Pediatriadeponent

Una de les tasques que té la Pediatria és la de confirmar el bon creixement i desenvolupament del nadó, i també el de promoure hàbits de vida saludables que l’afavoreixin, especialment en les visites del Programa de seguiment del Nen Sa. Una de les activitats que val la pena de promoure és la pràctica de la lectura compartida en veu alta. Hi ha prou evidència que, realitzada en edats molt precoces, ajuda al correcte desenvolupament de l’infant: estimula el creixement cerebral i afavoreix les relacions entre els pares i el bebè. Ana Garach, a la Revista Pediatría Atención Primaria d’aquest mes de juny 2024, ens en parla, tant a l’Editorial de la revista, on recull les raons que justifiquen la lectura en veu alta des d’edats precoces (1*), com en un més extens article posterior(2*). Quan arriba el primer fill, s’obre una nova etapa en la dinàmica familiar. Es passa de parella a mare i pare, o a d’altres fòrmules de família. I neix (o hauria de néixer) en les mares i en els pares un vin...

Avui, mentre llegia la Tribuna del diari El Punt AVUI (*1) m’ha agradat especialment el primer paràgraf  de l’escrit de Núria Esponellà, en  homenatge a Georgina Regàs morta fa pocs dies (Barcelona, 10 d’agost de 1932; 19 de juliol de 2022). Al diari llegia: “Costa d’imaginar una dona que arribi a la vellesa amb més fortalesa, ànim, alegria, sentit de l’humor i generositat que Georgina Regàs. Potser perquè s’aplicava a cultivar aquell “apassioneu-vos i no us adonareu del pas del temps ni us farà mal res” que va deixar caure en alguna entrevista de premsa.  O tal vegada perquè la seva solidesa de pedra picada provenia d’una intensa experiència vital que li feia acceptar les coses tal com venien i gestionar-les amb fermesa i amor. De la mateixa manera que els seus germans, Georgina Regàs  no va tenir una infantesa fàcil : provenia d’una  família exiliada durant el franquisme , va passar per un  camp de concentració a França , va estar  internada al...

Gairebé un mes d'aquest 2015! La relativitat del pas del temps pot enganyar-nos però no ens podem despistar. Un bon moment per a escriure un parell de recomanacions sobre coses d'aquest món 2.0 que fa temps vaig descobrir i que freqüento... Creient com sóc en les noves maneres de comunicar-se amb altres professionals o persones que també utilitzen les TIC i les Xarxes Socials per a trobar afinitats i descobrir altres maneres de pensar, em vé de gust fer aquesta breu entrada.  En primer lloc fer un petit homenatge a 2 amics d'aquest món virtual, l'amistat dels quals després ha derivat en amistat a nivell personal: l'Amalia Arce ( @lamamapediatra ) i el Jesús Martínez ( @jmartinezal ). Professionals de la Pediatria i professionals de la Comunicació amb els pacients i les seves famílies. A part d'una "feinada" feta a la Xarxa han trobat temps per a escriure sengles llibres sobre "gaudir la maternitat" i "apoderar els pares". E...

Ja fa quasi 2 anys que vàrem presentar el llibre de “ El nen i la mort ”. Aquesta primavera hem presentat la seva traducció al castellà: “ El niño ante la muerte ”, Ed. Milenio. El llibre pretén dues coses: d’una banda com podem parlar de la mort als nens segons les edats, i d’altra banda oferir unes pautes molt bàsiques d’acompanyament al dol. Te un capítol (el darrer) dedicat als pediatres i com des de la consulta podem orientar a les famílies i nens en dol. Parlar de la mort ens costa força, fins i tot al professionals de la salut, que com a “professionals” hauríem d’estar avesats a conviure amb la malaltia greu i la mort. I més encara ens costa parlar-ne amb els nens, malgrat que ells tenen una curiositat natural sobre el tema, en una societat com la nostra on la mort s’ha convertit en un tabú. Una de les nostres màximes és que “ desprotegim al nen quan el sobreprotegim ”, el deixem sense recursos per adaptar-se a noves situacions, molt cops molt doloroses. No ajudem a...

Pot prendre decisions sanitàries un menor? Quan cal aturar un tractament en un nen greument malalt? Cal informar-lo davant una malaltia de mal pronòstic? Com ens plantegem els límits de la viabilitat d’un prematur? Hi ha consideracions concretes a tenir en compte quan investiguem en nens? Aquestes i altres qüestions de bioètica ocupen pàgines i portades als mitjans de comunicació, i els pediatres ens formem l’opinió molts cops pels comentaris de la premsa. Hi ha poca literatura científica que s’ocupi directament dels dilemes ètics en la pràctica pediàtrica. Ha sortit recentment un compendi de “Bioètica y pediatria. Proyectos de vida plena”.  Coordinat per Manuel de los Reyes i la pediatra Marta Jacob, recull 80 temes amb 124 autors. És un llibre que ofereix informació i reflexió. Des dels primers capítols en que hi trobem una introducció a la bioètica i a la deliberació, es va passant pels diferents interrogants que ens trobem en l’exercici de la pediatria. La Pediatria ofereix ...

Una de les reflexions més encertades que s’ha publicat darrerament sobre maduració infantil és un treball realitzat conjuntament per un dels pediatres més prestigiosos i estimats, l’americà Thomas  B. Brazelton , conjuntament amb un reconegut psiquiatre infantil, Stanley Greenspan . Plegats van redactar un text que sorprèn per la senzillesa de les seves aportacions i parla d’aquelles necessitats irreductibles del nen, traduït com “ Les necessitats bàsiques del nen: tot allò que cada nen precisa per créixer, aprendre i viure ”. Molts cops ens plantegem quines recomanacions podem donar per afavorir el desenvolupament del nen. Els autors identifiquen set necessitats bàsiques de la infància. Quan aquestes necessitats estan suplertes, proporcionen al nen la base sobre la que es construiran les seves capacitats intel·lectuals, socials i emocionals podent arribar a la plenitud d’allò que pot arribar a ser: Relacions constants de cura : és la necessitat de relacions ...