Pediatriadeponent

Sembla evident que, actualment, el nostre sistema de salut està en una situació crítica. Sobrecarregat, amb recursos insuficients i una gestió que no respon a les necessitats reals dels professionals i dels pacients, el que s'havia considerat com "un dels millors serveis de salut del món" ara mateix sembla agonitzar. Segons l’Informe Anual del Sistema Nacional de Salud 2023, Espanya presenta una inversió sanitària inferior a la d’altres països europeus. Aquesta situació es reflecteix en estudis de l'OMS, que mostren que la despesa sanitària per càpita a Espanya (4.368 US$ PPP) se situa per sota de la mitjana de la UE27 (4.733 US$ PPP) i per sota de països com França (6.330 US$ PPP), Alemanya (7.607 US$ PPP) i el Regne Unit (6.160 US$ PPP). Aquesta limitació pressupostària pot contribuir a una sobrecàrrega dels professionals i a la degradació de la qualitat assistencial.  Despesa sanitària actual en dòlars internacionals ajustats per paritat de poder adquisitiu (PPP) p...

A l’anterior escrit en aquest mateix blog de la Pediatria de Ponent (1*) concloia amb el record de la Sra Carme Junyent, “la dona sàvia que no es va rendir mai” (2*), una lingüista de primer ordre, estudiosa i defensora de les llengües minoritàries amenaçades, que va morir fa pocs mesos,  i que es mereixia que en parléssim amb més calma. Pocs dies abans de morir va escriure un article per a Vilaweb que duia per nom “Morir-se en català” (2*). Carme Junyent, a l’article, recorda al govern que morir-se en català és un dret dels catalans i que l'administració hi té coses a dir i a fer. I  afirma que “durant molts anys he parlat de la creixent dificultat de ser atès en català els últims dies de la vida. Els darrers anys hem vist com persones grans no es podien adreçar en català als seus cuidadors. L’atenció als CAP i als hospitals en català no sempre està garantida. Aquest és un dels àmbits on l’administració sí que té alguna cosa a dir, perquè hauria de garantir els drets dels cat...

Acabo de llegir l'article de Debat  del darrer número del Butlletí mèdic del Col·legi Oficial de Metges de Lleida (COMLL). Amb el títol " Com compartir la història clínica informatitzada " es fa una anàlisi des del punt de vista ètic, el punt de vista tecnològic i el punt de vista legal.  Entenc les aportacions que els diferents professionals que han redactat l'article fan al respecte. És d'agrair la quantitat d'informació legal i tècnica que adjunten. Des de la Comissió de Deontologia del COMLL es fan reflexions sobre la base de la relació metge-malalt: confiança, confidencialitat i secret (pilars de l'acte mèdic que sovint semblen quedar desdibuixats en algunes de les "visites" que rebem a la consulta).  Allò que m'ha sobtat però és que tota la discussió sobre la seguretat de la confidencialitat de la Història Clínica (HC) (Compartida o no) sembla recaure en el professional que introdueix les dades durant l'acte mèdic. O dels profe...

"La vida ha de ser viscuda mirant endavant, però sols pot ser entesa mirant endarrere"  ( Kierkegaard) Un bon exemple d'aquesta afirmació el po dem trobar en un recull de vivències que acaba de "publicar" (directament a la xarxa!) el nostre benvolgut  Dr. Anton R. Gomà Brufau.  Es tracta d'un llibre en el que el Dr. Gomà ha abocat tots els seus records sobre la Pediatria Hospitalària (en majúscules) que han viscut les Terres de Ponent.  Un cop més el "jefe" ha demostrat la seva passió per la Pediatria. 30 anys de servei per a  la Salut Pediàtrica de Lleida. Com ell mateix diu en la presentació:  " La història  escrita vol ser l’explicació d’uns fets en el  devenir d’un servei hospitalari amb unes  característiques pròpies. També vol ser  una defensa de la Pediatria, i, per tant, del  nen, dintre de les institucions sanitàries  generals; vol ser també un recordatori de  situacions que poden servir ...

Recomanem la lectura de l'últim nº del Butlletí Mèdic del Col·legi Oficial de Metges de Lleida . En ell hi podeu trobar el discurs que el Dr. Anton Robert Gomà Brufau (pediatre) va oferir als assistents al lliurament d'orles als Llicenciats en Medicina de la XXVIII promoció de la UdL.  Creiem que, com a col·lectiu de pediatres i metges, és tot un honor comptar encara i sempre amb ell per a mantenir la il·lusió de l'assistència al malalt i la millora constant de l'atenció sanitària de qualitat.  Com molt bé diu en un moment del seu discurs, el "bon dia dit de veritat cada matí en passar visita" hauria de formar part de qualsevol acte mèdic que realitzem. Per aixiò, des d'aquest bloc li desitjem un "Bon dia, Dr. Gomà" sincer.