Pàgines

dimarts, 22 de desembre del 2015

SEMBLA AJUDA, PERÒ NO HO ÉS


(Text traduït i adaptat de www.lacmad.org en resposta a la campanya de l’Ajuntament de Madrid “Que no falte lo más básico”)



Cada any, arribades aquestes dates, les campanyes solidàries de recollida d’aliments demanen l’aportació d’aliments infantils amb la bona intenció d’ajudar a les famílies en situació de vulnerabilitat. Personalment, i sé que com jo opinen  diferents associacions i professionals que treballem per tenir nens i nenes amb la millor salut possible,  veig en aquestes campanyes una caritat mal entesa, que fa més mal que bé. Sembla ajuda, però no ho és.


"Després dels més de 38.000 quilos de menjar infantil recollits durant la campanya del 2014, aquest Nadal també es demanen aliments especialment per a nadons, com ara llet de continuació I i II, cereals per a farinetes (amb gluten i sense) i potets de fruita i verdura. Es tracta de productes dels quals habitualment se'n recull poca quantitat i que són els més necessaris per a les entitats beneficiàries amb qui treballa el Banc dels Aliments". 



En la cultura actual que ens envolta de manca de lactància materna aquestes campanyes  són molt ben acceptades i agraden  a la majoria de la població, que creu que:
                                                     
No totes les mares tenen llet i aquests nens necessiten ser alimentats igualment. El percentatge de dones que no tenen llet s’estima al voltant d’un 5%. En aquest 5% estan incloses les mares a les que se’ls hi recomana no donar el pit per malaltia incompatible amb la lactància. La resta són casos de decisió familiar, mal maneig o per manca de suport competent. Es clar que aquest 5% de mares han de tenir accés a la llet artificial, però cal una campanya d’aquest abast per això?

Alletar és una opció, no una obligació.  Certament, però en el cas de famílies en situació de vulnerabilitat s’ha de promoure la lactància materna per damunt de l’artificial més que en cap altre cas,  al contrari del que  fa la campanya. Quan se’ls hi ofereix gratuïtament llet artificial s’està aconseguint que aquesta família abandoni del tot la lactància materna i que l’alimentació del nadó depengui exclusivament de disposar de llet artificial. Quan l’ajuda o la partida pressupostària, en el cas de l’ajuntament de Madrid, s’acaba, la família es veu obligada a dedicar part dels seus recursos econòmics a adquirir llet artificial (com a mínim durant el primer any de vida del nadó). Com els hem ajudat?

Les mares en situació de vulnerabilitat no solen tenir llet suficient perquè estan mal alimentades. Fals.

Hi ha mares en risc d’exclusió que són alcohòliques, drogoaddictes… i no poden donar el pit. Cert. I per aquests nens existeix la possibilitat d’accedir a la llet artificial a través dels serveis social. I sense fer cap campanya.

Les mares en risc d’exclusió han de treballar i, moltes vegades, no poden donar el pit. Fals. Alletar no és incompatible amb treballar. El que cal és informació i suport de com fer-ho, tenir cultura real de lactància materna.

Estic, estem segurs que la campanya es fa amb la millor de les intencions. I estem totalment a favor de que es proporcioni ajuda a les famílies en situació de vulnerabilitat. Però, NO ens sembla correcte que es faci una campanya d’aquest abast, que fomenta la lactància artificial per damunt de la materna, encara que sigui sense voler. Es posa en risc la salut dels infants, i és just el contrari del que es pretén.

Al tió solidari  li demanaria una campanya de suport a la lactància materna feta a casa nostra, amb el mateix ressò mediàtic i amb la mateixa implicació de tota la societat; "amb les coses de menjar no s’hi juga".



Carme Gabarrell 
Metgessa Pediatra. IBCLC

dissabte, 5 de desembre del 2015

Pediatr@ a la fuga!

