Entrades

S'estan mostrant les entrades amb l'etiqueta Nadal

El bé no fa soroll, i sosté el món

Imatge
 Aquesta postveritat que vol certa la mentida, mil vegades repetida, du a camins de malvestat, plens d’orgull i d’orfandat. Cerquem la contrapartida en una estona recollida, en la nostra intimitat, espai de llum i claredat, quan el silenci ens convida a reflexió i a honestedat. Allà escoltem la vera crida de respectar tota vida signe bell d’humanitat, respecte i humilitat. Llavors veurem, decidida, singular i escollida, de cadascú sa embranzida que en el cor troba l’eixida a guarir tota ferida i lloar la diversitat, de colors bella florida d’un nos-altres benaurat. Quin regal d’eternitat aquest instant d’identitat! Francesc Domingo Salvany Balaguer, Nadal de 2025

El valor dels regals i el regal dels valors, l’entomar una rebequeria, la resposta d’un vailet de 5 anys i la lliçó del vell mestre sufí.

Imatge
La periodista Teresa Màrquez escrivia, ara fa gairebé un any, un article “Regals, regals i més regals” ( enllaç ) sobre els consells davant la imparable oferta de regals que el mercat ofereix als infants, via pares, avis i altres familiars en aquestes Festes de Nadal i Reis: “ Mercadegem sense pudor amb una màgia comprada a cop de talonari i omplim el menjador amb paquets grossos i petits curulls de llaços de colors que amenacen de col·lapsar uns infants, uns nens -hiperregalats-, a qui ningú no ha ensenyat que hi ha límits i que la felicitat no s'embolica amb paper de grans magatzems. Aquesta desmesura de regals i la incapacitat d'assumir-ne les conseqüències pot menar-los a ser persones que no tolerin la frustració, a ser adults possessius i superficials. Tot un quadre. Els experts recomanen a pares i mares fer un exercici de responsabilitat i reduir a quatre els regals que rebrà l'infant: un objecte que li faci molta il·lusió; una cosa útil com sabates o roba; una cosa e...

El Nadal d’un país menys llunyà

Imatge
No som reis els que seguim l’estrella d'un Nadal, d'un país menys llunyà: la senyera ben groga i vermella, i al cel blau un estel net i clar. Som com lleres d’una aigua molt rica que fa temps que ja rega aquest món. Tots venim d’una pàtria molt xica i no volem ser com un rodamón. Eixa aurora tan bella, que el cor vol somiar, pren la llum d’una rella, la llavor d’un demà. La vibrant meravella per anar més enllà: llur petjada, ja vella, esperona a estirar. Servem forts nostres punys en l’anella, on batega l’alè que ens donà llur exemple, baluard, sentinella, que en la fosca la llum ens mostrà. Si el passat és una bella història, i el futur queda pendent de fer, no jaiem en la vella memòria i treballem, perquè l’ara és feiner! Eixa aurora tan bella... Som d'un país que ens agrada somniar, portem a dins l'anhel de llibertat! Som d'un país que ens agrada somniar, portem a dins la joia del Nadal! Francesc Domingo Salvany Miquel Aige Donés Ricard Freixas Martí Balaguer, Na...

De l’agror dels Abusos sexuals infantils a la sàvia interpretació de l’escultura dels tres Reis, tot passant pel missatge marià, esperançador i positiu, d’Àngela Volpini.

Imatge
Benvolgudes companyes i companys: Durant aquests dies de tombant el 2022 per arribar  a aquest nou i (com tots els anys) incert 2023, he tingut l’oportunitat de visitar, a Barcelona, una exposició que, si esteu interessats en conèixer com l’opció artística esdevé una via de sanació important per a les víctimes dels Abusos sexuals infantils (ASI), us recomano que aneu a veure. L’exposició, amb el títol de Fragmenta , es mostra a la galeria Mr Toolip Art Gallery (*), al carrer Ausiàs Marc, 14 (cantonada Bruc) – Metro Urquinaona . Estarà exposada fins el dia 16 de gener 2023 . L’artista Tess Dribbel (nom fictici per motius de seguretat) mostra les pintures creades durant els seus anys de teràpia per tractar els traumes causats pels abusos sexuals infantils que va patir durant “la major part de la seva vida inconscient”.  “Una de les coses estranyes i incomprensibles quan se’t maltracta és la síndrome de dissociació pel qual la memòria es tanca per protegir-te. És només quan a...

El present, regal feiner!

