Pediatriadeponent

Després de 40 anys de fer de pediatra, ara em jubilo. No sóc una pediatra vocacional. Vaig estudiar Medicina, triant-la per sobre d’Arquitectura i Belles Arts (les altres candidates) per seguir la tradició familiar i possiblement com un tribut al meu pare. Una anàlisi immadura de prioritats em va portar cap a la pediatria.  He gaudit de la meva professió en totes les seves vessants, el MIR a un hospital terciari, quan la vida d’un MIR encara era molt dura, la consulta generalista de l’Atenció Primària, en centres rurals i urbans a tres comunitats autònomes, els càrrecs de gestió, les comissions i grups de treball, etc. Des d’aquí vull donar les gràcies a totes les persones que heu compartit amb mi aquests anys de vida professional que sense cap dubte m’han enriquit intel·lectual i emocionalment. 40 anys i moltes experiències (la darrera, l’adaptació del nostre món a la pandèmia de Covid19) donen perspectiva i potser em permeten formular algunes preguntes per encarar el f...

Avui, al Pediameeting de “Nens en moviment” ( 1 ), en preguntar a l’Ariadna Verdeny sobre el risc que podia representar el confinament en  l’evolució psicomotora dels infants petits, m’ha sobtat gratament saber que no sempre hi ha aquesta relació. En famílies que ella ha contactat, en obligat online durant aquestes setmanes, per respondre a llurs preguntes o per fer el seguiment del nadó, ha comprovat  que alguns d’aquests infants havien fet importants progressos atesa la disponibilitat física i emocional dels pares.  I això m’ha fet repensar en com els biaxos socials i culturals condicionen i faciliten que “els rics siguin cada dia més rics i els pobres cada dia més pobres”. I ho dic atès que les famílies que es poden permetre un seguiment psicomotor i evolutiu online amb professionals d’un centre privat (i amb l’afegit de motivació de parentalitat positiva que això comporta) acostumen a ser aquelles a les que la vida ha ofert una cara amable, i representa ...

Com cada any per aquestes dates, el Francesc Domingo ens desitja unes bones festes i ens fa reflexionar una mica.... Bon Nadal a tothom!  A cada alenada de vida, a cada instant, en respirar, retrobem nova sortida per poder recomençar. Si cada jorn hem d’aprendre fins retornar on tot se sap, el Nadal ens fa reprendre somnis del cor i del cap. Si el passat és vella història, i   el futur, pendent de fer, no jaiem en la memòria i treballem: l’ara és feiner! La sort se’ns donà, servida, en nèixer en un paradís! Fem-ne joia compartida i repartim nostre pastís amb les gents d’altres contrades que arriben del desencís, i   ses esperances posades en un futur més planer i llis. Que nostra porta no es tanqui! Entomem el compromís, i   que tampoc mai no ens manqui el cor obert i un bell somrís! enllaç a la font de la fotografia Francesc Domingo i Salvany  Balaguer, Nadal de 2019

El passat 3 d'octubre de 2019 vam poder assistir a la inauguració del Curs 2019-20 de la Societat Catalana de Pediatria ( SCP )  Continuant amb les ganes de descentralitzar la formació i els actes que fa la SCP, la inauguració es va fer a les Terres de Ponent, en aquesta ocasió a la sala d'actes del Col·legi Oficial de Metges de Lleida ( COMLL ).  El president de la SCP, el Dr. Valentí Pineda , va donar la benvinguda i va fer un repàs a totes les activitats que durant aquest Curs 2019-20 la Societat ha programat. La Dra. Lídia Sanz va fer la presentació del ponent què va fer la conferència inaugural del Curs, el Dr. Ramon Capdevila .  La conferència què va presentar, amb el títol: " La xarxa. Molt més que fils nuats ", va servir per a reflexionar sobre la comunicació que hi ha entre tots/es els/les actors i actrius que donen suport a les famílies i a les persones en edat pediàtrica. Reflexions que ens serveixen per a constatar que s'ha avançat a l'hora...

Monestir de Les Avellanes, 20 d’octubre de 2018  Dintre de les activitats del 30è aniversari de l’Associació Catalana per la Infància Maltractada - ACIM (1988-2018), la delegació de Ponent, amb seu al Monestir de Les Avellanes , ha organitzat una Jornada formativa per a la Pediatria de Ponent sobre Abús sexual infantil. El suport econòmic de la Diputació de Lleida ha estat el principal suport per poder dur, al nostra estimat Ponent, unes professionals   expertes en el tema de l’ASI. El tema dels abusos sexuals a menors és un problema de salut que no ha rebut, fins ara, a casa nostra, l’atenció que es mereix. Darrerament, i gràcies a la creixent sensibilització social pels casos difosos pels mitjans de comunicació, l’interès sembla haver augmentat . Tot i que es van generant iniciatives de prevenció adreçades als professionals de l’educació, la psicologia, el treball social, i també als familiars i als mateixos infants, hi ha una part específica del mon dels abus...