En els darrers dies hem rebut la noticia de que dos de les nostres companyes pediatres marxen a treballar a altres comunitats autònomes, concretament a l’Aragó. No és la primera vegada; en els darrers anys hem sofert altres pèrdues semblants. 

Sentim una immensa pena, no només perquè les apreciem personalment i ens dol la seva partida,  sinó també per l’empobriment  professional que suposa per al nostre col·lectiu. No hi ha persones amb les seves capacitats i formació en el nostre entorn  per omplir el seu buit. Cada cop més anem substituint pediatres amb formació via MIR per metges de família o persones amb titulació estrangera sense homologació i tampoc es vetlla de manera suficient per el manteniment del perfil de la infermera pediàtrica. 



Foto extreta de familiaysalud.es


Lleida ciutat i les seves comarques pateixen l’efecte de la frontera. Estem allunyats de la capital amb els grans hospitals i el seu atractiu científic i investigador i per una altra banda estem al costat d’una comunitat autònoma que fa oferta de treball en el sistema públic amb condicions salarials millors a les nostres. Seguim immersos en una crisi econòmica greu i l’oferta professional que generem és pitjor que la de fa uns anys, amb contractes precaris a temps parcial, eventualitats, etc.

Què farem per aconseguir estabilitzar un nombre de pediatres suficient per a mantenir uns serveis de qualitat als infants de les nostres terres?
Podem des de la pediatria (pediatres i infermeres) repensar els models d’atenció i buscar noves fórmules que generin un atractiu suficient per a professionals provinents d’altres indrets? 

Alguns de nosaltres hem estat treballant en un projecte que aviat es presentarà i se sotmetrà a debat, però molt possiblement no basti si no rep el suport d’una oferta laboral adient. 

Què faran el Departament de Salut, el CatSalut i les empreses proveïdores de salut per garantir el dret a l’atenció pediàtrica de qualitat als infants i les seves famílies? 

La pedra és a la seva teulada. 


Alícia Aguiló

dimarts, 14 de juliol del 2015

Neguit i indignació.

Des de l’any 2000 treballo com a pediatra al CAP Balàfia-Pardinyes-Secà de Sant Pere de Lleida. Sempre m’he enorgullit de treballar aquí, penso que som un equip de professionals que ens orientem cap a la bona atenció a les persones més que al fet de “quedar bé a les fotos”.

En els darrers dos anys en el nostre centre es dóna de manera periòdica i repetitiva un fet que em neguiteja i em provoca indignació i que he posat en coneixement de la direcció de l’EAP en diverses ocasions.

Des que es va promulgar el Reial decret pel qual els ciutadans han d’acreditar el seu estatus d’assegurats a l’INSS per tenir dret a l’atenció sanitària, en lloc de ser un dret universal, i, malgrat que aquesta llei fa dos excepcions, les dones embarassades i els menors fins als 18 anys, quan un nen acudeix per primera vegada al nostre centre, habitualment es tracta de nadons amb poc dies de vida, se li demanen als pares una sèrie de documents que acreditin que té dret a ser atès: llibre de família (gairebé tothom el porta), certificat d’empadronament i document de l’INSS que quasi ningú té  perquè exigeix una cita prèvia que moltes vegades es demora. Aquest fet s’agreuja en el cas de fills de pares estrangers perquè a l’INSS els demanen el NIE i aquest no li faran fins que no tingui passaport del seu país d’origen. Si els pares no presenten aquests documents no es fa l’alta al RCA (Registre Central d’Assegurats) i no se’ls assigna pediatra ni infermera. Això comporta que es demori la primera visita del nadó, el suport a l’alletament matern i en ocasions fins i tot les primeres immunitzacions. A aquests nens només se’ls hi dona cita prèvia si els pares manifesten que és una urgència i cada vegada els atenen persones diferents ja que no tenen professionals assignats. 


