6. Solució de problemes i conflictes
La vida diària porta de forma inherent certa càrrega de problemes i
conflictes, no es poden evitar; es tracta d‘aprendre a manejar-los de forma
flexible i creativa, identificant en ells oportunitats de canvi.
Els conflictes formen part de la pròpia vida i molts cops no es poden
escollir, ens venen donats. Per aprendre a resoldre’ls cal saber trobar
opcions, saber cedir i negociar, ponderar alternatives i conèixer que molts
cops els conflictes són oportunitats de millora.
7 i 8. Pensament creatiu i crític
La nostra és una època que el filòsof Bauman ha definit com a societat líquida, és a
dir, una societat en què no existeixen criteris sòlids i fixes, sinó que tot
sembla relatiu, una societat en què existeixen diferents punts de vista i
diverses formes de vida, i tots ells és donen per vàlids, essent alguns molt
contraposats, i que conviuen porta a porta.
Hem passat d’una societat de codi únic (amb una moralitat
compartida i valors acceptats de forma pràcticament unànime) a una societat de
codi múltiple (amb formes diverses de considerar allò què és bo o dolent i amb
valors no necessàriament compartits).
Aquesta és la nostra societat i
és la societat en què hem d’ensenyar als nostres fills a viure.
El nen es troba doncs convivint en un entorn amb
missatges força diferents i moltes voltes contradictoris. El que a casa se li
diu que està malament potser que sigui el que a casa del seu millor amic es
consideri com a bo. O fins i tot no és rar que dintre de la mateixa família no
es comparteixin pautes educatives entre pares i avis, per exemple, o fins i tot
entre pare i mare.
Una de les formes típiques de protegir al nen és
l’adoctrinament: repetir de forma
insistent que allò que nosaltres considerem com a bo ho és i que la resta està
malament. Criticar no és fomentar el
pensament crític.
El més important és ensenyar a pensar críticament, es a
dir, amb discerniment: buscar arguments
d’una idea, ponderar les conseqüències a curt i llarg termini, saber veure les
incoherències d’algunes formes de viure, a saber llegir en la vida diària i en
les nostres decisions allò què hi ha al darrere. Més que ensenyar al nen allò què és bo, ajudar-lo a entendre perquè és bo.
Per viure en el món actual cal activar la reflexió, doncs
sinó ens anem deixant portar: la publicitat, els Mass Media, les sèries televisives...
Saber pensar és una eina humana que ens ve de sèrie però
que no sempre s’utilitza. Cal aprendre a emprar-la. El pensament crític i
creatiu és una habilitat cognitiva, així com amb les matemàtiques no aprendrem
a fer equacions si no sabem sumar o multiplicar, el pensament s’ha d’exercitar.
Requereix fomentar l’anàlisi, l’avaluació de les situacions, la inferència,
l’explicació de perquès, i l’autoregulació.
Ja ha passat el temps en què les coses eren bones perquè
sí o perquè ho deia una figura de referència, ara ens cal saber argumentar
perquè nosaltres en considerem algunes com a bones i altres no. Ensenyar als nens a argumentar és ensenyar-los a
pensar, a arriscar-se i qüestionar-se, cosa que serà imprescindible en una
societat cada cop més complexa i amb pluralitat de valors.
9 i 10. Maneig
d’emocions, tensions i estrès
Les emocions i sentiments no sempre es poden triar, però
sí que els podem canalitzar. Els nens, i força adults, viuen a la deriva de les seves emocions, del
que els ve en ganes de fer o no. El maneig d’emocions es refereix a que hem
d’ésser capaços d’identificar les nostres emocions i intentar de donar-los-hi
una sortida vàlida.
Ensenyar als nens a tolerar les petites frustracions del
dia a dia, a controlar la ràbia, a assumir els errors o decepcions és una tasca
del dia a dia. Ajudar-los a identificar les emocions, a posar-los-hi nom és un
primer pas; poder expressar-les ajuda a canalitzar-les. Però desprès cal poder
assumir-les, sobretot quan són negatives i per això cal l’exemple dels adults
per ajudar a l’autocontrol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada