diumenge, 24 de maig de 2020

L’Aula de Teatre de Lleida, les i els pediatres de Ponent, i el Curs d’estiu de la Universitat de Lleida (UdL). Som-hi!


La notícia dels abusos sexuals denunciats per les llavors adolescents (ara ja joves adultes) de l'Aula de Teatre de Lleida (Diari Ara) (1*), per molt sorprenent que sembli ara i ací, no és res més que una petita punta visible d’un gran iceberg amagat en aigües profundes i tèrboles, o en cambres fosques plenes de dolorosos silencis. L’iceberg amagat d'una estadística que ja coneixem: 1 de cada 5 menors és víctima de violència sexual a casa nostra. El 20% d’infants, noies i nois, són víctimes d’abusament sexual infantil (ASI). Són les dades del Consell d'Europa (2*) que ja apuntàvem en una entrada anterior al nostre blog de Pediatres de Ponent (3*). Una realitat que tenim al davant però que no sabem mirar ni llegir i, llavors, tampoc sabem detectar i diagnosticar. El cas de les noies de l’Aula de Teatre és greu i caldrà que tots plegats, com a societat, en sapiguem treure les lliçons necessàries per a prevenir que la situació es repeteixi i per descobrir les que segueixin amagades. 



Darrerament sembla que la nostra societat es va despertant per procurar veure-hi millor en aquesta cambra fosca que ens interpel·la: la dels abusos sexuals infantils (ASI). Ahir mateix, dissabte 23 de maig 2020, a la sessió de tarda de TV3, la segona pel·lícula fou “Confía en mi” (2010), del director David Schwimmer (4*). Recupereu-la i aprofiteu-la!, especialment si teniu noies (o nois) adolescents a casa.  Em va agradar veure-la en una hora d’audiència familiar, i vaig pensar que la seva visió i comentari posterior podia ser un mètode preventiu per a les famílies que no saben com encarar aquest tema i com parlar-ne a les seves adolescents més joves. Jo la guardaré a la llista de recursos ideals per a fer videofòrums amb les famílies i els adolescents, i també amb el professionals del món de la infància.

Més tard, quan l’Anna, al whats, ens envià la  notícia del diari Ara sobre l’Aula de Teatre, vaig poder comprovar, altra vegada, el grau de coincidències entre la pel·lícula i el relat de les noies afectades que expliquen les seves vivències dels fets de Lleida. Amb unes dades que es repeteixen. La primera, que allò bàsic en qualsevol tipus de maltractament infantil és l’abús de poder per part de l’adult. I la segona, que l’abusador sexual no és un maltractador violent. L’abusador sexual és un seductor que s’apropa a les seves preses mitjançant el recurs psicològic  aprofitant les necessitat d’afecte que tot ésser humà té. I em va venir al cap un llibre imprescindible per a qui vulgui entrar a fons en el tema: “Instrumental”, de James Rhodes (5*). I si us agrada la música, especialment la de Bach, encara més recomanable!.



I malgrat la contundència dels fets que ara ens esglaien, i l’enrenou que això generarà, ens cal ser conscients que el pronòstic de les noies que han comunicat els fets (gràcies a l’empoderament mutu que s’han donat per fer la denúncia), probablement serà millor que en la majoria de casos d’ASI. I això és així atès que mentre els casos d’ASI extrafamiliar (escoles, esports, aules de teatre) representen un nombre que ara pot semblar-nos exagerat, sabem que el 80 % dels ASI es produeixen dins de l‘àmbit familiar, a redòs d’un ambient tancat a l’exterior, tant físicament com psicològica. I massa sovint en famílies amb un aspecte exterior normal i fins i tot amable. I una altra recomanació de pel·lícula, si voleu posar més llum i aprendre un munt: “No tengas miedo”, de Montxo Armendáriz (2011) (6*).

Som capaços de ser veritables advocats dels infants? Ens veiem amb cor de ser “destructors” d’un equilibri familiar que pensem que és abusador? Tenim suficient  formació, en els camps psicològic i social, per poder "acompanyar les famílies a fer créixer llurs filles i fills”, si les mateixes famílies no saben acompanyar correctament? 

Moltes preguntes i poques respostes. No podem, malgrat tot, defugir el compromís. I aquest esperit és el que ens mou, de fa temps, a un grup interdisciplinar de companyes i companys de Ponent de l’Associació Catalana per la Infància Maltractada (ACIM) que fem nostra la dita que també ens podem aplicar les i els pediatres de Ponent: “Si vols anar ràpid, vés-hi sol; si vols anar lluny, vés-hi acompanyat!”.