Foto de wikipedia



Per què, si tot nen té dret a l’atenció sanitària, no té una alta automàtica al RCA des del moment que neix en un hospital català o acut a un centre d’atenció primària per ser atès? Per què els pares han d’acreditar documentalment un dret del seu fill que és la nostra obligació garantir?
Em consta que es poden fer altes i assignacions provisionals i que a d’altres centres ho fan, aquesta és una solució parcial que evita la manca d’atenció en els primers dies, però té altres dificultats, com ara la manca de reconeixement de la prestació farmacèutica o dificultats per ser atesos a l’atenció especialitzada.

Com a pediatra amb l’obligació de defensar els drets dels infants crec que he d’exigir el reconeixement del dret a l’atenció integral de salut de tots els nens des del moment del naixement, sense posar cap dificultat de caire burocràtic per fer-la efectiva i em sento molt malament cada cop que veig que això no passa. Espero que com a Pediatres de Ponent, com a membres de la Secció Col·legial de Metges Pediatres i com a socis de la Societat Catalana de Pediatria siguem capaços de traslladar aquesta exigència a tot arreu, on calgui, fins a aconseguir-ho. 

Alícia Aguiló

dilluns, 15 de juny del 2015

Crear un "Esdeveniment" a Google+

Vinga!
Una aplicació, dins de Google+, que ens pot ajudar a "compartir" d'una manera diferent. Es tracta dels Esdeveniments.
Si necessites agrupar fotos, comentaris, url's, en un lloc comú amb d'altra gent i que després puguis recuperar fàcilment has de provar aquesta aplicació. Ideal per a compartir en trobades familiars, d'amics, etc...
I si t'has inscrit al 50è Congrés Intergalàctic de Pediatria, fes el favor de no anar-hi amb una sabata i una espardenya! Programa el teu "Esdeveniment" i comparteix-lo amb altra gent. L'experiència serà molt més "sideral".
Aquí et deixo un vídeotutorial per a ajudar a crear el teu primer esdeveniment...



- ... i si al Congrés no hi ha wifi?
- Ja sol passar això, als Congressos. Confia en el servei de dades que tens contractat.
- ... i si no hi ha bona cobertura per internet?
- Potser algun altre assistent et pot donar wifi des del seu mòbil, generosament.
- ... i si...
- I si visquéssim en un país normal, finalment!!!!!


Ramon Capdevila
@capbert

diumenge, 17 de maig del 2015

Comunitats a Google+

Visca! Un altre tutorial (ja en tenim cinc!) sobre aplicacions de Google. (...feinadaaa...)
Avui expliquem què són les Comunitats a Google Plus i com gestionar-les. Aprofitar l'eina depèn d'allò que hi publiqueu i compartiu. Segur que en algun moment heu necessitat un espai "virtual" accessible des de qualsevol ordinador per a posar en comú idees sobre qualsevol projecte. Doncs per això serveix una comunitat, i per a mil coses més....




Comunitat: Grup social generalment caracteritzat per un vincle territorial i de convivència o per una afinitat d'interessos i de conviccions ideològiques... 
Apa, vagi bé!. 

dilluns, 20 d’abril del 2015

Navegar amb Google Chrome

Aquest tutorial m'ha costat una mica més de fer; coses de l'edició del vídeo (però n'estic aprenent...!)
Per tots aquells i aquelles que cada dia feu anar aquest meravellós navegador us faig una mica d'explicació de com configurar-lo i sobretot de com navegar amb un usuari determinat. El navegador permet moltes més coses, que podreu anar descobrint si teniu una mica de sana curiositat. 
Poder tenir a qualsevol lloc amb connexió a la xarxa tota la informació que tant de temps ens ha costat emmagatzemar i col·leccionar és un luxe i permet treballar de manera més eficient. Això és el que us permetrà el vostre navegador si el configureu amb el vostre usuari. 




Que gaudiu del vostre navegador personalitzat i que el viatge per Menorca o a qualsevol altre paradís sigui encara més impactant! 

