Entrades

S'estan mostrant les entrades amb l'etiqueta comunicació

La saviesa de poder dir “No ho sé” ens fa humans i ens empeny a no deixar mai d’aprendre. Del que faig cada dia en el meu metre quadrat de vida és del que en sé (una mica).

Imatge
Immersos en un món que canvia constantment i en el que la infoxicació ens aclapara, segurament val la pena reconèixer la nostra limitació a saber de i arribar a tot. I, llavors, aturar-nos uns moments i poder, per una banda, pensar en global i, per una altra, implicar-nos sense desfici (sense pressa i sense pausa) en el nostre món local, en el nostre metre quadrat. Pensa global i actua local. Per a mi, el metre quadrat és el Ponent del meu país. Ponent és la terra nadiua i on em sento a casa. I, a casa, plantejar-me objectius ambiciosos, però abastables, destinats als infants i joves ponentins dóna sentit al viure per retornar a aquestes Terres de Ponent tot el que m’han regalat.  I amb aquest esperit esmento ara el missatge en pedra que l’insigne escriptor, ara balaguerí i ja amb 102 anys, Josep Vallverdú va deixar per aquest nostre Balaguer quan va celebrar el seu centenari, l’any 2023:  A vosaltres, que em duguéreu voluntat i escalf, us deixo el meu afecte, que altra cosa...

La pediatriadeponent i la construcció de la bastida del llenguatge per al creixement dels infants

Imatge
Fer de pediatra és una sort. Cada cop que un infant entra a la consulta i et mira, amb aquells ulls encesos i aquell somriure, passa com quan mires el mar, no te'n cansaries mai, i et sorprèn, com si fos la primera vegada que veus la cara d'una criatura. Els i les pediatres tenim la finestra perfecta per observar els infants en el seu camí per la infància. En aquest procés hi ha factors immodificables, però a la vegada sabem de la importància de l'entorn. És un camí on les experiències vitals, els aprenentatges, l'estructuració del pensament i la conducta així com les emocions hi tindran un paper clau. Un infant mai es construeix sol.  A finals de la dècada de 1950, Jerome Bruner introdueix la teoria de la bastida. Va utilitzar aquest terme per descriure l'adquisició del llenguatge oral dels nens petits. Aquesta teoria s'inspira en el concepte d'un expert que ajuda un novell o un aprenent. Les bastides han d'anar canviant el nivell de suport per adaptar...

Dia Mundial de les Malalties Minoritàries

Imatge
El dia 29 de febrer se celebra el Dia Mundial de les Malalties Minoritàries (MM) amb l’objectiu principal de conscienciar a la societat i situar-les com a una prioritat en l’agenda social i sanitària. És per aquest motiu que es preveu per aquesta data la realització d’un gran ventall d’actes informatius i reivindicatius en molts llocs del territori.  Rare Diseases Day Parlem de MM quan una malaltia afecta a un nombre limitat de la població total. A Europa es considera que una malaltia és poc freqüent quan afecta a menys d’ 1 de cada 2.000 ciutadans i ciutadanes . S’estima que aproximadament entre el 6–8 % de la població mundial es troba afectada per alguna d’aquestes malalties, això és: més de 3 milions d’espanyols, 30 milions d’europeus, 25 milions de nord-americans i 42 milions d’iberoamericans. Per tant, tot i que parlem de malalties que de forma particular són poc freqüents, en conjunt afecten una xifra força considerable de persones. Això fa que grans organitzac...

La xarxa. Molt més que fils nuats.

Imatge
El passat 3 d'octubre de 2019 vam poder assistir a la inauguració del Curs 2019-20 de la Societat Catalana de Pediatria ( SCP )  Continuant amb les ganes de descentralitzar la formació i els actes que fa la SCP, la inauguració es va fer a les Terres de Ponent, en aquesta ocasió a la sala d'actes del Col·legi Oficial de Metges de Lleida ( COMLL ).  El president de la SCP, el Dr. Valentí Pineda , va donar la benvinguda i va fer un repàs a totes les activitats que durant aquest Curs 2019-20 la Societat ha programat. La Dra. Lídia Sanz va fer la presentació del ponent què va fer la conferència inaugural del Curs, el Dr. Ramon Capdevila .  La conferència què va presentar, amb el títol: " La xarxa. Molt més que fils nuats ", va servir per a reflexionar sobre la comunicació que hi ha entre tots/es els/les actors i actrius que donen suport a les famílies i a les persones en edat pediàtrica. Reflexions que ens serveixen per a constatar que s'ha avançat a l'hora...

Les paraules màgiques, l’oxigen lingüístic i la nostra competència cultural

Imatge
La nostra feina pediàtrica, ho sabem, és eminentment social. I, a la vegada, també és  educativa. I com que, sovint,  l’exemple parla tan fort que no deixa escoltar el que diem, val la pena aturar-se de tant en tant i, veure  el nostre quefer diari des d’un altre punt de vista. Això ens pot fer obrir el ulls a d’altres opcions que ens enriquiran i que, de ben segur, enriquiran també el tracte amb les famílies que atenem. De fa temps que, quan rebem i tractem els infants i les famílies , ens agrada practicar i fomentar les tres paraules màgiques  de la convivència: “Bon dia!”, “Si us plau!” i "Gràcies!” . Les coses petites són importants. I si volem que les famílies ens tractin amb respecte (si encara no ho fan), un bon camí per mostrar-ho és amb el nostre exemple, amb el nostre respecte:  - Bon dia! Passin i seguin, si us plau!  - Em pot donar el carnet de salut del Ramon, si us plau ?  Gràcies !  - Obre la boca, Lluís, si us plau !...

Compartir informació mèdica

Imatge
Acabo de llegir l'article de Debat  del darrer número del Butlletí mèdic del Col·legi Oficial de Metges de Lleida (COMLL). Amb el títol " Com compartir la història clínica informatitzada " es fa una anàlisi des del punt de vista ètic, el punt de vista tecnològic i el punt de vista legal.  Entenc les aportacions que els diferents professionals que han redactat l'article fan al respecte. És d'agrair la quantitat d'informació legal i tècnica que adjunten. Des de la Comissió de Deontologia del COMLL es fan reflexions sobre la base de la relació metge-malalt: confiança, confidencialitat i secret (pilars de l'acte mèdic que sovint semblen quedar desdibuixats en algunes de les "visites" que rebem a la consulta).  Allò que m'ha sobtat però és que tota la discussió sobre la seguretat de la confidencialitat de la Història Clínica (HC) (Compartida o no) sembla recaure en el professional que introdueix les dades durant l'acte mèdic. O dels profe...

Sabem parlar als nostres fills, pacients,…?

Imatge
Avui presentem tot un clàssic. Un llibre que quan el demanes a una llibreria no cal quasi acabar el títol, doncs el llibreter ja te’l va a buscar. D’altra banda també cal dir que és difícil demanar el títol sencer doncs és una mica enrevessat: “Cómo hablar para que sus hijos le escuchen y cómo escuchar para que sus hijos le hablen”, d’Adele Faber i Elaine Mazlish. L’altre dia un company pediatra em preguntava què trobava a faltar des de que estic a salut mental, i la resposta és molt clara: trobo a faltar els nadons. A tots els pediatres en general ens encanten els nadons. Però també he descobert un altre gran camp que ens queda normalment allunyat: he descobert als adolescents. En una època com la nostra en que l’adolescència quasi “ens fa por”, l’hem demonitzat i tot sovint escoltem comentaris anticipats sobre quan els nostres fills o pacients esdevindran adolescents, i no acostumen a ser comentaris joiosos…però l’adolescència és una època més de la vida, que amb els...