Pediatriadeponent

Agraïment en rebre el guardó Jordi Gol i Gurina 2026. Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears. Barcelona, 12 de maig de 2026 Autoritats, Dr Sala i membres de la Junta de l’ACMCB, Dr Pallisó, companyes i companys, amigues i amics  que ens heu volgut  acompanyar, bon vespre a totes i a tots. Els parla un targarí fora vila i un balaguerí d’adopció. Un ponentí, vaja! Quan la presidenta de la Societat Catalana de Pediatria m’avançà la concessió del Premi Jordi Gol i Gurina, ex aequo amb un altre gran professional de Ponent, el Dr Francesc Pallisó, vaig sentir un profund agraïment, i també una enorme satisfacció per a les nostres estimades terres lleidatanes. I en rellegir els noms dels qui l’han rebut abans la sensació fou de vertigen. La majoria d’ells foren i continuen essent per a mi uns mítics referents i exemples de compromís amb la salut (aquella forma de viure que el Doctor Jordi Gol i Gurina volia lliure, joiosa, solidària i autònoma), de compr...

El passat dijous, 5 de febrer de 2026, va ser una data que, per motius diversos, val la pena que remarquem. A la sala d’actes de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i de Balears es feu l’acte inaugural del Centenari de la Societat Catalana de Pediatria (SCP). Moltes felicitats, companyes i companys!  L’inici de la SCP va ser una carta tramesa als pocs pediatres de l'època com a fruit d'una iniciativa d'August Brossa, Salvador Goday, Joan Casasayas i Manuel Salvat, en els següents termes (1*): "Barcelona, 5 de febrer de 1926. Benvolgut company, creient interpretar un sentiment de companyonia i un desig que batega en l'ambient de reunir i coordinar les aspiracions d'una especialitat, tenim el gust de proposar-vos la fundació de la Societat Catalana de Pediatria ...". En resposta a l’anterior, el Dr Emili Roviralta va respondre: "...Em plau doncs fer-li constar que em veuria molt honrat de poder col.laborar amb vostès, modestament i amb el sol f...

Els professionals que treballem a l’atenció primària sabem que la precarietat no és una novetat. Però quan aquesta precarietat afecta els infants —els pacients més dependents i menys visibles del sistema—, el dany adquireix una altra dimensió. En els últims anys, la pediatria d’AP s’ha anat desmantellant de manera silenciosa però sostinguda. No és només que falti personal. És que el sistema ja no garanteix una cobertura estable ni reconeix la importància del vincle assistencial amb la infància. Segons dades oficials, cap comunitat autònoma destina més del 17   % del pressupost sanitari a l’atenció primària, mentre que els hospitals absorbeixen més del 60   %. I entre 2021 i 2023, el nombre de pediatres a l’AP ha baixat un 4,5   %, mentre que a l’atenció especialitzada ha crescut un 12,7   %. Aquest no és només un problema de repartiment de recursos. És un model de sistema que deixa enrere els infants. Durant una baixa mèdica meva de sis mesos, la cobertura pediàtrica real al meu ce...

En aquest nostre món en què, com ho defineix JM Casasús (1*),“la fascinació del mal” sembla impregnar-ho tot, la cultura reaccionària que cada cop ocupa més plataformes digitals, cinema i televisió no és sinó el reflex de la ideologia dominant en l’espai polític i social. Com apunta Vicent Partal, quan parla de la DGAIA i de Mazón (2*), “neguem-nos a oblidar que la política ha de ser una altra cosa, i no en el mercat de futurs en que els únics actius que es negocien són les lleialtats humanes....Un espai sense arestes morals on tot, absolutament tot, té un preu.. . perquè la política ja no aspira  a transformar la realitat, sinó a gestionar-ne el repartiment. No pretén crear valor, sinó redistribuir-lo entre els afins; no cercar la justícia, sinó l’equilibri entre complicitats, i col·loca els interessos particulars al centre de cada decisió”. I afegeix: “el poder s’ha transformat ell mateix en una gran corrupció administrada amb pulcritud  burocràtica, i serà difícil que trobe...