Ramon Capdevila
@capbert

dijous, 19 de març del 2015

Calendar i IFTTT

Seguim amb els tutorials de Google. I en aquesta ocasió amb "regalet" inclòs. 
Expliquem l'aplicació Google Calendar; configuració bàsica, creació de calendaris, gestió del calendari per a compartir-lo i com generar un iframe per a insertar el calendari en el nostre lloc web o blog. 
Aprofitant que l'eina ens permet "repetir" els esdeveniments us expliquen que si enllacem el nostre calendar amb l'IFTTT li donem al nostre calendar una nova funció.
IFTTT és una eina que automatitza tasques. Amb questa eina i sota el concepte de "big data" i inclús "internet de les coses" podem crear una sèrie d'ordres o receptes per a conectar diversos serveis a la web. "Si passa això, fes allò"! i no cal que estiguem tot el dia pendents de totes les xarxes socials que tenim o aplicacions web, perquè IFTTT "treballa per nosaltres". 
Molt millor mirar el videotutorial per a que quedi una mica més clar allò que vull explicar. 





Ufff... "big data", "internet de les coses"! Com han de canviar encara moltes mentalitats per a que puguem treure'n profit.

Ramon Capdevila
@capbert

dilluns, 2 de març del 2015

Gmail, conceptes bàsics.

Sembla que ens hem animat una mica amb l'anterior vídeotutorial sobre Google Drive i, ja que tenim poca feina i moltes ganes de fer coses, he fet un altre TIC-tutorial.
En aquesta ocasió sobre Gmail de Google. Home Ramon, tothom sap com funciona Gmail! No ho dubto! Però com que a mi m'agrada que m'expliquin les coses poc a poc i de manera senzilla, l'he fet al meu estil, per si us serveix.
Si aneu a la Wikipèdia veureu que va començar a funcionar el 15 d'abril de 2004 i com a curiositat és un dels objectius de les agències d'intel·ligència per a la obtenció massiva de dades. Així doncs, feu-lo anar amb sentit comú...
Us deixo l'enllaç a la plana d'informació del servei per a qualsevol dubte sobre Gmail.




Hi ha un concepte que com a mínim ha de quedar clar: "etiqueta". Important! Molt important!


Ramon Capdevila
@capbert

dilluns, 23 de febrer del 2015

Compartir amb Google Drive

Encara que algú pugui pensar que escriure sobre com compartir un document amb Google Drive no té massa interès, jo penso que val la pena fer-ho. No em costa gens ficar-m'hi i crec que els que compartim un entorn de connexió comú necessitem d'aquestes petites píndoles per acabar de fer el salt a utilitzar les eines de comunicació. 
Google Drive és el lloc, al núvol, on podem emmagatzemar els nostres documents (en el format que sigui). Si tenim un compte a Google, disposem d'aquesta aplicació. I això vol dir tenir-ho a l'abast en qualsevol ordinador, tablet o smartphone que tingui connexió a la xarxa (o no, si hem autoritzat poder veure els documents sense connexió). 
Una de les diferències bàsiques amb altres aplicacions per a emmagatzemar documents és que Drive porta incorporat el seu paquet ofimàtic (i permet que altres aplicacions de tractament de documents també hi puguin treballar). I això és molt important. Senzillament fa que no hi hagi problemes de compatibilitat o de versions a l'hora de llegir el document que algú ha compartit amb nosaltres. Si crees el document (de text, presentació, full de càlcul, formulari, etc) a Drive, totes les persones amb qui el comparteixes el podran llegir sense problema al seu Drive. No ens trobarem amb que la versió del nostre Office és massa antiga per a poder llegir el document que ens han enviat. 
Explicar amb paraules quatre coses sobre Google Drive pot ser una mica pesat. Així doncs us deixo un vídeo casolà per a veure com funciona en l'entorn propi. 




Penseu que Drive està connectat amb Google +, Gmail i Calendar, i això encara ens dóna més joc a l'hora de "remenar" fitxers amunt i avall. 

