Pediatriadeponent

Com cada any per aquestes dates, el Francesc Domingo ens desitja unes bones festes i ens fa reflexionar una mica.... Bon Nadal a tothom!  A cada alenada de vida, a cada instant, en respirar, retrobem nova sortida per poder recomençar. Si cada jorn hem d’aprendre fins retornar on tot se sap, el Nadal ens fa reprendre somnis del cor i del cap. Si el passat és vella història, i   el futur, pendent de fer, no jaiem en la memòria i treballem: l’ara és feiner! La sort se’ns donà, servida, en nèixer en un paradís! Fem-ne joia compartida i repartim nostre pastís amb les gents d’altres contrades que arriben del desencís, i   ses esperances posades en un futur més planer i llis. Que nostra porta no es tanqui! Entomem el compromís, i   que tampoc mai no ens manqui el cor obert i un bell somrís! enllaç a la font de la fotografia Francesc Domingo i Salvany  Balaguer, Nadal de 2019

Avui és el dia mundial del refugiat.... Amb el pensament a Lesbos, Skala, recordant que molta gent treballa per a que l'arribada de les persones que fugen de la misèria sigui més agradable... i per donar-los una abraçada quan toquin terra.... Skala, Lesbos, 9 d'octubre de 2016.  Kaliméra! Ara fa 13 dies q vaig arribar a  Lesbos , la meitat del dies que m'hi quedaré. Pels q no ho sabeu estic fent una col·laboració amb una ONG (WAHA) donant suport als refugiats q arriben a l'illa fugint d'una vida miserable als seus països d'origen. Síria sobretot però també Irak, Pakistan, Afganistan, Nigèria, Camerun, Senegal, Nepal, Rep Dominicana (si!!)... Guerra, injustícia social, pobresa, malaltia, cadascú té la seva història i els seus motius per fugir, abandonar casa i cercar una possible vida millor, digna... Hem vingut 3 metges del CAP de BB. La Laia i la Carme, metges de família i jo, pediatre. Ens han destinat a  Lesbos  que és un dels llocs a...

Reneix, a cada alenada, nova vida regalada Cada matí el dia infanta un Nadal per construir. Encarar-lo a cops espanta, quan es veu fosc el camí. I la Vida, que s’encanta quan veu un món nou bastir, foragita la complanta i ens empeny a resistir, i ens diu, endavant, aguanta, persisteix, sens defallir, aixeca el cap, riu i canta, sembra flors a l’avenir. L’harmonia, entre els seixanta d’un bell cor balaguerí, ens atreu, reté i imanta al gran goig de compartir! Francesc Domingo i Salvany Balaguer, Nadal de 2016

Aquestes setmanes darreres he sentit vergonya interna de dir-me europeu. El mateix dia que es commemorava el dia Mundial de la Poesia , el dilluns 21 de març de 2016,  Europa engegà, amb un silenci mediàtic ignominiós, la deportació massiva de persones més gran després de la Segona Guerra Mundial. Que l’anestèsia social que ens envolta s’esquerdi, si més no uns instants. I que la Poesia ens hi ajudi!  Viuran ells la Pasqua ? Ben prop, vora nostre, fugint, suplicants germans, sense sostre, amb dolor en el rostre, vetllen llurs infants. Quan llurs ulls tristegen, curulls d’enyorança i perduda confiança, i els núvols negregen de desesperança... Viuran ells la Pasqua que espera Occident? La viurem nosaltres, germans de Ponent? Un prec per vosaltres, que és cant i lament! Francesc Domingo i Salvany. Balaguer, 30 d’abril de 2016