divendres, 28 de juny de 2019

Projecte "Extra-Can"

ESTUDI D’EFICÀCIA DE LA TERÀPIA ASSISTIDA AMB GOSSOS EN POBLACIÓ INFANTIL DURANT L’EXTRACCIÓ SANGUÍNIA O DENTAL: PROJECTE EXTRA-CAN



A primers de maig al servei de Pediatria del CAP Bordeta-Magraners de Lleida s’ha iniciat un nou projecte de Teràpia Assistida amb Gossos: “Projecte Extra-Can”, dirigit a nens i nenes de 3 a 8 anys que necessiten realitzar-se una extracció de sang o dental.
El projecte consisteix en incorporar un gos de teràpia com a suport i acompanyament del nen/a durant la realització de l’analítica o extracció dental.
La punció venosa per a la presa de mostres de sang de rutina és una experiència molt angoixant per a un nombre considerable de nens/es. No només expressen alts nivells d’angoixa durant la punció venosa, sinó també abans del procediment (1). Un altre procediment que genera ansietat en nens/es és l’extracció d’una peça dental. L'ansietat dental es defineix com "una por anormal o temor de visitar el dentista per a rebre atenció o teràpia preventiva i ansietat injustificada pels procediments dentals".  A més, els efectes de l'ansietat dental poden persistir en l'edat adulta, la qual cosa pot conduir a l'abandonament de la cura dental (2). Malgrat els avenços en l'atenció dental, el tractament de l’ansietat i el seu maneig continua sent un desafiament per a l'odontòleg pediàtric.
La por i l’ansietat generen comportaments defensius i de fugida; desencadenant conductes de lluita, plors, crits, rigidesa o voler fugir. La teràpia assistida amb animals (TAA), considerada com un nou enfocament a l'atenció, pot constituir una solució interessant. La TAA és una intervenció terapèutica planificada, estructurada, orientada a uns objectius i dirigida per professionals de la salut. No es tracta de teràpies alternatives; són programes complementaris on l’animal resulta un element motivador i facilitador de la teràpia.
Per reduir els efectes físics i emocionals durant la venopunció s'han utilitzat diferents mètodes que inclouen mètodes farmacològics i no farmacològics (3,4). La distracció és una de les tècniques més efectives per controlar i reduir el dolor i l'angoixa. La TAA es pot emprar com una tècnica de distracció i podria tenir un paper clau en el control del dolor i l'angoixa per als nens/es, així com per als seus pares reduint l'ansietat i generant un ambient més relaxat (5).




Els animals tenen un paper reconegut en la promoció del benestar i la salut del ser humà, a més a més, en els darrers anys el seu paper terapèutic en medicina s’ha convertit en el centre d’investigacions especialitzades (6). Diversos estudis han documentat que la interacció humà-animal té el potencial d'augmentar els nivells d'oxitocina en humans (7,8). I Beetz et al. (9) van suggerir que els efectes reductors de l'estrès i l'ansietat en resposta al contacte amb animals eren resultants de l'alliberament d'oxitocina.  A més en altres estudis, es van trobar nivells més baixos de cortisol (és a dir, un indicador d'estrès reduït) en presència d'un gos de teràpia en comparació amb la presència d'un gos de joguina en una mostra de nens amb problemes emocionals que es trobaven enfrontats a una prova d'estrès social (10).
L’objectiu d'un estudi realitzat en l’Hospital Infantil Meyer d’Itàlia (48) va ser avaluar els efectes beneficiosos de la TAA en nens sotmesos a extraccions de sang a l'hospital. Els nens van interaccionar amb el gos en cada una de les tres fases: abans, durant i després de l’extracció sanguínia. Els resultats van mostrar un menor nivell d'angoixa quan el gos estava present durant el procediment. En altres paraules, es suggereix que l'exposició a un gos, en aquesta situació estressant, indueix un sentiment de benestar en els nens (11).
Un altre efecte positiu de la interacció amb animals és que la sola presencia d’un animal en una clínica odontològica pediàtrica va reduir l’ansietat inicial dels pacients que estaven en la sala d’espera (12).
Tota la bibliografia trobada sobre TAA en població pediàtrica fa referència a l’àmbit Hospitalari; en el nostre cas, plantegem un estudi on la intervenció s’està duent a terme en l’Atenció Primària de Salut.
Els objectius del projecte Extra-Can són avaluar l’eficàcia de la TAA durant l’extracció sanguínia o dental en un Servei de Pediatria d’Atenció Primària. Estimar la disminució de l’estrès emocional del nen/a durant l’extracció sanguínia o dental realitzada amb el suport d’un gos de teràpia i en el familiar acompanyant del nen/a. 


