dilluns, 16 de gener de 2012

CAL CONSENTIMENT INFORMAT PER VACUNAR ?


La notícia sobre una sentència recent del TSJ de Castilla y León ens permet reflexionar sobre què és el consentiment informat, quan i com demanar-lo? Si és necessari per escrit o és suficient verbal?

El consentiment informat neix d’un nou model de relació metge-pacient, basat en que els pacients i en el nostre cas les famílies, són agents actius a l’hora de prendre decisions sanitàries,  amb la qual cosa poden acceptar o negar-se a un tractament, consentint o rebutjant-lo. Aquest és el model de “respecte a l’autonomia” del pacient.

Aquest model no és tan sols una imposició legal, sinó que marca una clara tendència social en què els pacients demanen estar implicats i informats en les decisions sanitàries. I legalment està clarament consolidat en diferents lleis, la darrera i més clara la Ley de autonomia del paciente.

De fet, la condemna recent de Castella-Lleó, condemna la manca d’informació, no una mala praxi o una negligència.

El consentiment informat ha de constar de tres característiques importants :
  • Informació : si la persona no està ben informada no tindrà tots els elements per consentir. Es considera que cal donar la informació més rellevant: aquells efectes secundaris més freqüents o aquells poc freqüents però potencialment greus. Cal incloure també la informació de la no-intervenció (per exemple en la vacuna de la TV, el risc d’encefalitis post-vacunal, però també el risc, molt més elevat d’encefalitis post-xarampionosa)
  • Competència o capacitat: una persona no competent no pot donar consentiment (en nadó o nen petit és evident). En el cas del menor madur, aquesta ja és una altra història…
  • Llibertat: no decidir sota coacció o manipulació



El consentiment ha de donar-se sempre?

Sí. Qualsevol actuació sanitària requereix consentiment del pacient o la família, encara que en la majoria de casos es dona com implícit. Per exemple, quan es pauta un antibiòtic o algun antihistamínic, informem del perquè és dona, la necessitat del tractament i dels efectes secundaris més freqüents, i la família implícitament accepta. Aquest ja és un procediment de consentiment informat

"Toda actuación en el ámbito de la sanidad requiere, con carácter general, el previo consentimiento de los pacientes o usuarios. El paciente o usuario tiene derecho a decidir libremente, después de recibir la información adecuada, entre las opciones clínicas disponibles." (LO 41/2002)


Cal consentiment en les vacunes? Verbal o escrit?

Com en qualsevol procediment sanitari cal consentiment, però en la gran majoria de procediments el consentiment sols és necessari verbal.

El consentimiento será verbal por regla general. Sin embargo, se prestará por escrito en los casos siguientes: intervención quirúrgica, procedimientos diagnósticos y terapéuticos invasores y, en general, aplicación de procedimientos que suponen riesgos o inconvenientes de notoria y previsible repercusión negativa sobre la salud del paciente.” (LO 41/2002).

Tal com reflexa la llei queda molt clar que cal, per necessari, per escrit en intervencions quirúrgiques, anestèsiques, procediments invasius (administració de contrasts...) i procediments d’alt risc. El consentiment implica informació, NO SIGNAR UN DOCUMENT. Si el pacient signa però no ha estat informat, la signatura no té cap validesa. I el fet de donar un paper no eximeix de la informació verbal.

En la resta de casos cal consentiment, però sols és necessari verbal: explicar la informació més rellevant (el perquè del tractament, els riscs més freqüents o els potencialment perillosos). Les vacunes no són procediments terapèutics sinó preventius, per tant la informació hauria de ser ben clara, així també com el risc de no vacunar.

El risc de la vacuna difícilment es pot interpretar com “notòria i previsible repercussió negativa en la salut del pacient”, amb la qual cosa difícilment entraria en la categoria de consentiments que han de donar-se per escrit. En canvi seria important deixar reflectit en la història clínica que el pacient/família han estat informats.


Davant la negativa a una intervenció / tractament ...

Quan el professional sanitari proposi una actuació, ja sigui vacuna o tractament o procediment, i els pacients o famílies no acceptin, cal deixar-ne constància per escrit.

“Todo paciente o usuario tiene derecho a negarse al tratamiento, excepto en los casos determinados en la Ley. Su negativa al tratamiento constará por escrito.” (LO 41/2002)

Entenc que molts cops ens quedem en la paret “burocràtica” de la teoria del consentiment informat, però em sembla que caldria tenir molt en compte que el que reflecteix és la tendència de les persones de ser agents actius en les seves decisions de salut, i aquest és un factor molt positiu.

Més enllà queden molts dubtes:
  • Quan hem d’informar també a un menor i demanar el seu consentiment?
  • També els fàrmacs sense registre?
  • Existeixen excepcions al consentiment?

Em sembla que aquests temes, els deixaré per a noves reflexions...

Montse Esquerda