Pediatriadeponent

Ja fa temps en una de les Contres de la Vanguardia (1), C Puchalski afirmava que “progressem com a humans quan ens acompanyem els uns als altres en arribar i en deixar aquesta vida“. I afirmava, amb raó, que els altres ens permeten sobreviure quan neixem. Els humans necessitem els altres per sobreviure en els nostres primers passos, per viure després, i  també necessitem els altres per morir acompanyats. Si el vincle sa demana la presència dels referents segurs i es crea a poc a poc, també els vincles que es trenquen amb la mort haurien de ser acompanyats, amb temps suficient, en benefici dels que se’n van i també per als que es queden de dol. De vegades comento amb algún@s company@s que de les poques coses principals que ens cal fer en aquesta vida una és saber acompanyar els nostres pares en el procés de morir. I el que ens toca viure i veure aquestes setmanes ens angoixa. I si a nosaltres, pediatres, ens angoixa, què no deu ser el que experimenten tots els professional...

La SALUT MENTAL PERINATAL inclou des del moment en que es gesta la idea de ser pares, fins a la gestació física, el part, el postpart i fins que acaba la lactància. Així doncs engloba tots els aspectes psicològics, neurohormonals i emocionals que s'hi produeixen. Segons el Consell General de Psicologia, un 20% de les mares pateixen algun tipus de trastorn perinatal, però la majoria no acaben sent diagnosticades ni rebent cap mena de suport professional, fet que pot derivar en depressions, trastorns de vinculació o d’altres patologies tant en la mare com en l'infant. L'etapa perinatal, per tant, no és només important en quant a la salut mental de la dona, sinó com l'etapa on es poden prevenir els futurs problemes de salut mental de les persones, ja que està demostrada la importància de l’establiment d’un bon vincle en relació a preservar una bona salut mental en el futur. És important poder fer difusió i donar visibilitat als trastorns mentals perinatals i a ...