I ens plau convidar-vos a veure-hi més clar i a trobar recursos, ací, a Ponent, que ens poden ajudar. La novena edició del Curs d’estiu de la UdL d’enguany ens permetrà, a totes i a tots, saber-ne més: Podem ser agents de canvi davant del maltractament i l’abús sexual infantil? Passem a l’acció!”. El format virtual on-line (al Campus virtual de la UdL) a que les circumstàncies obliguen tindrà l’avantatge de no haver de disposar d’una setmana presencial al Campus de la UdL. Us en passem el programa, la informació i el full d’inscripció. (7*)



Aquest dies ens podriem tornar a preguntar: “Què és més important: el món que deixem als nostres fills o els fills que deixem en aquest món?”. Ara que l’emergència climàtica ens sacseja pel que fa a la primera pregunta, no oblidem que l’emergència dels abusos sexuals infantils ja fa massa temps que ens ho qüestiona. Girar l’esquena als problemes fa que aquests ens retornin, més tard, també per l’esquena.
Atrevim-nos a posar llum a les cambres fosques! Gosem ventilar les habitacions tancades des de fa massa! Passem a l’acció!

Francesc Domingo i Salvany.
Balaguer, 24 de maig de 2020.

1*. Albert Llimós, Núria Juanico. Vint anys d’abusos sexuals a l’Aula de Teatre de Lleida. Diari Ara, 23 de maig de 2020. Societat 

2*. FAPMI. Abús sexual infantil. Què ens cal saber?. Tríptic ACIM 

3*. Francesc Domingo Salvany. Confinament i Maltractament i abús sexual infantil: hem deixat a les famílies i als infants (encara més) sols?http://pediatresdeponent.blogspot.com/2020/05/confinament-i-maltractament-i-abus.html

4*. David Schwimmer (director). Pel·lícula Confía en mi(2010). TV3: 23 de maig 2020, programació de tarda (17:25)

5*. James Rhodes.  Instrumental. Memorias de música, medicina y locura.  Blackie Books 63. Barcelona. 2016

6*. Montxo Armendáriz. No tengas miedo”. (2011). Oria Films. Cameo Media SL. Barcelona. 


dijous, 7 de maig de 2020

Confinament i Maltractament i abús sexual infantil: hem deixat a les famílies i als infants (encara més) sols?



Avui, al Pediameeting de “Nens en moviment” (1), en preguntar a l’Ariadna Verdeny sobre el risc que podia representar el confinament en  l’evolució psicomotora dels infants petits, m’ha sobtat gratament saber que no sempre hi ha aquesta relació. En famílies que ella ha contactat, en obligat online durant aquestes setmanes, per respondre a llurs preguntes o per fer el seguiment del nadó, ha comprovat  que alguns d’aquests infants havien fet importants progressos atesa la disponibilitat física i emocional dels pares. 



I això m’ha fet repensar en com els biaxos socials i culturals condicionen i faciliten que “els rics siguin cada dia més rics i els pobres cada dia més pobres”. I ho dic atès que les famílies que es poden permetre un seguiment psicomotor i evolutiu online amb professionals d’un centre privat (i amb l’afegit de motivació de parentalitat positiva que això comporta) acostumen a ser aquelles a les que la vida ha ofert una cara amable, i representa un grup social privilegiat. Què passa, contràriament, durant el confinament,  amb aquelles famílies que viuen en la dissort social o emocional? Què passa amb llurs fills i filles?
En un dels primers dies de confinament una companya nostra, ben sensibilitzada en el tema, comentava anguniejada: “què passarà amb els infants víctimes de maltractament intrafamiliar?”  I de ben segur li venien  al cap els casos d’abusament sexual infantil, a banda del maltractament d’altres tipus. Si un de cada 5 infants és víctima de violència sexual (2),  i el 80% dels abusaments sexuals són intrafamiliars, val la pena preguntar-se: els hem deixat, a aquest infants abusats físicament i o sexualment, encara més sols del que ja els deixàvem abans del confinament? Estem deixant encara més de banda les famílies amb més factors de risc de maltractament infantil atesa la impossibilitat d’apropar-se als professionals de la xarxa de suport, ara també confinats?

Datos sobre el Abuso Sexual de Menores: Datos y Estadísticas ...

Aquestes reflexions, més que no pas un afegit maldecap que em garratiba,  haurien de ser un agulló que ens fibla per actuar, malgrat les dificultats, del que volem ser: suport i acompanyament de les famílies per fer créixer (bé) llurs infants. En tots els àmbits i en tots els estrats socials. I en aquest camí no estem sols.
Fa uns anys un lema deia: “No estàs sol, no el deixis sol”, en fer referència a la nostra necessària implicació en l’atenció  d’aquells infants amb un codi postal i/o una loteria biològica desfavorable. Nosaltres, les i els  pediatres, no  som més (ni menys) que qualsevol altre dels professionals de la xarxa de la qual formem part.  Aquest és un missatge que ens plau mostrar en el cursos d’estiu de la UdL sobre el Bon tractament  i el maltractament infantil.  Aquest any el curs, volgudament interdisciplinar des del primer, l’any 2012 a La Seu d’Ugell,  no podrà fer-se amb el format presencial de compartir espai i temps amb les companyes (i els i les alumnes) que des de fa 9 anys m’acompanyen en aquesta aventura.  Diuen que “qui vol fer una cosa troba una raó, i qui no la vol fer troba una excusa”. Aquest 2020, per mantenir el curs de la UdL ens calia fer de bell nou el programa i endinsar-nos en la incertesa d’un nou repte informàtic. Era fàcil trobar l’excusa. Però nosaltres teníem, i seguim tenint, una raó. I en la presentació de curs d’enguany  (3) hi hem afegit la pregunta : els hem deixat sols durant el confinament? 