La TAA implica estar 10 minuts abans de l’extracció amb el gos de teràpia, podent interaccionar el nen/a de forma individual, realitzar l’extracció acompanyat/da del gos de teràpia i finalment, 5 minuts d’interacció amb el gos de teràpia desprès de l’extracció. Al realitzar una intervenció basada en el suport emocional mitjançant un gos de teràpia com a element de distracció, s’espera que desprès de la intervenció millori la simptomatologia dels participants en quant a disminució de la por i ansietat i es generi un record positiu.

Autors: Equip de Pediatria del CAP Bordeta-Magraners de Lleida i Dra. Maylos Rodrigo

Bibliografia:

1. Kolk A.M.M., Van Hoof R., Fiedeldij Dop M.J.C. Preparing children for venepuncture. The effect of an integrated intervention ondistress before and durnig venepuncture. Child: Care, Health and Development. 2000; 26(3):251-260.
2. Kritsidima M, Newton T, Asimakopoulou K. The effects of lavender scent on dental patient anxiety levels: A cluster randomised-controlled trial. Community Dent Oral Epidemiol 2010;38:83-7.
3. Tüfekci F.G., Çelebiolu A., Küçükolu S. Turkish children loved distraction: Using kaleidoscope to reduce perceived pain during venipuncture. Journal of Clinical Nursing. 2009; 18: 2180-2186.
4.  Wang Z., Sun L., Chen A. The efficacy of nonpharmacological methods of pain management in school age children receiving venepuncture in a paediatric department: A randomized controlled trial of audiovisual distraction and routine psychological intervention. Swiss Medical Weekly. 2008; 138(39–40): 579-584.
5. Braun C., Stangler T., Narveson J., Pettingell  S. Animal-assisted therapy as a pain relief intervention for children. Complementary Therapies in Clinical Practice. 2009; 15: 105-109.
6. Martos-Montes R, Ordóñez-Pérez D, De la Fuente-Hidalgo I, Martos-Luque R, García-Viedma MR. Intervención asistida con animales (IAA): Análisis de la situación en España. Escritos de Psicología. 2015;8(3):1-10.
7. Handlin L., Hydbring-Sandberg E., Nilsson A., Ejdebäck M., Jansson A., Uvnäs-Moberg K. Short-term interaction between dogs and their owners: effects of oxytocin, cortisol, insulin and heart rate. An exploratory study. Anthrozoos. 2011; 24(3):301–315.
8. Miller S. C., Kennedy C., DeVoe D., Hickey M., Nelson T., Kogan L. An examination of changes in oxytocin levels in men and women before and after interaction with a bonded dog. Anthrozoos. 2009; 22(1): 31–42.
9. Beetz A., Julius H., Turner D., Kotrschal, K. Effects of social support by a dog on stress modulation in male children with insecure attachment. Frontiers in Psychology. 2012; 3: 352–360.
10. Beetz A., Unväs-Moberg K., Julius H., Kotrschal K. Psychosocial and psychophysiological effects of human-animal interactions: the possible role of oxytocin. Frontiers in Psychology. 2012; 3: 1–15.
11. Vangoli L, Caprilli S, Vernucci C, Zagni S, Mugnai F, Messeri A. Can presence of a dog reduce pain and distress in children furing venipuncture? Pain Mang Nurs. 2015 Apr;16(2):89-95.
12. Havener L, Thaler B, Megel ME, Baun MM, Driscoll FA, et al. The effects of a companion animal on distress in children undergoing dental procedures. Issues Comprehensive Pediatr Nurs. 2001;24:137-52.

