Pediatriadeponent

En aquest nou curs escolar, i també de la nostra Pediatria de Ponent i de la Societat Catalana de Pediatria , les reivindicacions dels professionals estan damunt la taula. Les més cridaneres son les dels mestres que, amb molta raó, reclamen “menys discursos i més recursos” i “més prioritat a la diversitat”, uns missatges que, de ben segur, també signaríem els pediatres de Ponent i molts professionals de la Medicina.  I, com en tota vida, hi ha també fets lluminosos que ens alleugen el camí i ens esperonen a practicar la dita de que ens cal “aprendre sempre, com si la vida fos eterna, i viure intensament l’avui, com si no hi hagués demà”. Aquest ha estat el sentiment que m’ha generat el començar a seguir una formació que, tan bon punt començada, m’ha permès sentir altra vegada el desig de saber-ne més i més. I especialment atès que la formació aprofundida sobre Puericultura i Neurologia pediàtrica no ha estat massa present, si més no en el meu cas, en la formació del pregrau i del ...

Agraïment en rebre el guardó Jordi Gol i Gurina 2026. Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears. Barcelona, 12 de maig de 2026 Autoritats, Dr Sala i membres de la Junta de l’ACMCB, Dr Pallisó, companyes i companys, amigues i amics  que ens heu volgut  acompanyar, bon vespre a totes i a tots. Els parla un targarí fora vila i un balaguerí d’adopció. Un ponentí, vaja! Quan la presidenta de la Societat Catalana de Pediatria m’avançà la concessió del Premi Jordi Gol i Gurina, ex aequo amb un altre gran professional de Ponent, el Dr Francesc Pallisó, vaig sentir un profund agraïment, i també una enorme satisfacció per a les nostres estimades terres lleidatanes. I en rellegir els noms dels qui l’han rebut abans la sensació fou de vertigen. La majoria d’ells foren i continuen essent per a mi uns mítics referents i exemples de compromís amb la salut (aquella forma de viure que el Doctor Jordi Gol i Gurina volia lliure, joiosa, solidària i autònoma), de compr...

Els Metges Internacionals per a la Prevenció de la Guerra Nuclear (IPPNW) condemnen inequívocament l'atac contra l'Iran per part dels Estats Units i Israel i els demanen que cessi immediatament tot ús posterior de la força i que tornin a la taula de negociacions.  Els atacs no provocats, aparentment per impedir que l'Iran adquireixi armes nuclears i míssils balístics capaços de transportar un cap nuclear, són increïblement perillosos i contraproduents. El conflicte amenaça la vida d'un gran nombre de civils a l'Iran i Israel. Atacar instal·lacions iranianes podria causar una devastació generalitzada i emissions importants de radioactivitat. I la situació podria escalar fins a convertir-se en una guerra regional i, en última instància, conduir a l'ús d'armes nuclears, precisament allò que el món més necessita evitar.  Durant dècades, els EUA i Israel han rebutjat múltiples oportunitats de buscar una resolució pacífica a les preocupacions legítimes que l'I...

El passat dijous, 5 de febrer de 2026, va ser una data que, per motius diversos, val la pena que remarquem. A la sala d’actes de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i de Balears es feu l’acte inaugural del Centenari de la Societat Catalana de Pediatria (SCP). Moltes felicitats, companyes i companys!  L’inici de la SCP va ser una carta tramesa als pocs pediatres de l'època com a fruit d'una iniciativa d'August Brossa, Salvador Goday, Joan Casasayas i Manuel Salvat, en els següents termes (1*): "Barcelona, 5 de febrer de 1926. Benvolgut company, creient interpretar un sentiment de companyonia i un desig que batega en l'ambient de reunir i coordinar les aspiracions d'una especialitat, tenim el gust de proposar-vos la fundació de la Societat Catalana de Pediatria ...". En resposta a l’anterior, el Dr Emili Roviralta va respondre: "...Em plau doncs fer-li constar que em veuria molt honrat de poder col.laborar amb vostès, modestament i amb el sol f...

Els professionals que treballem a l’atenció primària sabem que la precarietat no és una novetat. Però quan aquesta precarietat afecta els infants —els pacients més dependents i menys visibles del sistema—, el dany adquireix una altra dimensió. En els últims anys, la pediatria d’AP s’ha anat desmantellant de manera silenciosa però sostinguda. No és només que falti personal. És que el sistema ja no garanteix una cobertura estable ni reconeix la importància del vincle assistencial amb la infància. Segons dades oficials, cap comunitat autònoma destina més del 17   % del pressupost sanitari a l’atenció primària, mentre que els hospitals absorbeixen més del 60   %. I entre 2021 i 2023, el nombre de pediatres a l’AP ha baixat un 4,5   %, mentre que a l’atenció especialitzada ha crescut un 12,7   %. Aquest no és només un problema de repartiment de recursos. És un model de sistema que deixa enrere els infants. Durant una baixa mèdica meva de sis mesos, la cobertura pediàtrica real al meu ce...

El dilluns 28 d’abril passat, a dos quart d’una del migdia i durant onze hores (ací a Balaguer retornà a dos quarts de dotze de la nit), totes i tots van sentir la nostra vulnerabilitat i l’extrema dependència de l’electricitat. Les i els que havíem de treballar amb connexió vam sortir del pas amb paciència i sobreesforç per tal de tenir un funcionament de mínims, o bé haguérem de renunciar, en el meu cas, a una sessió de formació en línea programada per aquell migdia. Una formació sobre Salut medioambiental pediàtrica precisament. I recorreguérem al paper i llapis, a precintar la nevera i el congelador i, per unes hores, ens vam desconnectar de la infoxicació amb que les TIC i els mitjans de comunicación ens tenen acostumats. Va ser il·luminador veure com a molts balcons s’hi veien persones llegint un llibre, i als carrers i les places els infants jugaven plegats mentre els adults es miraven a la cara per explicar-se coses que no hagueren conegut si l’apagada sobtada no hagués arriba...

Immersos en un món que canvia constantment i en el que la infoxicació ens aclapara, segurament val la pena reconèixer la nostra limitació a saber de i arribar a tot. I, llavors, aturar-nos uns moments i poder, per una banda, pensar en global i, per una altra, implicar-nos sense desfici (sense pressa i sense pausa) en el nostre món local, en el nostre metre quadrat. Pensa global i actua local. Per a mi, el metre quadrat és el Ponent del meu país. Ponent és la terra nadiua i on em sento a casa. I, a casa, plantejar-me objectius ambiciosos, però abastables, destinats als infants i joves ponentins dóna sentit al viure per retornar a aquestes Terres de Ponent tot el que m’han regalat.  I amb aquest esperit esmento ara el missatge en pedra que l’insigne escriptor, ara balaguerí i ja amb 102 anys, Josep Vallverdú va deixar per aquest nostre Balaguer quan va celebrar el seu centenari, l’any 2023:  A vosaltres, que em duguéreu voluntat i escalf, us deixo el meu afecte, que altra cosa...