Ramon Capdevila

dilluns, 9 de febrer del 2015

“Tu!! Què fas? Ara no toca. I sinó, li dones un biberó”

Així s'expressava el dissabte passat un psicòleg-psicopedagog en un taller on el tema central era com millorar la comunicació entre pares i adolescents. Jo assistia al taller com a mare d'adolescets que sóc, esperant aprendre alguna cosa. I, sí, en vaig aprendre.
Sense més ni més, enmig de la seva intervenció, cordial i distesa, va relacionar directament la pediatria, els pediatres i la nostra recomanació de lactància materna a demanda amb la manca d'establiment de límits i, com a conseqüència, adolescents acostumats a fer el que volen, quan volen. Uff! A continuació va afegir que ho té molt clar: quan veu una mare, en les seves xerrades divulgatives de comunicació, que vol alletar el seu fill/a, li diu: "Tu!! Què fas? Ara  no toca. I sinó, li dones un biberó". De la qual cosa dedueixo, que el que li molesta no és el fet d'alimentar un lactant en públic, sinó la manera de com es fa. 



I tot això per què us ho explico? Per donar-vos una molt bona notícia tocant de peus a terrra. 
Dilluns dia 2 de febrer, el nostre Centre de Salut, mercès al treball fet des de la Comissió de Lactància Materna i amb el suport de tot l'equip, va aconseguir la fase 2D (de desenvolupament) de la IHAN (Iniciativa per a la Humanització de l'Assistència al Naixement i la Lactància). Per aconseguir aquests requisists: 
  • Determinar els indicadors de prevalença en lactància materna i el seu pla de difusió a usuaris i treballadors. Saber quines xifres de LM té el centre. 
  • Pla de Formació per al personal sanitari i no sanitari, segons la seva categoria professional i la planificació de la seva formació continuada en lactància. 
  • Pla de Formació per a embarassades i les seves famílies. 
  • Planificació del Taller de Lactància i/o Grup de Suport
  • Normativa de lactància on es desenvolupen els 7 passos per a una lactància materna exitosa i el compliment del Codi de Comercialització de Succedanis de la Llet Materna. També es redacta el pla de difusió d'aquesta Normativa per als usuaris i personal del centre. 
I tot això, amb una màxima per a tothom: RESPECTE pel tipus d'alimentació i criança que cada família escull per al seu fill, i la nostra ajuda si la necessiten i demanen. 
Estem molt satisfets per la feinada feta, però ara toca continuar desenvolupant els continguts d'aquests documents, intentant que socialment transcendeixi que no és una moda, un caprici, un corrent naturista extrem, un moviment sectari dels "de la popa", un endarreriment social per a la dona, una eina per a malcriar els nostres fills... sinó un projecte "con fundamento", com diu el nostre col·lega cordovés, Dr. Javier Navarro. 



Personalment,  rebutjo tòpics com:  pro-lactància (hi ha algú que pugui dir que es anti-lactància?), talibans de la popa (paraula d’horribles connotacions), lactivistes (molt de moda)... El que busca la IHAN és NORMALITZAR LA LACTANCIA fugint d’atrinxeraments i dogmatismes. M’agraden  més llibres com Tu eres la mejor madre delmundo”, del Dr. Jose María Paricio, adreçat a “todas las madres del mundo” a llibres com Victimas de la lactanciamaterna”, del Dr. Jose María González Cano (que sembla no s’arribarà a publicar). La lactància materna no hauria de dividir,  hauria d’unir. Tots a una. 

El suport més gran que li cal a la lactància materna per poder millorar les seves xifres i els beneficis implícits que comporta, és el social, i  la normalització social no arriba. Té el suport manifest d’associacions professionals i científiques, però li manca el suport real de la societat. El psicòleg que us he presentat n’és una mostra: amb la seva contundència em va deixar sense paraules, ho reconec. Taquicàrdica, però sense paraules.
Tant debò no haguéssim de parlar de lactància materna. Això voldria dir que ningú  la menysté.