dissabte, 27 d’abril de 2019

Salut mental perinatal



La SALUT MENTAL PERINATAL inclou des del moment en que es gesta la idea de ser pares, fins a la gestació física, el part, el postpart i fins que acaba la lactància. Així doncs engloba tots els aspectes psicològics, neurohormonals i emocionals que s'hi produeixen.
Segons el Consell General de Psicologia, un 20% de les mares pateixen algun tipus de trastorn perinatal, però la majoria no acaben sent diagnosticades ni rebent cap mena de suport professional, fet que pot derivar en depressions, trastorns de vinculació o d’altres patologies tant en la mare com en l'infant.
L'etapa perinatal, per tant, no és només important en quant a la salut mental de la dona, sinó com l'etapa on es poden prevenir els futurs problemes de salut mental de les persones, ja que està demostrada la importància de l’establiment d’un bon vincle en relació a preservar una bona salut mental en el futur.
És important poder fer difusió i donar visibilitat als trastorns mentals perinatals i a la realitat del que significa esdevenir mare.

Espai ESSEN va iniciar el passat 2018 un projecte emprenedor i innovador sobre la prevenció de les dificultats de salut mental en la perinatalitat a la ciutat i província de Lleida. El que des d'Essen oferim com a hipòtesi és que la identificació i abordatge a nivell psicològic dels símptomes que poden aparèixer en els processos de la maternitat poden prevenir que esdevinguin patològics.

Aquest any 2018 ens vam presentar al premi d'innovació de les Universitats del Campus Iberus, convençudes de que l'atenció perinatal és quelcom innovador. Estem agraïdes i il·lusionades de que un projecte de tipus social fos considerat finalista enmig d'altres projectes més relacionats amb els avenços tecnològics.
El projecte, finalment, no va guanyar, però ara la presentació en vídeo de la final en la que vam participar a Pamplona participa en un premi a la millor difusió online. Aconseguir la primera posició ens permetria obtenir 1000€ que ens ajudarien a fer difusió d'un díptic ja editat, il·lustrat i imprès de prevenció de la depressió postpart, (subvencionada en el seu moment per La Paeria de Lleida) entre els Centres d'Atenció Primària de tot Lleida.  
Aquí us deixem l'enllaç per a que pugueu conèixer més sobre el projecte i votar per ell, si us ha agradat. (votacions fins el 30 d'abril)

És la nostra responsabilitat com a cuidadors, científics, polítics, professionals de salut mental, i ciutadans responsables que cada nadó tingui l'oportunitat d'aprendre a estimar i que cada pare i mare rebi el suport necessari per a que això succeeixi. 


Tot l'equip Essen agraeix a pediatresdeponent la cessió d'aquest espai per a fer difusió d'aquesta notícia. 

diumenge, 16 de desembre de 2018

Perquè és Nadal!



El gat a la finestra mira com va nevant,
la sopa ja és a taula sols falta el convidats,
arriba la padrina amb un nou pentinat,
la simbomba no para, ja tinc molt mal de cap!
De fons unes rialles, l'ambient es va creant,
algú toca el piano que està mal afinat,
agafen pandereta, guitarra i picarols,
algú dona la nota que està a prop del sol.

La joia ets tu! Nadal, la joia ets tu!
La llum ets tu! Nadal, la llum ets tu!
La pau ets tu! Nadal, la pau ets tu!
Nadal ets tu! Nadal, Nadal ets tu!
Perquè és Nadal! (3)
Perquè és Nadaaaal !

Tenim al cor i al rostre una llum resplendent,
comparteix vida i sostre sovint amb molta gent.
Portem aquella espurna que encén el ble amatent,
que fa créixer dins l'urna esperança i present .
Nadal, però, ens esberla i en una tendra nit,
sentim la bella perla que tots guardem al pit.
Nadal ens fa dins nostre el camí de la llum
que es noti en el rostre! Fem-ne un bell costum!

La joia ets tu! Nadal, la joia ets tu!
La llum ets tu! Nadal, la llum ets tu!
La pau ets tu! Nadal, la pau ets tu!
Nadal ets tu! Nadal, Nadal ets tu!
Perquè és Nadal! (3)
Perquè és Nadaaaal !

El ruc de l'establia li ha comentat al bou,
que aquest any al pessebre no han posat res de nou.
Se sent un rebombori, Déu meu quin enrenou!,
algú a dins de casa ens ha muntat un xou!
No hem d'esperar el desembre per cercar la vera pau,
sigui maig, sigui setembre, podem sentir el vent suau,
la serenor sense mida, a la boca una remor
i el cor s'omple de vida, i enceta una cançó!

