Entrades

S'estan mostrant les entrades amb l'etiqueta escola

Un començament de curs del tot interessant i els entrebancs per posar en pràctica la necessària longitudinalitat en l’atenció als infants llurs famílies.

Imatge
En aquest nou curs escolar, i també de la nostra Pediatria de Ponent i de la Societat Catalana de Pediatria , les reivindicacions dels professionals estan damunt la taula. Les més cridaneres son les dels mestres que, amb molta raó, reclamen “menys discursos i més recursos” i “més prioritat a la diversitat”, uns missatges que, de ben segur, també signaríem els pediatres de Ponent i molts professionals de la Medicina.  I, com en tota vida, hi ha també fets lluminosos que ens alleugen el camí i ens esperonen a practicar la dita de que ens cal “aprendre sempre, com si la vida fos eterna, i viure intensament l’avui, com si no hi hagués demà”. Aquest ha estat el sentiment que m’ha generat el començar a seguir una formació que, tan bon punt començada, m’ha permès sentir altra vegada el desig de saber-ne més i més. I especialment atès que la formació aprofundida sobre Puericultura i Neurologia pediàtrica no ha estat massa present, si més no en el meu cas, en la formació del pregrau i del ...

Acompanyar. No victimitzar ni avergonyir.

Imatge
Fa uns dies vam rebre una demanda de consell de salut, feta per la mare d’una nena escolaritzada a nivell de P3, en relació al control d’esfínters de l’alumna i la resposta que el centre va donar a la família. Volem exposar la nostra opinió.  D’entrada us transcrivim la informació que la mare ens va fer arribar (resposta per part del centre educatiu):   “Que en el document NOFC (Normes d’Organització i Funcionament del Centre) es recull la gestió dels controls d'esfínters a l’escola en el Títol VI. Col·laboració i participació dels sectors de la comunitat educativa. Capítol 2: Informació a les famílies, aprovat pel Consell Escolar on es concreten les següents actuacions:  Control d'esfínters : Per tal de progressar en l’assoliment de les capacitats que ens marca el currículum d’educació infantil: -Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional, i anar-se formant una imatge positiva d’ell mateix i dels altres.  -Adquirir progressivament hàbits bàsics d’au...

La retirada del bolquer. Un pas més en la maduració dels nostres fills i filles.

Imatge
En el context de la pandèmia per Sars-CoV-2 i les mesures de confinament i canvis en l’atenció a la població pediàtrica que ha comportat, moltes famílies han vist modificada la possibilitat d’accés fàcil als recursos de salut i d’educació de fills i filles.   Des de les consultes de Pediatria d’Atenció Primària i Hospitalària hem observat un increment de la patologia emocional i trastorns d’adaptació de bona part de la població pediàtrica en totes les seves franges d’edat. Diferents estudis ho corroboren, entre ells un estudi fet al territori durant l’any 2020 ( 1 ).   Una de les preocupacions de bona part de les famílies amb nadons de 2 a 3 anys és el pas de la utilització de bolquers al control d’esfínters. Aquest acompanyament a les famílies i els nens i nenes en aquesta edat es fa a les consultes d’AP en el marc del Programa Infància amb Salut ( 2 ). En aquest sentit hem observat un augment en la demanda de consell de com enfrontar aquest canvi maduratiu, especia...

La pediatriadeponent i la construcció de la bastida del llenguatge per al creixement dels infants

Imatge
Fer de pediatra és una sort. Cada cop que un infant entra a la consulta i et mira, amb aquells ulls encesos i aquell somriure, passa com quan mires el mar, no te'n cansaries mai, i et sorprèn, com si fos la primera vegada que veus la cara d'una criatura. Els i les pediatres tenim la finestra perfecta per observar els infants en el seu camí per la infància. En aquest procés hi ha factors immodificables, però a la vegada sabem de la importància de l'entorn. És un camí on les experiències vitals, els aprenentatges, l'estructuració del pensament i la conducta així com les emocions hi tindran un paper clau. Un infant mai es construeix sol.  A finals de la dècada de 1950, Jerome Bruner introdueix la teoria de la bastida. Va utilitzar aquest terme per descriure l'adquisició del llenguatge oral dels nens petits. Aquesta teoria s'inspira en el concepte d'un expert que ajuda un novell o un aprenent. Les bastides han d'anar canviant el nivell de suport per adaptar...