En relació a l'entrada: cal consentiment informat per vacunar? He
sentit diferents comentaris (dels verbals no dels que es pengen), respecte a
diferents aspectes, com: quanta informació cal donar, com manejar-ho i més
enllà d’això el canvi del panorama en l’exercici de la medicina i les
professions sanitàries.
Aquest canvi tan clar, i jo afegiria que inexorable, va lligat a una qüestió
clau: l’exercici de les professions sanitàries en el segle XXI és molt més complex que en èpoques passades.
I això suposa canvi. La complexitat ve donada d’una banda per l’enorme avenç
científico-tècnic que ens suposa un “estar al dia “ constant, però més enllà d’això la relació
metge-pacient ha sofert canvis tant radicals com en el camp de la ciència.
El progrés tècnic el vivim com grans avenços i amb un gran optimisme, però
en el món de les relacions ho vivim amb una gran incertesa i fins i tot
inseguretat. Igual que acceptem que cal formació per no perdre’ns en les
millores constants en medicina, cal també formació en ètica: quanta informació
donar, cal consentiment (i en menors madurs?), la limitació de l’esforç
terapèutic (cal aturar?), confidencialitat en adolescents (quan i com?)
L’ Asociación Española de Pediatria
té un grup de reflexió ètica, que organitza per primer cop un CURS BÀSIC DE
BIOÈTICA EN PEDIATRIA. Tindrà lloc a Saragossa (a un cop d’AVE per a molts), el
23-24 de febrer.
El curs està orientat a la pràctica, amb casos i amb professionals clínics,
i esperem que sigui un forum obert a tots els companys/es. Animeu-vos, quan
comencen això de la bioètica, no es pot aturar...
Montse Esquerda
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada