dilluns, 4 de juliol de 2016

Vacances, (des)connexió i seny


Fa una setmana que el curs escolar va acabar i els nens i nenes gaudeixen de vacances. Una mica més de 90 dies de desconnexió d'horaris i de rutines. 
Ja se sap, l'estiu convida a sortir a la fresca i anar a la piscina matí i tarda. I també convida a vaguejar... Bon hàbit que molts infants refereixen dient: "m'avorreixo, què puc fer?". Molts pares (bé, bàsicament mares, que majoritariament són les encarregades de la programació de ...)  tenen pànic a aquesta frase i organitzen un munt d'activitats d'estiu per a que els nens/es no s'avorreixin ni un minut. I, au, ja tenim un calc de les activitats extraescolars del curs traslladat a les vacances d'estiu. 



Llegir, jocs de taula, cinema, passejar, conèixer altres llocs de la nostra geografia o del món, etc, són activitats que es poden fer durant tot l'any però a l'estiu sembla que hi ha més temps per a fer relaxadament. I, evidentment navegar per la xarxa, connectar-nos a Internet. I des de ben petits...
N@ns de 2-3 anys ja utilitzen els dispositius electrònics dels pares per a jugar amb aplicacions, sobretot jocs de pintar i acolorir, o veure sèries infantils dels seus canals "favorits". Un 30% dels menors de 10 anys té un telèfon mòbil; als 12 anys un 70% i als 14 anys un 83%. (dades extretes d'aquí) Bé, és el que hi ha. I és irreversible que la tecnologia cada cop s'introdueixi més aviat a la nostra vida diària, a qualsevol edat. Allò que no hauria d'ésser irreversible és que els pares i mares no prenguin el compromís de fer aquesta immersió en el món de les TICs. Que no acompanyin els fills/es en aquest aprenentatge. 
Una bona manera de fer-ho és respectant una sèrie de normes o seguint uns consells (de sentit comú) per a que el contacte amb el món virtual sigui enriquidor i faciliti la creació d'una identitat digital que ens acompanyarà la resta de la nostra vida. 
En aquest enllaç (o clicant la fotografia) trobareu unes normes bàsiques de conducta i de maneig dels ginys digitals que tenim al nostre abast. 



Que passeu unes bones vacances i si us llenceu a navegar feu-ho amb el màxim de garantia. 


Ramon Capdevila





diumenge, 1 de maig de 2016

PASQUA FLORIDA? PASQUA GRANADA?


Aquestes setmanes darreres he sentit vergonya interna de dir-me europeu. El mateix dia que es commemorava el dia Mundial de la Poesia, el dilluns 21 de març de 2016,  Europa engegà, amb un silenci mediàtic ignominiós, la deportació massiva de persones més gran després de la Segona Guerra Mundial. Que l’anestèsia social que ens envolta s’esquerdi, si més no uns instants. I que la Poesia ens hi ajudi! 

Viuran ells la Pasqua?

Ben prop, vora nostre,
fugint, suplicants
germans, sense sostre,
amb dolor en el rostre,
vetllen llurs infants.

Quan llurs ulls tristegen,
curulls d’enyorança
i perduda confiança,
i els núvols negregen
de desesperança...

Viuran ells la Pasqua
que espera Occident?

La viurem nosaltres,
germans de Ponent?

Un prec per vosaltres,

que és cant i lament!


Francesc Domingo i Salvany.
Balaguer, 30 d’abril de 2016

dilluns, 8 de febrer de 2016

Mar i cel, cel i mar, a l'Ebre


Que en cercle fidel,
i fraternal resposta,
l’aimada aigua nostra,
de Ponent, del Segre,
amari als d’Amposta,
on comença el cel:
al Delta de l’Ebre!

Tot@s som aigua,
tot@s som núvol
tot@s som gota,
tot@s som pluja,
tot@s som riu,
tot@s som Segre,
tot@s som Ebre!

Núvols nats d’allà on hi han ones,
pluja i neu al Pirineu,
aigua del riu Segre avall,
fins retrobar-se, allà al Delta,
amb la mare que és la Mar.
I de nou comença el cercle
de l'aigua que tots portem.




FDS. Balaguer, 7 de febrer de 2016
Manifestació a Amposta en defensa del Delta de l’Ebre.

dimarts, 22 de desembre de 2015

SEMBLA AJUDA, PERÒ NO HO ÉS


(Text traduït i adaptat de www.lacmad.org en resposta a la campanya de l’Ajuntament de Madrid “Que no falte lo más básico”)



Cada any, arribades aquestes dates, les campanyes solidàries de recollida d’aliments demanen l’aportació d’aliments infantils amb la bona intenció d’ajudar a les famílies en situació de vulnerabilitat. Personalment, i sé que com jo opinen  diferents associacions i professionals que treballem per tenir nens i nenes amb la millor salut possible,  veig en aquestes campanyes una caritat mal entesa, que fa més mal que bé. Sembla ajuda, però no ho és.


