Pediatriadeponent

Avui, mentre llegia la Tribuna del diari El Punt AVUI (*1) m’ha agradat especialment el primer paràgraf  de l’escrit de Núria Esponellà, en  homenatge a Georgina Regàs morta fa pocs dies (Barcelona, 10 d’agost de 1932; 19 de juliol de 2022). Al diari llegia: “Costa d’imaginar una dona que arribi a la vellesa amb més fortalesa, ànim, alegria, sentit de l’humor i generositat que Georgina Regàs. Potser perquè s’aplicava a cultivar aquell “apassioneu-vos i no us adonareu del pas del temps ni us farà mal res” que va deixar caure en alguna entrevista de premsa.  O tal vegada perquè la seva solidesa de pedra picada provenia d’una intensa experiència vital que li feia acceptar les coses tal com venien i gestionar-les amb fermesa i amor. De la mateixa manera que els seus germans, Georgina Regàs  no va tenir una infantesa fàcil : provenia d’una  família exiliada durant el franquisme , va passar per un  camp de concentració a França , va estar  internada al...

Aquest diumenge, d’Isaïes (Is 42,1-4) hem llegit allò de que «Això diu el Senyor : Aquí teniu el meu servent, …… He posat en ell el meu Esperit perque porti el dret a les nacions. No crida ni alça a veu, no es fa sentir pels carrers , no trenca la canya que s’esberla, no apaga la flama del ble que vacil·la… ». I mentre ho escoltava encara em ressonava el lament i el clam de companyes i companys pediatres de Ponent que malten per exercir el millor que saben la feina més noble del món: acompanyar les famílies a fer créixer llurs infants. La pediatria d’atenció primària, a Ponent, és ara mateix una canya que s’esberla   i una flama vacil·lant en el ble ponentí. Si més no, és el que respirem, i ens expliquem, els que tenim la «sort» de treballar-hi. Algú em dirà que no hi toco, dient això de la sort. I potser tindrà raó. Jo prefereixo pensar, llavors, en aquella dita que afirma que « la Vida no et posarà mai al davant cap obstacle que no puguis superar » I ...

En els darrers dies hem rebut la noticia de que dos de les nostres companyes pediatres marxen a treballar a altres comunitats autònomes, concretament a l’Aragó. No és la primera vegada; en els darrers anys hem sofert altres pèrdues semblants.  Sentim una immensa pena, no només perquè les apreciem personalment i ens dol la seva partida,  sinó també per l’empobriment  professional que suposa per al nostre col·lectiu. No hi ha persones amb les seves capacitats i formació en el nostre entorn  per omplir el seu buit. Cada cop més anem substituint pediatres amb formació via MIR per metges de família o persones amb titulació estrangera sense homologació i tampoc es vetlla de manera suficient per el manteniment del perfil de la infermera pediàtrica.  Foto extreta de familiaysalud.es Lleida ciutat i les seves comarques pateixen l’efecte de la frontera. Estem allunyats de la capital amb els grans hospitals i el seu atractiu científic i investigador i per...

Fa tres dies vaig tenir la sort de poder assistir al Curs d’”Emergències Pediàtriques” que han organitzat i ofert els  nostres companys pediatres de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida (em referiré als  pediatres encara que la representació majoritària ja sigui femenina, i vull d’antuvi reconèixer llur superioritat i també llur benevolença). La meva sensació en acabar la tarda (tot i que un refredat de massa dies no em va permetre estar al cent per cent)  va ser de satisfacció i d’orgull. I no d’un orgull malsà sinó de l’orgull de saber que el vaixell insígnia de l’atenció pediàtrica a Ponent és, a més de molt treballador i pedagògic, generós a mans plenes. I em plau ara i ací felicitar a una persona que es mereix veure els fruits de molts anys de tendrència (un munt de tendresa sumada a un munt de paciència) en les generacions que l’han seguit . Felicitats Dr. Gomà! Deia que em fa sentir orgullós veure la qualitat assistencial que la generació...