Imatge
Com cada any per aquestes dates, el Francesc Domingo ens desitja unes bones festes i ens fa reflexionar una mica.... Bon Nadal a tothom!  A cada alenada de vida, a cada instant, en respirar, retrobem nova sortida per poder recomençar. Si cada jorn hem d’aprendre fins retornar on tot se sap, el Nadal ens fa reprendre somnis del cor i del cap. Si el passat és vella història, i   el futur, pendent de fer, no jaiem en la memòria i treballem: l’ara és feiner! La sort se’ns donà, servida, en nèixer en un paradís! Fem-ne joia compartida i repartim nostre pastís amb les gents d’altres contrades que arriben del desencís, i   ses esperances posades en un futur més planer i llis. Que nostra porta no es tanqui! Entomem el compromís, i   que tampoc mai no ens manqui el cor obert i un bell somrís! enllaç a la font de la fotografia Francesc Domingo i Salvany  Balaguer, Nadal de 2019

Perquè és Nadal!

Imatge
El gat a la finestra mira com va nevant, la sopa ja és a taula sols falta el convidats, arriba la padrina amb un nou pentinat, la simbomba no para, ja tinc molt mal de cap! De fons unes rialles, l'ambient es va creant, algú toca el piano que està mal afinat, agafen pandereta, guitarra i picarols, algú dona la nota que està a prop del sol. La joia ets tu! Nadal, la joia ets tu! La llum ets tu! Nadal, la llum ets tu! La pau ets tu! Nadal, la pau ets tu! Nadal ets tu! Nadal, Nadal ets tu! Perquè és Nadal! (3) Perquè és Nadaaaal ! Tenim al cor i al rostre una llum resplendent, comparteix vida i sostre sovint amb molta gent. Portem aquella espurna que encén el ble amatent, que fa créixer dins l'urna esperança i present . Nadal, però, ens esberla i en una tendra nit, sentim la bella perla que tots guardem al pit. Nadal ens fa dins nostre el camí de la llum que es noti en el rostre! Fem-ne un bell costum! La joia ets tu! Nadal, la...

Que ella sempre hi sia!

Imatge
“Tot allò que l’arbre té de flor i de fruit, viu del que té soterrat:  la constància, la convicció i la fe” L’arrel que somia ser font d’alegria sap que, cada dia, la saba que nia al tronc fa sa via. A l’hivern, dormia, amb la melangia: de sol es delia. Després, quan venia el brot, l’energia, que tendre anuncia l’esclat del migdia, de feina es fonia: el verd ja naixia, la branca lluïa. I quan més calia, quins bells dons: l’ombria i els fruits que ens daria! Més tard, vella tria de grocs la vestia, i dels torrats vivia el bosc en sinfonia. I el terra es cobria de nova energia: saó i vigoria, adob, profecia d’una Epifania! Qui no cantaria la rel que servia, que a tots obsequia i que sempre voldria ser doll d’harmonia? Foto extreta de naturalbloc Francesc Domingo i Salvany Balaguer, Nadal de 2017

Reneix!

Imatge
Reneix, a cada alenada, nova vida regalada Cada matí el dia infanta un Nadal per construir. Encarar-lo a cops espanta, quan es veu fosc el camí. I la Vida, que s’encanta quan veu un món nou bastir, foragita la complanta i ens empeny a resistir, i ens diu, endavant, aguanta, persisteix, sens defallir, aixeca el cap, riu i canta, sembra flors a l’avenir. L’harmonia, entre els seixanta d’un bell cor balaguerí, ens atreu, reté i imanta al gran goig de compartir! Francesc Domingo i Salvany Balaguer, Nadal de 2016

D'un vermell camp sóc rosella

Imatge
“Que bien sé yo la fonte que mana y corre…  aunque es de noche”   (Fray Juan de la Cruz) Nadal és veure l'estrella d'on venim, vers on anem, la llum sempre nova i bella que ens fa ser i que tots havem. Sovint vivim tan lluny d'ella, tan a les fosques viatgem, que ens perdem la meravella  del que som i el que serem. Tant fa si ets minyó o donzella - tu tens de ta barca el rem - retorna a ta ciutadella i comparteix eix do suprem!  Francesc Domingo i Salvany Balaguer, Nadal de 2013

El joiós viatge

"Si saps que tot és provisori, fes-te dins teu, amb urc, un reducte, i defensa't del fluctuar girant-hi els ulls sovint..." Miquel Martí Pol El goig  és dins nostre, neix al cor, dedins. Tot jo li sóc sostre,  tot jo li sóc rostre. I en el meu viatge li lliuro el guiatge i li llevo els confins. Vosaltres sou joia, estimats veïns! I res no ens detura si, sense paüra, bandegem les noses, cultivem les roses i  fem grans els jardins! De font sols n’hi ha una, i és mare comuna si ens cerquem l’endins!  Francesc Domingo i Salvany Balaguer, Nadal de 2012