El 29 de desembre de 1942 va morir, al sanatori de Puig d’Olena, el gran mestre dels poetes de Ponent: Màrius Torres. A punt, doncs, per commemorar el 75è aniversari d’aquella data s’escau, en aquests moments que vivim, recordar un poema que ell va escriure l’any 1939: La ciutat llunyana Ara que el braç potent de les fúries aterra la ciutat d'ideals que volíem bastir, entre runes de somnis colgats, més prop de terra, Pàtria, guarda'ns: - la terra no sabrà mai mentir. Entre tants crits estranys, que la teva veu pura ens parli. Ja no ens queda quasi cap més consol que creure i esperar la nova arquitectura amb què braços més lliures puguin ratllar el teu sòl. Qui pogués oblidar la ciutat que s'enfonsa! Més llunyana, més lliure, una altra n'hi ha, potser, que ens envia, per sobre d'aquest temps presoner, batecs d'aire i de fe. La d'una veu de bronze que de torres altíssimes s'allarga pels camins, i eleva el cor, i esc...

La nostra feina pediàtrica, ho sabem, és eminentment social. I, a la vegada, també és  educativa. I com que, sovint,  l’exemple parla tan fort que no deixa escoltar el que diem, val la pena aturar-se de tant en tant i, veure  el nostre quefer diari des d’un altre punt de vista. Això ens pot fer obrir el ulls a d’altres opcions que ens enriquiran i que, de ben segur, enriquiran també el tracte amb les famílies que atenem. De fa temps que, quan rebem i tractem els infants i les famílies , ens agrada practicar i fomentar les tres paraules màgiques  de la convivència: “Bon dia!”, “Si us plau!” i "Gràcies!” . Les coses petites són importants. I si volem que les famílies ens tractin amb respecte (si encara no ho fan), un bon camí per mostrar-ho és amb el nostre exemple, amb el nostre respecte:  - Bon dia! Passin i seguin, si us plau!  - Em pot donar el carnet de salut del Ramon, si us plau ?  Gràcies !  - Obre la boca, Lluís, si us plau !...

(Text traduït i adaptat de www.lacmad.org en resposta a la campanya de l’Ajuntament de Madrid “Que no falte lo más básico”) Cada any, arribades aquestes dates, les campanyes solidàries de recollida d’aliments demanen l’aportació d’aliments infantils amb la bona intenció d’ajudar a les famílies en situació de vulnerabilitat. Personalment, i sé que com jo opinen  diferents associacions i professionals que treballem per tenir nens i nenes amb la millor salut possible,  veig en aquestes campanyes una caritat mal entesa, que fa més mal que bé. Sembla ajuda, però no ho és. Catalunya Ràdio organitza la 8a edició del TióSolidari amb el Banc dels Aliments  "Després dels més de 38.000 quilos de menjar infantil recollits durant la campanya del 2014, aquest Nadal també es demanen aliments especialment per a nadons, com ara llet de continuació I i II, cereals per a farinetes (amb gluten i sense) i potets de fruita i verdura. Es tracta de productes dels quals habitua...

Des de l’any 2000 treballo com a pediatra al CAP Balàfia-Pardinyes-Secà de Sant Pere de Lleida. Sempre m’he enorgullit de treballar aquí, penso que som un equip de professionals que ens orientem cap a la bona atenció a les persones més que al fet de “quedar bé a les fotos”. En els darrers dos anys en el nostre centre es dóna de manera periòdica i repetitiva un fet que em neguiteja i em provoca indignació i que he posat en coneixement de la direcció de l’EAP en diverses ocasions. Des que es va promulgar el Reial decret pel qual els ciutadans han d’acreditar el seu estatus d’assegurats a l’INSS per tenir dret a l’atenció sanitària, en lloc de ser un dret universal, i, malgrat que aquesta llei fa dos excepcions, les dones embarassades i els menors fins als 18 anys, quan un nen acudeix per primera vegada al nostre centre, habitualment es tracta de nadons amb poc dies de vida, se li demanen als pares una sèrie de documents que acreditin que té dret a ser atès: llibre de família (g...