divendres, 18 de novembre de 2011

Habilitats per a una vida saludable (iIII; 6-10)

En aquesta última entrega (la tercera) de les Habilitats per a una vida saludable, acabem de repassar les recomanacions què fa la OMS respecte a  les habilitats psicoafectives.


6.  Solució de problemes i conflictes

La vida diària porta de forma inherent certa càrrega de problemes i conflictes, no es poden evitar; es tracta d‘aprendre a manejar-los de forma flexible i creativa, identificant en ells oportunitats de canvi.
Els conflictes formen part de la pròpia vida i molts cops no es poden escollir, ens venen donats. Per aprendre a resoldre’ls cal saber trobar opcions, saber cedir i negociar, ponderar alternatives i conèixer que molts cops els conflictes són oportunitats de millora.

7 i 8. Pensament creatiu i crític

La nostra és una època que el filòsof Bauman ha definit com a societat líquida, és a dir, una societat en què no existeixen criteris sòlids i fixes, sinó que tot sembla relatiu, una societat en què existeixen diferents punts de vista i diverses formes de vida, i tots ells és donen per vàlids, essent alguns molt contraposats, i que conviuen porta a porta.

Hem passat d’una societat de codi únic (amb una moralitat compartida i valors acceptats de forma pràcticament unànime) a una societat de codi múltiple (amb formes diverses de considerar allò què és bo o dolent i amb valors no necessàriament compartits).  Aquesta és la nostra societat  i és la societat en què hem d’ensenyar als nostres fills a viure.

El nen es troba doncs convivint en un entorn amb missatges força diferents i moltes voltes contradictoris. El que a casa se li diu que està malament potser que sigui el que a casa del seu millor amic es consideri com a bo. O fins i tot no és rar que dintre de la mateixa família no es comparteixin pautes educatives entre pares i avis, per exemple, o fins i tot entre pare i mare.

Una de les formes típiques de protegir al nen és l’adoctrinament:  repetir de forma insistent que allò que nosaltres considerem com a bo ho és i que la resta està malament.  Criticar no és fomentar el pensament crític.

El més important és ensenyar a pensar críticament, es a dir, amb discerniment:  buscar arguments d’una idea, ponderar les conseqüències a curt i llarg termini, saber veure les incoherències d’algunes formes de viure, a saber llegir en la vida diària i en les nostres decisions allò què hi ha al darrere. Més que ensenyar al nen allò què és bo, ajudar-lo a entendre perquè és bo.

Per viure en el món actual cal activar la reflexió, doncs sinó ens anem deixant portar: la publicitat, els Mass Media, les sèries televisives...

Saber pensar és una eina humana que ens ve de sèrie però que no sempre s’utilitza. Cal aprendre a emprar-la. El pensament crític i creatiu és una habilitat cognitiva, així com amb les matemàtiques no aprendrem a fer equacions si no sabem sumar o multiplicar, el pensament s’ha d’exercitar. Requereix fomentar l’anàlisi, l’avaluació de les situacions, la inferència, l’explicació de perquès, i l’autoregulació.

Ja ha passat el temps en què les coses eren bones perquè sí o perquè ho deia una figura de referència, ara ens cal saber argumentar perquè nosaltres en considerem algunes com a bones i altres no. Ensenyar als nens a argumentar és ensenyar-los a pensar, a arriscar-se i qüestionar-se, cosa que serà imprescindible en una societat cada cop més complexa i amb pluralitat de valors.

9 i 10. Maneig d’emocions, tensions i estrès

Les emocions i sentiments no sempre es poden triar, però sí que els podem canalitzar. Els nens, i força adults,  viuen a la deriva de les seves emocions, del que els ve en ganes de fer o no. El maneig d’emocions es refereix a que hem d’ésser capaços d’identificar les nostres emocions i intentar de donar-los-hi una sortida vàlida.

Ensenyar als nens a tolerar les petites frustracions del dia a dia, a controlar la ràbia, a assumir els errors o decepcions és una tasca del dia a dia. Ajudar-los a identificar les emocions, a posar-los-hi nom és un primer pas; poder expressar-les ajuda a canalitzar-les. Però desprès cal poder assumir-les, sobretot quan són negatives i per això cal l’exemple dels adults per ajudar a l’autocontrol.
 
La vida en general, i sobretot en la societat actual, comporta també una càrrega de tensions i estrés. Aprendre a conviure amb l’estrès  i les dificultats inherents a la vida seria un dels grans reptes.


Montse Esquerda