"Després dels més de 38.000 quilos de menjar infantil recollits durant la campanya del 2014, aquest Nadal també es demanen aliments especialment per a nadons, com ara llet de continuació I i II, cereals per a farinetes (amb gluten i sense) i potets de fruita i verdura. Es tracta de productes dels quals habitualment se'n recull poca quantitat i que són els més necessaris per a les entitats beneficiàries amb qui treballa el Banc dels Aliments". 



En la cultura actual que ens envolta de manca de lactància materna aquestes campanyes  són molt ben acceptades i agraden  a la majoria de la població, que creu que:
                                                     
No totes les mares tenen llet i aquests nens necessiten ser alimentats igualment. El percentatge de dones que no tenen llet s’estima al voltant d’un 5%. En aquest 5% estan incloses les mares a les que se’ls hi recomana no donar el pit per malaltia incompatible amb la lactància. La resta són casos de decisió familiar, mal maneig o per manca de suport competent. Es clar que aquest 5% de mares han de tenir accés a la llet artificial, però cal una campanya d’aquest abast per això?

Alletar és una opció, no una obligació.  Certament, però en el cas de famílies en situació de vulnerabilitat s’ha de promoure la lactància materna per damunt de l’artificial més que en cap altre cas,  al contrari del que  fa la campanya. Quan se’ls hi ofereix gratuïtament llet artificial s’està aconseguint que aquesta família abandoni del tot la lactància materna i que l’alimentació del nadó depengui exclusivament de disposar de llet artificial. Quan l’ajuda o la partida pressupostària, en el cas de l’ajuntament de Madrid, s’acaba, la família es veu obligada a dedicar part dels seus recursos econòmics a adquirir llet artificial (com a mínim durant el primer any de vida del nadó). Com els hem ajudat?

Les mares en situació de vulnerabilitat no solen tenir llet suficient perquè estan mal alimentades. Fals.

Hi ha mares en risc d’exclusió que són alcohòliques, drogoaddictes… i no poden donar el pit. Cert. I per aquests nens existeix la possibilitat d’accedir a la llet artificial a través dels serveis social. I sense fer cap campanya.

Les mares en risc d’exclusió han de treballar i, moltes vegades, no poden donar el pit. Fals. Alletar no és incompatible amb treballar. El que cal és informació i suport de com fer-ho, tenir cultura real de lactància materna.

Estic, estem segurs que la campanya es fa amb la millor de les intencions. I estem totalment a favor de que es proporcioni ajuda a les famílies en situació de vulnerabilitat. Però, NO ens sembla correcte que es faci una campanya d’aquest abast, que fomenta la lactància artificial per damunt de la materna, encara que sigui sense voler. Es posa en risc la salut dels infants, i és just el contrari del que es pretén.

Al tió solidari  li demanaria una campanya de suport a la lactància materna feta a casa nostra, amb el mateix ressò mediàtic i amb la mateixa implicació de tota la societat; "amb les coses de menjar no s’hi juga".



Carme Gabarrell 
Metgessa Pediatra. IBCLC

dissabte, 5 de desembre de 2015

Pediatr@ a la fuga!

En els darrers dies hem rebut la noticia de que dos de les nostres companyes pediatres marxen a treballar a altres comunitats autònomes, concretament a l’Aragó. No és la primera vegada; en els darrers anys hem sofert altres pèrdues semblants. 

Sentim una immensa pena, no només perquè les apreciem personalment i ens dol la seva partida,  sinó també per l’empobriment  professional que suposa per al nostre col·lectiu. No hi ha persones amb les seves capacitats i formació en el nostre entorn  per omplir el seu buit. Cada cop més anem substituint pediatres amb formació via MIR per metges de família o persones amb titulació estrangera sense homologació i tampoc es vetlla de manera suficient per el manteniment del perfil de la infermera pediàtrica. 



Foto extreta de familiaysalud.es


Lleida ciutat i les seves comarques pateixen l’efecte de la frontera. Estem allunyats de la capital amb els grans hospitals i el seu atractiu científic i investigador i per una altra banda estem al costat d’una comunitat autònoma que fa oferta de treball en el sistema públic amb condicions salarials millors a les nostres. Seguim immersos en una crisi econòmica greu i l’oferta professional que generem és pitjor que la de fa uns anys, amb contractes precaris a temps parcial, eventualitats, etc.

Què farem per aconseguir estabilitzar un nombre de pediatres suficient per a mantenir uns serveis de qualitat als infants de les nostres terres?
Podem des de la pediatria (pediatres i infermeres) repensar els models d’atenció i buscar noves fórmules que generin un atractiu suficient per a professionals provinents d’altres indrets? 

Alguns de nosaltres hem estat treballant en un projecte que aviat es presentarà i se sotmetrà a debat, però molt possiblement no basti si no rep el suport d’una oferta laboral adient. 

Què faran el Departament de Salut, el CatSalut i les empreses proveïdores de salut per garantir el dret a l’atenció pediàtrica de qualitat als infants i les seves famílies? 

La pedra és a la seva teulada. 


Alícia Aguiló