Pediatriadeponent

Avui, al Pediameeting de “Nens en moviment” ( 1 ), en preguntar a l’Ariadna Verdeny sobre el risc que podia representar el confinament en  l’evolució psicomotora dels infants petits, m’ha sobtat gratament saber que no sempre hi ha aquesta relació. En famílies que ella ha contactat, en obligat online durant aquestes setmanes, per respondre a llurs preguntes o per fer el seguiment del nadó, ha comprovat  que alguns d’aquests infants havien fet importants progressos atesa la disponibilitat física i emocional dels pares.  I això m’ha fet repensar en com els biaxos socials i culturals condicionen i faciliten que “els rics siguin cada dia més rics i els pobres cada dia més pobres”. I ho dic atès que les famílies que es poden permetre un seguiment psicomotor i evolutiu online amb professionals d’un centre privat (i amb l’afegit de motivació de parentalitat positiva que això comporta) acostumen a ser aquelles a les que la vida ha ofert una cara amable, i representa ...

El 29 de desembre de 1942 va morir, al sanatori de Puig d’Olena, el gran mestre dels poetes de Ponent: Màrius Torres. A punt, doncs, per commemorar el 75è aniversari d’aquella data s’escau, en aquests moments que vivim, recordar un poema que ell va escriure l’any 1939: La ciutat llunyana Ara que el braç potent de les fúries aterra la ciutat d'ideals que volíem bastir, entre runes de somnis colgats, més prop de terra, Pàtria, guarda'ns: - la terra no sabrà mai mentir. Entre tants crits estranys, que la teva veu pura ens parli. Ja no ens queda quasi cap més consol que creure i esperar la nova arquitectura amb què braços més lliures puguin ratllar el teu sòl. Qui pogués oblidar la ciutat que s'enfonsa! Més llunyana, més lliure, una altra n'hi ha, potser, que ens envia, per sobre d'aquest temps presoner, batecs d'aire i de fe. La d'una veu de bronze que de torres altíssimes s'allarga pels camins, i eleva el cor, i esc...

La nostra vida, sortosament, no s’acaba en la nostra tasca professional. I això ens permet i ens obliga a obrir els ulls més enllà de la nostra feina, més o menys remunerada. A més, la Pediatria serà sempre social . I la Pediatria social, com ja hem dit altres cops, segueix el lema : “les causes, són socials, i les conseqüències, pediàtriques”. La reflexió crítica de la societat, i el món,  en que estem immersos no acostuma a trobar-se fàcilment i cal anar-la a cercar de forma concreta, o tenir fonts  que ens alimentin. Compartir aquests vessants socials no específicament pediàtrics ens ajuda a ser persones  més lliures i més sanes. En una tramesa recent he rebut aquest article sobre les estratègies de manipulació a que estem sotmesos tots plegats. Qui signa l’escrit, Rodolfo Walsh, ens demana: "Reproduïu aquesta informació, feu-la circular pels mitjans al vostre abast: a mà, a màquina, oralment. Doneu-ne còpies als vostres amics: nou de cada deu les estaran...