Buscan aumentar penas por violación en Michoacán

I què fem mentrestant, en el dia a dia, ara en confinament  i manca de control social (els mestres de les escoles, els monitors de les activitats extraescolars, les visites pediàtriques per procesos lleus…) amb el que passa dins de les cases? Com aconseguim millorar la situació de les famílies, i de llurs fills, si no ens arriben o no contacten amb nosaltres? Hi ha algú que està fent quelcom  en aquest sentit?
La preocupació en les associacions i els organismes oficials que es mouen en aquest camp és evident (4-7). La distància que separa allò que es proposa teòricament amb allò que arriba finalment als infants i les famílies, però, és immensa i difícil d’acceptar.  I és la realitat. Cal que la coneguem i que, llavors,  en el nostre petit món de cada dia fem allò que ens sigui possible aplicar. Pensem en global i actuem en local.
Quines són les propostes i els recursos que, ara i ací, podem valorar com a més útils?  N’apunto dues, del país,  que em semblen prou pràctiques i interessants. Prevensi (8) ens ofereix un pòster fàcil de llegir sobre com augmentar la seguretat i prevenir l’abús sexual infantil durant el confinament en tres ambients: el primer, entorns familiars sense història anterior de violència sexual infantil; el segon, entorns familiars amb història anterior de violència sexual infantil i, el tercer, centres d’acollida i residencials d’infants i adolescents. 


I l’altre recurs (9), de l’equip TEVI del CSMIJ de Cornellà de Llobregat , que ens ofereix, per una banda, un preciós video de tres minuts llargs (“Sí que me entero de sus peleas, no sé qué puedo hacer”) que ens mostra què passa amb la salut mental dels infants quan conviuen amb la violència familiar i, per l’altra, uns algoritmes ben clars de com fer la consulta telefònica en el seguiment de famílies de risc social o en les que hi hagi la sospita o la certesa de violència intrafamiliar. 





I acabo tot esperem compartir amb molt@s de vosaltres (encara online) els dubtes i les inquietuds de millora en aquest tema que ens mou en el nou curs d’estiu de la nostra Universitat de Lleida del que us hem parlat (3). Aquest any el curs serà del tot online la segona semana de juliol, i us engresquem a que ens acompanyeu,  i us demanem també que en feu difusió (en pocs dies sortirà de forma pública ) entre les persones que us semblin interessades en el tema.
I ja sabeu: “La vida és sàvia i generosa, i mai ens posarà al davant una dificultat que no puguem superar”. Una abraçada primaveral, companyia!

Francesc Domingo i Salvany.
Balaguer, 5 de maig de 2020.


  1. Ariadna Verdeny. “Nadons en moviment. De 0 a 18 mesos”. Pediameeting. Pediatres de Ponent. Lleida, 5 de maig de 2020
  2. FAPMI. Abús sexual infantil. Què ens cal saber?. Tríptic ACIM
  3. Programa del Curs d’estiu de la Universitat de Lleida: “Podem ser agents de canvi davant del maltractament i l’abús sexual infantil? Passem a l’acció”.  Campus virtual UdL. 13-17 de juliol 2020 http://www.udl.cat/ca/serveis/estiu/relacio-de-cursos/ 
  4. Sociedad Española de Pediatría Social. Recomendaciones a pediatras para la mejor atención de niños, niñas y adolescentes frente a la Covid-19. Almería, 7 de abril 2020.
  5. Plataforma de la Infancia. España. Medidas prioritarias para la infancia en la crisis del Covid-19. Abril 2020
  6. FAPMI – ECPAT. Bienestar de la infancia y adolescencia en el estado de alarma. Comunicado I. FAPMI-ECPAT España llama a la acción a la ciudadanía para proteger a la infancia y adolescencia más vulnerable. Madrid, 2 de Abril 2020.
  7. FAPMI – ECPAT. Bienestar de la infancia y adolescencia en el estado de alarma. Comunicado II. Habilidades parentales. Madrid, 23 de Abril 2020.
  8. Prevensi. Como aumentar la seguridad y prevenir la violencia sexual infantil durante el confinamiento. www.prevensi.es. Barcelona, 2020
  9. Equip TEVI – CSMJ Sant Joan de Déu Cornellà de Llobregat. Guía para profesionales de la salud: Confinamiento y detección de violencia intrafamiliar. Project  SAVE – Support and treatment of traumatized  children after violence. www.project-save.eu/ 2020