Pediatriadeponent

El dilluns 28 d’abril passat, a dos quart d’una del migdia i durant onze hores (ací a Balaguer retornà a dos quarts de dotze de la nit), totes i tots van sentir la nostra vulnerabilitat i l’extrema dependència de l’electricitat. Les i els que havíem de treballar amb connexió vam sortir del pas amb paciència i sobreesforç per tal de tenir un funcionament de mínims, o bé haguérem de renunciar, en el meu cas, a una sessió de formació en línea programada per aquell migdia. Una formació sobre Salut medioambiental pediàtrica precisament. I recorreguérem al paper i llapis, a precintar la nevera i el congelador i, per unes hores, ens vam desconnectar de la infoxicació amb que les TIC i els mitjans de comunicación ens tenen acostumats. Va ser il·luminador veure com a molts balcons s’hi veien persones llegint un llibre, i als carrers i les places els infants jugaven plegats mentre els adults es miraven a la cara per explicar-se coses que no hagueren conegut si l’apagada sobtada no hagués arriba...

Immersos en un món que canvia constantment i en el que la infoxicació ens aclapara, segurament val la pena reconèixer la nostra limitació a saber de i arribar a tot. I, llavors, aturar-nos uns moments i poder, per una banda, pensar en global i, per una altra, implicar-nos sense desfici (sense pressa i sense pausa) en el nostre món local, en el nostre metre quadrat. Pensa global i actua local. Per a mi, el metre quadrat és el Ponent del meu país. Ponent és la terra nadiua i on em sento a casa. I, a casa, plantejar-me objectius ambiciosos, però abastables, destinats als infants i joves ponentins dóna sentit al viure per retornar a aquestes Terres de Ponent tot el que m’han regalat.  I amb aquest esperit esmento ara el missatge en pedra que l’insigne escriptor, ara balaguerí i ja amb 102 anys, Josep Vallverdú va deixar per aquest nostre Balaguer quan va celebrar el seu centenari, l’any 2023:  A vosaltres, que em duguéreu voluntat i escalf, us deixo el meu afecte, que altra cosa...

El proper dia 20 de novembre, el 20N, té diferents significats segons les diverses persones a qui preguntem. Per a nosaltres, la  gent de la Pediatria, és la commemoració, any rere any, de la Declaració del Drets dels Infants. I cal que, com a advocats dels que no tenen dret a veu ni a vot, ens fem ressò d’aquelles iniciatives i actes que ajudin a sensibilitzar la població i a augmentar el nostre compromís envers el bon tracte als infants. I nosaltres, els professionals sanitaris, no podem defugir d’implicar-nos-hi. La nova Ley Orgánica 8/2021, de4 de junio, de protección integral a la infancia y la adolescencia frente a laviolencia (1) torna a insistir en que no podem mirar cap a una altra banda. Potser ens fa una mica de por ja que anem a terrenys inexplorats, a mars desconeguts, i és un tema del que hem rebut poca (in)formació. I se m’acut ara un escrit de Khalil Gibran, que, ens evoca al que estem plantejant. “Diuen que abans d’entrar al mar, el riu tremola de por… Mira enr...

  L’Associació   Catalana per la Infància Maltractada engega, aquesta setmana, la Campanya contra el Maltractament Infantil i Adolescent , coincidint amb que el divendres, 20 de novembre, es commemora l’aniversari de la Declaració dels Drets dels Infants i Adolescents. L’objectiu de la campanya, que llença amb motiu del Dia Internacional dels Drets dels Infants i Adolescentes, és promoure l’ús d’un #SeñalDeAyuda o #SignalForHelp per a la denúncia del maltractament infantil i adolescent, que no deixa empremta per tal de protegir als menors. El #SeñalDeAyuda va ser introduït per primera vegada per la Canadian Women's Foundation com una acció per combatre l'augment de casos de violència domèstica cap a les dones davant les mesures de confinament. Una iniciativa que va rebre grans resultats i que ara volem adoptar perquè els menors que pateixin violència a casa també puguin demanar ajuda.  Us recomano visionar la campanya original de la Canadian Women’s Foundation (am...

“La bellesa (o la lletjor) d’un paisatge depèn, en un 50%, del mateix paisatge. L’altre 50% depèn dels ulls que se’l miren / de la persona que se’l mira”   Ara que el mantell gris del virus coronat   ho tapa tot, i que ens auto-angoixem amb la infoxicació sense massa filtre que rebem per pantalles diverses (i per no menys whatsapps), ens hem oblidat de la vida de fa solament   6 mesos. I de com maldàvem per tenir controlats   tots i cadascun dels aspectes bio-psico-socials dels nostres pacients i/o de tots els ítems de les DPOs. I de com demanàvem als pacients que vinguessin a les revisions i que   treguessin els fills i filles de casa per venir al CAP. I de….., tantes i tantes coses que ara ens semblen tan llunyanes!. Com ho enyorem ara! I com ens queixàvem quan teníem el que ara sabem que ens plaïa fer!  Com és que ha canviat tant, la vida arreu del planeta? Per l’aparició d’un virus amb corona, i/ o també per la informació sense filtre i no contras...

La notícia dels abusos sexuals denunciats per les llavors adolescents (ara ja joves adultes) de l'Aula de Teatre de Lleida ( Diari Ara ) (1*), per molt sorprenent que sembli ara i ací, no és res més que una petita punta visible d’un gran iceberg amagat en aigües profundes i tèrboles, o en cambres fosques plenes de dolorosos silencis. L’iceberg amagat d'una estadística que ja coneixem: 1 de cada 5 menors és víctima de violència sexual a casa nostra. El 20% d’infants, noies i nois, són víctimes d’abusament sexual infantil (ASI). Són les dades del Consell d'Europa (2*) que ja apuntàvem en una entrada anterior al nostre blog de Pediatres de Ponent (3*). Una realitat que tenim al davant però que no sabem mirar ni llegir i, llavors, tampoc sabem detectar i diagnosticar. El cas de les noies de l’Aula de Teatre és greu i caldrà que tots plegats, com a societat, en sapiguem treure les lliçons necessàries per a prevenir que la situació es repeteixi i per descobrir les que segueixin...