Pediatriadeponent

Sembla evident que, actualment, el nostre sistema de salut està en una situació crítica. Sobrecarregat, amb recursos insuficients i una gestió que no respon a les necessitats reals dels professionals i dels pacients, el que s'havia considerat com "un dels millors serveis de salut del món" ara mateix sembla agonitzar. Segons l’Informe Anual del Sistema Nacional de Salud 2023, Espanya presenta una inversió sanitària inferior a la d’altres països europeus. Aquesta situació es reflecteix en estudis de l'OMS, que mostren que la despesa sanitària per càpita a Espanya (4.368 US$ PPP) se situa per sota de la mitjana de la UE27 (4.733 US$ PPP) i per sota de països com França (6.330 US$ PPP), Alemanya (7.607 US$ PPP) i el Regne Unit (6.160 US$ PPP). Aquesta limitació pressupostària pot contribuir a una sobrecàrrega dels professionals i a la degradació de la qualitat assistencial.  Despesa sanitària actual en dòlars internacionals ajustats per paritat de poder adquisitiu (PPP) p...

Falten metges o falten recursos? Aquesta és una pregunta que es repeteix en el debat sanitari a Catalunya. Es parla sovint d'un dèficit de professionals, però quan es miren les dades amb perspectiva, la realitat esdevé més complexa. Les dades indiquen que el nombre de facultatius existents al nostre territori per mil habitants està per damunt de la mitjana europea. A Espanya, la ràtio de metges per cada 1.000 habitants és de 4,4, mentre que a Catalunya aquesta xifra se situa entre 5,0 i 5,5 (OECD/European Union, 2022). Així doncs, el problema no sembla tant la manca de metges, sinó com estan distribuïts i quina inversió es destina a cada nivell assistencial.  Un dels factors que alimenten aquesta percepció de dèficit és el desequilibri territorial . Mentre que les grans ciutats, com Barcelona, concentren la major part dels professionals, moltes zones rurals viuen una escassetat crònica de facultatius (Salut, 2021). Aquesta desigualtat ...

Avui, mentre llegia la Tribuna del diari El Punt AVUI (*1) m’ha agradat especialment el primer paràgraf  de l’escrit de Núria Esponellà, en  homenatge a Georgina Regàs morta fa pocs dies (Barcelona, 10 d’agost de 1932; 19 de juliol de 2022). Al diari llegia: “Costa d’imaginar una dona que arribi a la vellesa amb més fortalesa, ànim, alegria, sentit de l’humor i generositat que Georgina Regàs. Potser perquè s’aplicava a cultivar aquell “apassioneu-vos i no us adonareu del pas del temps ni us farà mal res” que va deixar caure en alguna entrevista de premsa.  O tal vegada perquè la seva solidesa de pedra picada provenia d’una intensa experiència vital que li feia acceptar les coses tal com venien i gestionar-les amb fermesa i amor. De la mateixa manera que els seus germans, Georgina Regàs  no va tenir una infantesa fàcil : provenia d’una  família exiliada durant el franquisme , va passar per un  camp de concentració a França , va estar  internada al...