Pediatriadeponent

Avui, al Pediameeting de “Nens en moviment” ( 1 ), en preguntar a l’Ariadna Verdeny sobre el risc que podia representar el confinament en  l’evolució psicomotora dels infants petits, m’ha sobtat gratament saber que no sempre hi ha aquesta relació. En famílies que ella ha contactat, en obligat online durant aquestes setmanes, per respondre a llurs preguntes o per fer el seguiment del nadó, ha comprovat  que alguns d’aquests infants havien fet importants progressos atesa la disponibilitat física i emocional dels pares.  I això m’ha fet repensar en com els biaxos socials i culturals condicionen i faciliten que “els rics siguin cada dia més rics i els pobres cada dia més pobres”. I ho dic atès que les famílies que es poden permetre un seguiment psicomotor i evolutiu online amb professionals d’un centre privat (i amb l’afegit de motivació de parentalitat positiva que això comporta) acostumen a ser aquelles a les que la vida ha ofert una cara amable, i representa ...

Monestir de Les Avellanes, 20 d’octubre de 2018  Dintre de les activitats del 30è aniversari de l’Associació Catalana per la Infància Maltractada - ACIM (1988-2018), la delegació de Ponent, amb seu al Monestir de Les Avellanes , ha organitzat una Jornada formativa per a la Pediatria de Ponent sobre Abús sexual infantil. El suport econòmic de la Diputació de Lleida ha estat el principal suport per poder dur, al nostra estimat Ponent, unes professionals   expertes en el tema de l’ASI. El tema dels abusos sexuals a menors és un problema de salut que no ha rebut, fins ara, a casa nostra, l’atenció que es mereix. Darrerament, i gràcies a la creixent sensibilització social pels casos difosos pels mitjans de comunicació, l’interès sembla haver augmentat . Tot i que es van generant iniciatives de prevenció adreçades als professionals de l’educació, la psicologia, el treball social, i també als familiars i als mateixos infants, hi ha una part específica del mon dels abus...

Des de principis d'any estic seguint amb molt interès una iniciativa que ha nascut a les Terres de Ponent. Interès i emoció perquè m'hi sento lligat a nivell sentimental i professional.  Es tracta de la iniciativa Espais Amics de la Popa . El seu nom ho diu tou. Crear una xarxa de llocs, d'espais, que siguin amics d'allò tan nostre que és donar la popa , popar , alletar a pit. A d'altres indrets del nostre país l'expressió popa és rebuda amb estranyesa. En diuen donar el pit o donar la teta o ... però popa? Coses que tenim a Ponent, ja se sap. Ara bé, és normatiu el terme. Si ho consulteu al GDLC hi trobareu que vol dir mamella .  De gent amb iniciativa, a casa nostra, no en falta. I en aquest cas un grup de tres llevadores que viuen i treballen al territori són les responsables de l'emprenedoria. La Cristina , la Maria i la Sònia són llevadores i mares . Professionals que posen al servei de les dones i els nadons la seva expertesa en totes les...

Fa una setmana que el curs escolar va acabar i els nens i nenes gaudeixen de vacances. Una mica més de 90 dies de desconnexió d'horaris i de rutines.  Ja se sap, l'estiu convida a sortir a la fresca i anar a la piscina matí i tarda. I també convida a vaguejar... Bon hàbit que molts infants refereixen dient: "m'avorreixo, què puc fer?". Molts pares (bé, bàsicament mares, que majoritariament són les encarregades de la programació de ...)  tenen pànic a aquesta frase i organitzen un munt d'activitats d'estiu per a que els nens/es no s'avorreixin ni un minut. I, au, ja tenim un calc de les activitats extraescolars del curs traslladat a les vacances d'estiu.  Llegir, jocs de taula, cinema, passejar, conèixer altres llocs de la nostra geografia o del món, etc, són activitats que es poden fer durant tot l'any però a l'estiu sembla que hi ha més temps per a fer relaxadament. I, evidentment navegar per la xarxa, connectar-nos a Intern...

Fa un parell de dies, sortint de guàrdia, pensava en la seguretat a la Xarxa (quan un està de guàrdia es veuen coses molt curioses...). Seguretat sobretot dels comptes que tinc oberts a les xarxes socials i a nivell de correu electrònic.   Periòdicament podem llegir notícies que ens alerten sobre la importància de tenir una bona paraula de pas per accedir a totes les nostres eines TIC que treballen en xarxa. I també periòdicament em trobo amb amics i amigues que segueixen pensant que "és un pal" haver de tenir una contrasenya tan llarga o una contrasenya per a cada cosa. Sí, "pot ser un pal", però si la clau de casa nostra fós com les de fa 100 anys o la del nostre cotxe no tingués algun control electrònic, segur que ens queixaríem al venedor/a exigint més seguretat. Quan entres a casa teva no esperes trobar-hi cap desconegut/da i si només obrir la porta notes quelcom estrany se't fica un fred olímpic a la panxa pensant que potser algú s'hi ha ...

"La vida ha de ser viscuda mirant endavant, però sols pot ser entesa mirant endarrere"  ( Kierkegaard) Un bon exemple d'aquesta afirmació el po dem trobar en un recull de vivències que acaba de "publicar" (directament a la xarxa!) el nostre benvolgut  Dr. Anton R. Gomà Brufau.  Es tracta d'un llibre en el que el Dr. Gomà ha abocat tots els seus records sobre la Pediatria Hospitalària (en majúscules) que han viscut les Terres de Ponent.  Un cop més el "jefe" ha demostrat la seva passió per la Pediatria. 30 anys de servei per a  la Salut Pediàtrica de Lleida. Com ell mateix diu en la presentació:  " La història  escrita vol ser l’explicació d’uns fets en el  devenir d’un servei hospitalari amb unes  característiques pròpies. També vol ser  una defensa de la Pediatria, i, per tant, del  nen, dintre de les institucions sanitàries  generals; vol ser també un recordatori de  situacions que poden servir ...

Aquesta tarda he estat a les "firetes". Molts nens i nenes amb els pares comprant fitxes per pujar a les atraccions. M'he quedat aturat una estona contemplant la "nòria". Impressiona veure la monumental estructura com gira calmosament.  No he pogut evitar fer-ne un símil amb el món en el qual estic més immers últimament: la xarxa, les seves aplicacions i la pediatria.  De sobte m'ha semblat veure que allò que fa la roda és justament el que em passa a mi. Fa temps que experimento aquest pujar i baixar. Remuntada emocionant i encoratjadora i descens inevitable i decebedor. I sempre aturat, ancorat, en el mateix punt.  Suposo que és allò que ara em toca viure. La sensació de que la gent del meu entorn no viu com jo tota aquesta "aventura". I per això no puc més que "rodar" amunt i avall esperant que un dia o altre la immensa roda es mogui de lloc i puguem començar a fer un nou camí.  Ramon Capdevila @capbert