La joia ets tu! Nadal, la joia ets tu!
La llum ets tu! Nadal, la llum ets tu!
La pau ets tu! Nadal, la pau ets tu!
Nadal ets tu! Nadal, Nadal ets tu!
Perquè és Nadal! (3)
Perquè és Nadaaaal !








Música : KSONRONDA
Lletra : Francesc Domingo i  KSONRONDA
Balaguer, Nadal de 2018

diumenge, 28 d’octubre de 2018

Jornada de formació sobre abús sexual infantil (ASI) adreçat als professionals de la Pediatria de Ponent.


Monestir de Les Avellanes, 20 d’octubre de 2018 

Dintre de les activitats del 30è aniversari de l’Associació Catalana per la Infància Maltractada - ACIM (1988-2018), la delegació de Ponent, amb seu al Monestir de Les Avellanes, ha organitzat una Jornada formativa per a la Pediatria de Ponent sobre Abús sexual infantil. El suport econòmic de la Diputació de Lleida ha estat el principal suport per poder dur, al nostra estimat Ponent, unes professionals  expertes en el tema de l’ASI.

El tema dels abusos sexuals a menors és un problema de salut que no ha rebut, fins ara, a casa nostra, l’atenció que es mereix. Darrerament, i gràcies a la creixent sensibilització social pels casos difosos pels mitjans de comunicació, l’interès sembla haver augmentat .

Tot i que es van generant iniciatives de prevenció adreçades als professionals de l’educació, la psicologia, el treball social, i també als familiars i als mateixos infants, hi ha una part específica del mon dels abusos sexuals a menors que esdevé competència exclusiva dels pediatres i dels professionals d’infermeria pediàtrica. I aquest camp, el de l’exploració de l’aparell genital no ha rebut ni rep l’atenció que caldria. I això és especialment  clar quan parlem de l’exploració genital de les nenes i adolescents.

Després d’haver assistit a la Taula rodona del Congrés de Pediatria Social de Terrassa 2017, en la qual les ponents que hem tingut com a convidades a la nostra Jornada van oferir unes pedagògiques orientacions  sobre aquest tema, ens va quedar clar que volíem oferir el seu saber a totes i tots els professionals pediàtrics de Ponent que s’hi interessessin.

Hom proposà el dissabte dia 20 d’octubre 2018, en el marc de la Trobada anual de la Pediatria de Ponent, trobada que  fomenta el coneixement científic, i també el coneixement personal, dels pediatres que treballem a les comarques de Ponent.

El fet de parlar dels maltractaments i de l’abús sexual infantil és encara un tabú en la nostra societat. Trencar el silenci en benefici dels infants és una exigència per als que  treballem o volem treballar en els àmbits social, educatiu i/o sanitari. Per detectar un problema i per saber gestionar-lo ens cal tenir tant les aptituds (els coneixements) com les actituds d’implicació i compromís de voler afrontar-lo. Aquest ha estat l’objectiu científic de la nostra Jornada anual: augmentar les nostres aptituds i també les nostres actituds.

A la Taula de presentació de la Jornada, després que el Germà Pere ens donés la benvinguda, la presidenta d’ACIM (Dra Carme Tello) i la Dra Teresa Vallmanya recordaren el 30è aniversari d’ACIM i  també una pediatra absent ben present (la Dra Zaira Ibars); Després, la Dra Núria Visa, veguera a Lleida de la Societat Catalana de Pediatria, agraí el fet de poder fer aquest formació. El delegat d’ACIM Terres de Ponent (Dr Francesc Domingo) donà , al final unes consideracions generals sobre el tema de l’abús sexual infantil.

Una breu aturada per fer un cafè va permetre organitzar els acompanyants de les pediatres per fer una visita guiada a Vilanova de la Sal i les seves Salines, sota el guiatge del Sr Miquel Marcelino, responsable de les Salines. Mentrestant, els professionals vàrem assistir a la Taula rodona.

A la una del migdia, visita guiada del Monestir oferta pel Germà Pere, amb fotografia de grup inclosa, a l’ombra dels tres magnífics lledoners de l’entrada del Monestir. Després, a dinar! 




