lo. Aquest és el model de “respecte a l’autonomia” del pacient. Aquest model no és tan sols una imposició legal, sinó que marca una clara tendència social en què els pacients demanen estar implicats i informats en les decisions sanitàries. I legalment està clarament consolidat en diferents lleis, la darrera i més clara la Ley de autonomia del paciente . De fet, la condemna recent de Castella-Lleó, condemna la manca d’informació, no una mala praxi o una negligència. El consentiment informat ha de co...

El títol d’aquesta entrada l’he tret d’una sèrie de documentals de la TV. En ells plantegen que depèn de les circumstàncies, el camp de batalla pot fer un gir de 180º. I justament això crec que és el que està passant, més ràpidament que poc a poc, amb les Xarxes Socials i el nostre dia a dia. En el meu cas en el món de la “Salut”. Durant 6 mesos he fet una enquesta a tots els “adolescents” que venien a la consulta. Són 100 enquestes fetes a nois/noies de 8 a 14 anys sobre els seus hàbits d’ús d’Internet. Bé que és una enquesta menor i que les dades són poc “publicables”, però m’han servit per a veure una mica com es “mouen” en aquest món mares/pares i fills/es. Un clàssic és el fet que a la consulta, acompanyant els “pacients adolescents”, segueixen venint molt més les mares : 79% vs 21%. Pares i mares de entre 35 i 50 anys. El 97% dels progenitors disposen d’ ordinador a casa i el 96% de connexió a Internet . A remarcar que un 71% no disposa d’” Internet Segura ”. 74% te...

El proper dijous 1 de desembre, a la Sala Jaume Magre, es farà una taula rodona sobre les "altes capacitats" en la població pediàtrica. Aquesta taula rodona s’adreça als professionals del món  educatiu, estudiants, famílies i persones que hi estiguin interessats. L’objectiu d’aquesta taula rodona és reflexionar sobre la importància de formar a tots els agents implicats en el dia a dia de l’atenció als nens i joves amb altes capacitats de les nostres comarques. Quina és la realitat de les altes capacitats? En un moment  com l’actual, la crisi ens ofereix oportunitats de canvi, i aquestes oportunitats han d’ajudar-nos a veure en quin punt del camí ens trobem i què ens queda per recórrer. Com en tot procés, ens hem de regir per uns paràmetres que  garanteixin el compliment de l’objectiu marcat. Hi ha paràmetres econòmics, n’hi ha d’adaptabilitat a les circumstàncies, n’hi ha de qualitat i n’hi ha de personals. Que els nens i jo...

En aquesta última entrega (la tercera) de les Habilitats per a una vida saludable, acabem de repassar les recomanacions què fa la OMS respecte a  les habilitats psicoafectives. 6.  Solució de problemes i conflictes La vida diària porta de forma inherent certa càrrega de problemes i conflictes, no es poden evitar; es tracta d‘aprendre a manejar-los de forma flexible i creativa, identificant en ells oportunitats de canvi. Els conflictes formen part de la pròpia vida i molts cops no es poden escollir, ens venen donats. Per aprendre a resoldre’ls cal saber trobar opcions, saber cedir i negociar, ponderar alternatives i conèixer que molts cops els conflictes són oportunitats de millora. 7 i 8. Pensament creatiu i crític La nostra és una època que el filòsof Bauman ha definit com a societat líquida, és a dir, una societat en què no existeixen criteris sòlids i fixes, sinó que tot sembla relatiu, una societat en què existeixen diferents punts de vista i di...

Les dimensions del desenvolupament humà requereixen un procés d’aprenentatge, interactiu, personal i evolutiu. No podem oblidar que totes les habilitats, incloses les afectives i les ètiques, també s’aprenen, es desenvolupen, o a l’inrevés, si no hi ha un procés adequat d’aprenentatge poden quedar atrofiades. Cal tenir molt en compte que “el desenvolupament humà és un procés no garantit per la nostra herència genètica, sinó que depèn de la interacció i de l’ambient”. Tradicionalment l’educació s’ha basat molt en el desenvolupament de la intel·ligència, però poc en l’afectivitat; la felicitat i adaptació en la nostra vida dependran molt més del bon maneig afectiu i ètic més que en la part cognitiva.  Per tot això anem repassant les recomanacions de la OMS respecte a  habilitats psicoafectives. 1. Auto-coneixement Ja al temple de Delfos, el més important dels temples grecs, hi havia un epitafi a l’entrada que hi deia: “coneix-te a tu mateix”,  i aquest era ...