Pediatriadeponent

El dilluns 28 d’abril passat, a dos quart d’una del migdia i durant onze hores (ací a Balaguer retornà a dos quarts de dotze de la nit), totes i tots van sentir la nostra vulnerabilitat i l’extrema dependència de l’electricitat. Les i els que havíem de treballar amb connexió vam sortir del pas amb paciència i sobreesforç per tal de tenir un funcionament de mínims, o bé haguérem de renunciar, en el meu cas, a una sessió de formació en línea programada per aquell migdia. Una formació sobre Salut medioambiental pediàtrica precisament. I recorreguérem al paper i llapis, a precintar la nevera i el congelador i, per unes hores, ens vam desconnectar de la infoxicació amb que les TIC i els mitjans de comunicación ens tenen acostumats. Va ser il·luminador veure com a molts balcons s’hi veien persones llegint un llibre, i als carrers i les places els infants jugaven plegats mentre els adults es miraven a la cara per explicar-se coses que no hagueren conegut si l’apagada sobtada no hagués arriba...

  Diuen que la   mare de la música és el silenci fecundat per les notes que ompliran el pentagrama. I de vegades oblidem que, sense el silenci, tot esdevé un desgavell difícil d’entendre. Hem volgut posar tantes notes al pentagrama que no hem deixat espai per al silenci, per a la Mare que ens permet tenir vida. Llavors, ha arribat el soroll, el xivarri i el desgavell. Ja no hi ha música. I hen arribat al Nadal amb situacions impensables ara fa tan sols un any. I ens angoixem perquè aquesta aturada en sec de fa 9 mesos, a causa d’un virus coronat, ens neguiteja i desanima. Ens ha aturat de cop, i no sabem viure en un temps en què no podem fer allò que ens semblava imprescindible, en que no podem posar les notes, que ens han fet creure que són imprescindibles, a la partitura de la nostra vida. Aquestes festes de recolliment familiar forçat ens han ofert un Nadal i final d’any del tot atípics. I, en els darrers 9 mesos, ens hem (han) ofegat amb una infoxicació (interessada?) ...

El 29 de desembre de 1942 va morir, al sanatori de Puig d’Olena, el gran mestre dels poetes de Ponent: Màrius Torres. A punt, doncs, per commemorar el 75è aniversari d’aquella data s’escau, en aquests moments que vivim, recordar un poema que ell va escriure l’any 1939: La ciutat llunyana Ara que el braç potent de les fúries aterra la ciutat d'ideals que volíem bastir, entre runes de somnis colgats, més prop de terra, Pàtria, guarda'ns: - la terra no sabrà mai mentir. Entre tants crits estranys, que la teva veu pura ens parli. Ja no ens queda quasi cap més consol que creure i esperar la nova arquitectura amb què braços més lliures puguin ratllar el teu sòl. Qui pogués oblidar la ciutat que s'enfonsa! Més llunyana, més lliure, una altra n'hi ha, potser, que ens envia, per sobre d'aquest temps presoner, batecs d'aire i de fe. La d'una veu de bronze que de torres altíssimes s'allarga pels camins, i eleva el cor, i esc...

Fa una setmana que el curs escolar va acabar i els nens i nenes gaudeixen de vacances. Una mica més de 90 dies de desconnexió d'horaris i de rutines.  Ja se sap, l'estiu convida a sortir a la fresca i anar a la piscina matí i tarda. I també convida a vaguejar... Bon hàbit que molts infants refereixen dient: "m'avorreixo, què puc fer?". Molts pares (bé, bàsicament mares, que majoritariament són les encarregades de la programació de ...)  tenen pànic a aquesta frase i organitzen un munt d'activitats d'estiu per a que els nens/es no s'avorreixin ni un minut. I, au, ja tenim un calc de les activitats extraescolars del curs traslladat a les vacances d'estiu.  Llegir, jocs de taula, cinema, passejar, conèixer altres llocs de la nostra geografia o del món, etc, són activitats que es poden fer durant tot l'any però a l'estiu sembla que hi ha més temps per a fer relaxadament. I, evidentment navegar per la xarxa, connectar-nos a Intern...

Acabo de llegir l'article de Debat  del darrer número del Butlletí mèdic del Col·legi Oficial de Metges de Lleida (COMLL). Amb el títol " Com compartir la història clínica informatitzada " es fa una anàlisi des del punt de vista ètic, el punt de vista tecnològic i el punt de vista legal.  Entenc les aportacions que els diferents professionals que han redactat l'article fan al respecte. És d'agrair la quantitat d'informació legal i tècnica que adjunten. Des de la Comissió de Deontologia del COMLL es fan reflexions sobre la base de la relació metge-malalt: confiança, confidencialitat i secret (pilars de l'acte mèdic que sovint semblen quedar desdibuixats en algunes de les "visites" que rebem a la consulta).  Allò que m'ha sobtat però és que tota la discussió sobre la seguretat de la confidencialitat de la Història Clínica (HC) (Compartida o no) sembla recaure en el professional que introdueix les dades durant l'acte mèdic. O dels profe...

Fa pocs dies, en una xerrada de Francesc Torralba, li escoltava dir que la infoxicació que rebem (facilitada i induïda) ens mena a la confusió, la impotència i la paràlisi.  I em feia pensar que la munió d’estris d’intercomunicació que ens empenyen, i ens autoobliguem, a adquirir  ens porten a una falsa sensació de més llibertat personal i més benestar. I per altra banda no som, potser, prou conscients que, com més informacions personals enviem al núvol , més depenents som, més localitzats estem i menys lliures de pensament esdevenim. I ens aferrem al benestar material que la nostra condició de classe mitjana en decadència ens permet, amb una certa o una gran por a moure’ns per  no posar en risc l’encara suficient benestar de que disposem. La por: aquest element que ens atenalla.  José Antonio Marina , en una entrevista al Punt Avui del 2 de maig 2014 , ens en parla. Parla de la por i el valor amb motiu de la presentació d’un llibre seu (1). I e...

Això de les TIC's i la salut és imparable! Com també ho és la col·laboració que neix dels contactes a la xarxa. Col·laboració que és més important que mai en aquests temps de crisi a tots els nivells.  Avui us presentem un gran projecte de col·laboració entre molts professionals de la salut i de la documentació biomèdica. El títol: PediaClic .  Es tracta d'un "cercador pediàtric". Això vol dir que si introduïm un terme mèdic ens retornarà informació sobre aquest aplicat a la pediatria. Aquest cercador funciona amb les eines de cerca personalitzada de Google .  PediaClic és un conjunt de cercadors personalitzats d'informació sobre salut infantojuvenil. Està dirigit tant a professionals sanitaris com a les famílies. La informació inclosa en els diversos cercadors compleix una sèrie de requisits a fi d'assegurar que ha estat rigorosament seleccionada.  Un dels inconvenients de l'accés fàcil a la informació a la xarxa és la immensa quantitat...