RETALLAR L’ACCÉS DELS INFANTS MALALTS A L’ATENCIÓ ESPECIALITZADA: UNA VARIANT DEL MALTRACTAMENT INSTITUCIONAL A   LA INFÀNCIA   A   LES TERRES DE PONENT. Sabem que   la Pediatra   serà sempre social atès que qualsevulga de les decisions polítiques i de gestió concernents a l’àmbit del món de l’infant comportaran unes conseqüències familiars i pediàtriques. Ens agrada afirmar que la millor manera de tenir cura d’un infant quan és petit (i probablement també quan ja ha crescut) és la de fer costat als seus pares. I ens plau dir també que, sovint, la  millor manera de tenir cura de les famílies i els infants rau en recolzar els professionals que formem la xarxa de suport social i sanitari a les famílies. Llegim al diari ( El Punt Avui, del 5 de juny 2013, p29 ), que un informe d’Unicef situa l’Estat Espanyol a la cua del rànquing del benestar dels menors.   Els elements usats per mesurar-ho han estat: el grau de pobresa infanti...

Aquest ha estat un any sense paga de Nadal.  És cert i no és just. Però el missatge a insistir, com a Pediatres de Ponent, no  hauria de remarcar la segona sinó la primera part de la frase. Si del que ens agrada treballar és de professional de l’ajuda, en la xarxa de Servei i suport a d’altres persones, ens hem d’adonar que tenim la mateixa finalitat de vida que la de  moltes companyes i companys joves (que jo veig molt millor preparats que jo mateix) i que viuen en una precarietat laboral que ens demana reduir les nostre queixes, reconèixer la situació poc raonable en la que es troben i fer-los costat. El Grup d’ajuda que representa el col·lectiu Pediatres de Ponent és una bona manera de fer-ho. I ens en felicitem. I elles,  tot i trobar-se en situacions laborals inestables, ens donen lliçons de positivisme i de coratge. La Xina i La República Dominicana se’ns han fet més properes gràcies a la seva il·lusió i a la seva generositat. I, elles,  en cap moment...

Dins del Curs de Formació Continuada en Pediatria (XXIX edició!), el passat dia 9 de febrer vam poder escoltar la xerrada de la Dra. Masachs de la Fundació Galatea . Durant més d'una hora, termes com burnout , resiliència, estrès emocional, vida saludable, malestar psicològic, treball en equip, etc, van flotar per la sala i els assistents varen repassar mentalment el seu dia a dia en la seva tasca assistencial. El torn de preguntes i "reflexions" va posar de manifest l'alt grau de "fatiga emocional" què pateixen els professionals del nostre entorn (en aquest cas pediatres de les Terres de Ponent).  La conferència va servir per a alliberar pressions (a mode de vàlvula d'escapament i de manera molt puntual) entre els assistents, i en un final de sessió participatiu es varen encadenar relats de situacions personals i generals de llur tasca assistencial.  El nostre company Francesc Domingo ens va obsequiar amb un "decàleg de supervivència" p...

La Pediatria serà sempre social, atès que, també sempre, les causes són socials,  i les conseqüències, pediàtriques. Així, doncs: Indignem-nos! Hi ha qüestions supèrflues i obviables, en el nostre exercici pediàtric?, es pregunta el nostre grup de la “Maleïda crisi”. Sí: tot allò que ens robi temps a l’atenció personal, plena i directa als infants i a les famílies que l’Organització, la vida, ens posa al davant! Fa pocs dies, mentre em barallava, al CAP, amb l’ordinador tossut que no volia lliurar-me la recepta i la petició que li demanava, una mare em deia: -           “Com és que no posen ningú més amb la cua que Vostè cada dia té?. N’hi ha per indignar-se!” -           “Jo també m’ho pregunto, senyora. I sí, estic indignat!. Com m’ho podria fer per explicar-li-ho. A veure si me’n surto i m’entèn. Sóc dels que creu que una bona relació és aquella que ens permet mirar-nos fit a fit, ulls...