Pediatriadeponent

En aquest nou curs escolar, i també de la nostra Pediatria de Ponent i de la Societat Catalana de Pediatria , les reivindicacions dels professionals estan damunt la taula. Les més cridaneres son les dels mestres que, amb molta raó, reclamen “menys discursos i més recursos” i “més prioritat a la diversitat”, uns missatges que, de ben segur, també signaríem els pediatres de Ponent i molts professionals de la Medicina.  I, com en tota vida, hi ha també fets lluminosos que ens alleugen el camí i ens esperonen a practicar la dita de que ens cal “aprendre sempre, com si la vida fos eterna, i viure intensament l’avui, com si no hi hagués demà”. Aquest ha estat el sentiment que m’ha generat el començar a seguir una formació que, tan bon punt començada, m’ha permès sentir altra vegada el desig de saber-ne més i més. I especialment atès que la formació aprofundida sobre Puericultura i Neurologia pediàtrica no ha estat massa present, si més no en el meu cas, en la formació del pregrau i del ...

El passat dijous, 5 de febrer de 2026, va ser una data que, per motius diversos, val la pena que remarquem. A la sala d’actes de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i de Balears es feu l’acte inaugural del Centenari de la Societat Catalana de Pediatria (SCP). Moltes felicitats, companyes i companys!  L’inici de la SCP va ser una carta tramesa als pocs pediatres de l'època com a fruit d'una iniciativa d'August Brossa, Salvador Goday, Joan Casasayas i Manuel Salvat, en els següents termes (1*): "Barcelona, 5 de febrer de 1926. Benvolgut company, creient interpretar un sentiment de companyonia i un desig que batega en l'ambient de reunir i coordinar les aspiracions d'una especialitat, tenim el gust de proposar-vos la fundació de la Societat Catalana de Pediatria ...". En resposta a l’anterior, el Dr Emili Roviralta va respondre: "...Em plau doncs fer-li constar que em veuria molt honrat de poder col.laborar amb vostès, modestament i amb el sol f...

Fa uns dies vam rebre una demanda de consell de salut, feta per la mare d’una nena escolaritzada a nivell de P3, en relació al control d’esfínters de l’alumna i la resposta que el centre va donar a la família. Volem exposar la nostra opinió.  D’entrada us transcrivim la informació que la mare ens va fer arribar (resposta per part del centre educatiu):   “Que en el document NOFC (Normes d’Organització i Funcionament del Centre) es recull la gestió dels controls d'esfínters a l’escola en el Títol VI. Col·laboració i participació dels sectors de la comunitat educativa. Capítol 2: Informació a les famílies, aprovat pel Consell Escolar on es concreten les següents actuacions:  Control d'esfínters : Per tal de progressar en l’assoliment de les capacitats que ens marca el currículum d’educació infantil: -Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional, i anar-se formant una imatge positiva d’ell mateix i dels altres.  -Adquirir progressivament hàbits bàsics d’au...

  Vivim en una societat profundament depenent de la ciència i la tecnologia i de la que ningú en sap res. Això constitueix una fòrmula segura pel desastre. Carl Sagan. Veritat és allò que m'interessa que sigui veritat. Joan García del Muro Solans.  El model racionalista i empíric il·lustrat ha entrat en crisi i amb ell el model científic. Podríem dir que la ciència com a dogma ha mort.  Amb la teoria falsacionista de Karl Popper hem hagut d'entendre que no hi ha certeses absolutes i que cal acceptar un sistema científic que avança a partir de l'escepticisme i dels dubtes. Popper reivindica la possibilitat que noves troballes puguin refutar idees prèviament considerades com a veritats absolutes i considera que quan això passa i és acceptat per la comunitat científica el que es produeix és un canvi de paradigma.  Per tant, ja no es pot continuar sacralitzant la ciència com a base ineludible i fiable sobre la que es substenten decisions de tots tipus; cal que tots...