Pediatriadeponent

Una de les tasques que té la Pediatria és la de confirmar el bon creixement i desenvolupament del nadó, i també el de promoure hàbits de vida saludables que l’afavoreixin, especialment en les visites del Programa de seguiment del Nen Sa. Una de les activitats que val la pena de promoure és la pràctica de la lectura compartida en veu alta. Hi ha prou evidència que, realitzada en edats molt precoces, ajuda al correcte desenvolupament de l’infant: estimula el creixement cerebral i afavoreix les relacions entre els pares i el bebè. Ana Garach, a la Revista Pediatría Atención Primaria d’aquest mes de juny 2024, ens en parla, tant a l’Editorial de la revista, on recull les raons que justifiquen la lectura en veu alta des d’edats precoces (1*), com en un més extens article posterior(2*). Quan arriba el primer fill, s’obre una nova etapa en la dinàmica familiar. Es passa de parella a mare i pare, o a d’altres fòrmules de família. I neix (o hauria de néixer) en les mares i en els pares un vin...

Aquesta gran família de la Pediatria de Ponent va començar aquesta setmana amb un trasbals que ens ha deixat a totes i a tots aquella sensació de fragilitat que ens demana trobar-nos i compartir el mutu sentiment de tristesa i desconcert. I ens hem cercat per abraçar-nos, en silenci, ja que no sabíem quins mots calia dir. Ens ha fet trobadissos, la Maria. Hem estat munió les i els que hem volgut acompanyar la família en els durs moments de comiat. I en aquest acompanyar en el silenci la poesia ens és d’un gran ajut.  I em venia, llavors aquell vers del nostre poeta de referència, en Màrius Torres:  Per què és trista la font que s'ha estroncat i el sol quan va a la posta? És que més que el futur, Déu meu, em costa rendir-te el meu passat?...  I ens adonem de la intensitat dels dols en segona persona. I encara més si són tan aguts i tan  sobtats. Aquesta mateixa setmana hem fet el dol, potser més llunyà, de la munió de víctimes del terratrèmol de la zona de Turquia. A...

Un interessant article d’Andreu Barnils a l’anuari de Vilaweb (1) recull el diàleg entre Ianis Varufakis (exministre d’Economia de Grècia ara fa uns anys) i el lingüista i pensador Noam Chomsky , sobre l’any que hem deixat enrere, i centrat en la Covid-19, el canvi climàtic, els EUA, la Xina, la EU i l’esquerra. L’economista l’entrevistà al canal de YouTube del seu partit paneuropeu DIEM-25. A tall de resum ràpid, “de la Covid-19" Noam Chomsky diu que la variant òmicron prové de voler vaccins solament per al primer món; ara les variants sorgeixen al tercer món i acaben arribant al primer. Sobre la cimera del clima, explica que els   rics solament entren en aquesta “guerra” si tenen risc zero de perdre-hi diners. Quant a la deriva republicana als EUA opina que el votants de Trump tenen valors similars als de l’extrema dreta alemanya. Parla també de la influència creixent de la Xina i del paper de la UE, encara massa perillosament captiva del EUA. I dedica un interessantíssim apar...

Ja fa temps en una de les Contres de la Vanguardia (1), C Puchalski afirmava que “progressem com a humans quan ens acompanyem els uns als altres en arribar i en deixar aquesta vida“. I afirmava, amb raó, que els altres ens permeten sobreviure quan neixem. Els humans necessitem els altres per sobreviure en els nostres primers passos, per viure després, i  també necessitem els altres per morir acompanyats. Si el vincle sa demana la presència dels referents segurs i es crea a poc a poc, també els vincles que es trenquen amb la mort haurien de ser acompanyats, amb temps suficient, en benefici dels que se’n van i també per als que es queden de dol. De vegades comento amb algún@s company@s que de les poques coses principals que ens cal fer en aquesta vida una és saber acompanyar els nostres pares en el procés de morir. I el que ens toca viure i veure aquestes setmanes ens angoixa. I si a nosaltres, pediatres, ens angoixa, què no deu ser el que experimenten tots els professional...

La SALUT MENTAL PERINATAL inclou des del moment en que es gesta la idea de ser pares, fins a la gestació física, el part, el postpart i fins que acaba la lactància. Així doncs engloba tots els aspectes psicològics, neurohormonals i emocionals que s'hi produeixen. Segons el Consell General de Psicologia, un 20% de les mares pateixen algun tipus de trastorn perinatal, però la majoria no acaben sent diagnosticades ni rebent cap mena de suport professional, fet que pot derivar en depressions, trastorns de vinculació o d’altres patologies tant en la mare com en l'infant. L'etapa perinatal, per tant, no és només important en quant a la salut mental de la dona, sinó com l'etapa on es poden prevenir els futurs problemes de salut mental de les persones, ja que està demostrada la importància de l’establiment d’un bon vincle en relació a preservar una bona salut mental en el futur. És important poder fer difusió i donar visibilitat als trastorns mentals perinatals i a ...