Carme Gabarrell. 
Pediatra. 
IBCLC.

divendres, 6 de febrer del 2015

Assegurant el meu accés a la Xarxa.

Fa un parell de dies, sortint de guàrdia, pensava en la seguretat a la Xarxa (quan un està de guàrdia es veuen coses molt curioses...). Seguretat sobretot dels comptes que tinc oberts a les xarxes socials i a nivell de correu electrònic.  
Periòdicament podem llegir notícies que ens alerten sobre la importància de tenir una bona paraula de pas per accedir a totes les nostres eines TIC que treballen en xarxa. I també periòdicament em trobo amb amics i amigues que segueixen pensant que "és un pal" haver de tenir una contrasenya tan llarga o una contrasenya per a cada cosa. Sí, "pot ser un pal", però si la clau de casa nostra fós com les de fa 100 anys o la del nostre cotxe no tingués algun control electrònic, segur que ens queixaríem al venedor/a exigint més seguretat.




Quan entres a casa teva no esperes trobar-hi cap desconegut/da i si només obrir la porta notes quelcom estrany se't fica un fred olímpic a la panxa pensant que potser algú s'hi ha passejat, ha violat la teva intimitat...




Així doncs algun consell sobre la paraula de pas:

  • Perdre 10 minuts del nostre temps per assegurar-nos una bona contrasenya. Tres exemples de com fer-ho: aquí, aquí i aquí
  • Actualitzar-la periòdicament. No se sap mai i sempre s'aprenen noves estratègies per a crear-ne una de millor. 
  • Utilitzar la Verificació en 2 passes si treballes amb Google. Informació per a entorn Android i iOS



3 consells senzills per a estar més tranquils a l'hora de protegir allò tan personal com el nostre correu, les nostres fotos o els nostres documents.

Això sí, n'hi ha un de fonamental que és no donar mai la nostra contrasenya a qualsevol ni, inclús, a un conegut/da, no se sap mai què en pot fer!



Ramon Capdevila
@capbert


dimecres, 28 de gener del 2015

Unes recomanacions... de bon rotlle.

Gairebé un mes d'aquest 2015! La relativitat del pas del temps pot enganyar-nos però no ens podem despistar. Un bon moment per a escriure un parell de recomanacions sobre coses d'aquest món 2.0 que fa temps vaig descobrir i que freqüento...

Creient com sóc en les noves maneres de comunicar-se amb altres professionals o persones que també utilitzen les TIC i les Xarxes Socials per a trobar afinitats i descobrir altres maneres de pensar, em vé de gust fer aquesta breu entrada. 

En primer lloc fer un petit homenatge a 2 amics d'aquest món virtual, l'amistat dels quals després ha derivat en amistat a nivell personal: l'Amalia Arce (@lamamapediatra) i el Jesús Martínez (@jmartinezal). Professionals de la Pediatria i professionals de la Comunicació amb els pacients i les seves famílies. A part d'una "feinada" feta a la Xarxa han trobat temps per a escriure sengles llibres sobre "gaudir la maternitat" i "apoderar els pares". En el cas del llibre de l'Amalia fa pocs dies ens donava aquesta notícia sobre les @bibliotequesXBM . Enhorabona!




I, en segon lloc, dos recomanacions un pèl absurdes però que veig que encara no han acabat de quallar en la manera de treballar de molta gent.

Primera: "No generis contingut estanc". Amb això vull dir que no serveix de res crear un document del tipus que sigui i que no estigui al núvol; inclús diria més, que no estigui al núvol per fer bonic! O sigui, que es pugui compartir, editar, comentar, etc, sense cap problema.


I segona: "Fes RSS". És molt més fàcil llegir tot allò que t'interessa de manera ordenada i classificada que anar pel món confiant en la serendipitat... I si realment trobeu quelcom inesperat i interessant, no oblideu sindicar-vos-hi. Si no ho feu, no ho tornareu a trobar mai més. Així és la Xarxa!



Ramon Capdevila