Com a sobretaula, projecció de les fotografies de les trobades de pediatres des de l’any 1987, a La Seu d’Urgell, fins ara. I per cloure la Jornada, un Comiat musical a l‘església del Monestir, amb el duet de piano i veu format per Marta Mesalles i Aresté i Marina Angerri i Mesalles. Una delícia!

El contacte personal amb les companyes i companys del món dels infants, el posar noms a les cares i cares als noms, i el conèixer quina persona hi ha darrera de cada companya i company han estat també fruits d’aquest trobada de la Pediatria ponentina. I l’ajut eficient de les persones de l’àrea tècnica d’ACIM (Eva i Viviana -moltes felicitats!-) ha fet que tot sortís rodó.

Des d’ací volem agrair a la Diputació de Lleida el seu suport per ajudar-nos a millorar el benestar dels infants i adolescents de les nostres estimades Comarques de Ponent. Confiem que seguirem tenint el seu ajut per fer, cada any, activitats com la que aquesta tardor de 2018 hem pogut gaudir.

I, com dèiem a la informació i convocatòria de la Jornada: Continuem fent Pediatria! Continuem fent Ponent!

Francesc Domingo i Salvany
Delegació ACIM Terres de Ponent

dissabte, 17 de febrer de 2018

Espais Amics de la Popa

Des de principis d'any estic seguint amb molt interès una iniciativa que ha nascut a les Terres de Ponent. Interès i emoció perquè m'hi sento lligat a nivell sentimental i professional. 

Es tracta de la iniciativa Espais Amics de la Popa. El seu nom ho diu tou. Crear una xarxa de llocs, d'espais, que siguin amics d'allò tan nostre que és donar la popa, popar, alletar a pit. A d'altres indrets del nostre país l'expressió popa és rebuda amb estranyesa. En diuen donar el pit o donar la teta o ... però popa? Coses que tenim a Ponent, ja se sap. Ara bé, és normatiu el terme. Si ho consulteu al GDLC hi trobareu que vol dir mamella

De gent amb iniciativa, a casa nostra, no en falta. I en aquest cas un grup de tres llevadores que viuen i treballen al territori són les responsables de l'emprenedoria. La Cristina, la Maria i la Sònia són llevadores i mares. Professionals que posen al servei de les dones i els nadons la seva expertesa en totes les facetes que la salut materno-infantil requereix. Experiència que han desenvolupat a nivell hospitalari i ara a nivell de l'Atenció Primària. Anteposant sempre el respecte a la dona i a tot allò que té a veure amb el seu benestar com a ésser humà. 



L’objectiu de la iniciativa és que els espais públics i/o privats (farmàcies, centres de salut, biblioteques, cafeteries, restaurants, etc) es converteixin en ESPAIS AMICS DE LA POPA. Això vol dir espais on mare i nadó siguin ben rebuts per tal d’alletar. Aquests espais s'identifiquen amb l'adhesiu de la iniciativa i les mares que ho necessitin poden accedir al local sabent que hi trobaran un lloc on estar còmodes per alletar el nadó.  



El perquè de la iniciativa és ben fàcil d'entendre: maximitzar el benefici que la lactància materna té sobre la salut del nadó i de la mare. I de rebot en la salut de la població que manté unes taxes altes d'alletament natural. Normalitzar la imatge de les dones/mares que alleten els nadons a la nostra societat contribuirà a que les nostres filles i fills incorporin aquesta cultura i la transmetin a la seva descendència. 

Si consulteu el mapa que hi ha a la web, amb els llocs adherits, veureu que la iniciativa no només està enganxant a Ponent. Molts establiments de Barcelona, Tarragona i Girona també són "Amics de la Popa". 





Al web trobareu tota la informació de com donar-se d'alta per a ser "Espai Amic de la Popa". És molt fàcil adherir-se a la inciativa i no requereix cap despesa econòmica. 

Podeu veure la notícia als mitjans de comunicació com TV3, Balaguer TV , Catalunya Ràdio, ...

Felicitats a les emprenedores del projecte i gràcies a tothom que s'està adherint i fa més gran aquesta iniciativa que crea xarxa. 


Ramon Capdevila 
Pediatre