Pàgines

dimarts, 4 de novembre del 2014

Els 25 anys de la Convenció dels Drets dels Infants, els valors del vell ICS, els principis rectors del nou SIS (Servei Integral de Salut) de Lleida i el contrapunt de la Marea Blanca.

Aquest any 2014 es commemoren els 25 anys de la signatura de la Convenció dels Drets dels Infants, que els nostres polítics del moment no varen dubtar a subscriure. I com afirma el Professor Casas, de la Universitat de Girona, els temes d’infància “són de gran consens i, a la vegada, de baixa intensitat”. Aquesta és una certesa que, als que treballem en el món de la infància, ens és fàcil constatar. Quan els nostres dirigents pensen més en les següents eleccions que en les següents generacions la frase “Els infants no voten; els infants no compten” es mostra en tota la seva veritat.
Aquest aniversari ens hauria de servir a nosaltres, els professionals del món de la infància, per anar un xic més enllà en la nostra implicació envers els que motiven la nostra feina pediàtrica: els infants. I aquest anar més enllà no vol dir solament  aprendre més continguts científics i tècnics ( millorar les nostres aptituds). Aquests anar més enllà  potser hauria d’incloure també la nostra disposició a mullar-nos  (millorar la nostra actitud, la nostra implicació) en benefici de unes condicions de vida  saludables per a les famílies i els infants que la Vida ens posa al davant. Els darrers anys, la situació de crisi econòmica  i social ha menat, a  casa nostra, a un índexs alarmants de pobresa infantil i a una creixent dificultat de moltes famílies per assegurar l’atenció mínima a llurs filles i filles. No podem, com a pediatres, mirar cap a una altra banda  i no reconèixer aquesta realitat.

La Pediatria social no és una subespecialitat pediàtrica. La Pediatria social és una actitud (la nostra) davant l’evidència que les causes que generen molts dels problemes infantils i familiars són socials i que les conseqüències  finals són pediàtriques. Els pediatres formem part del problema si no tenim clar l’interès superior del menor que la Convenció proclama, i podem ser part de la solució si entenem que, a més de la cura de les seves lesions, el nostre paper davant un infant maltractat (físicament, emocionalment, per negligència, per abús sexual i/o, de forma institucional) és asegurar la seva protecció. Una tasca complicada, certament, quan el context econòmic és el que és. Això no ha de ser ni una excusa ni un escut de defensa darrere el qual ens amaguem. El nostre treball pediàtric no pot dissociar-se del nostre treball social. I ens cal informar-nos per saber què esta passant  a la nostra zona  per saber manifestar el nostre desacord  si allò que veiem no ens sembla just per als infants i les famílies de Ponent. No podem seguir abandonant l’abandonament i ser còmplices del  maltractament institucional.

Algú dirá que els nostres nivells d’atenció sanitària infantil continuen essent dels millors del món. I és veritat. I també és cert que això és així perquè encara vivim de la renda del passat i dels que esmerçaren molts esforços per aconseguir un Sistema de Salut que ha estat l’enveja de molts països. La Pediatria d’Atenció Primària del nostre país arribà  a uns nivells de qualitat que ens permetia mostrar les nostres dades més enllà de les fronteres. L’aposta de l’Institut Català de la Salut (ICS) durant els darrers decennis del segle passat va permetre que deixéssim de tenir « catalanets de cinc categories » i va apostar per l’Atenció pediàtrica de qualitat a Primària. I això ha estat així fins els darrers anys, entrats ja al segle XXI. La crisi econòmica ha servit d’excusa, i d’escut on amagar-se, a polítics i gestors, que, en més d’un cas,  han pensat més a “servir-se de” que a “servir a” la població  per justificar unes retallades de pressupost, de professionals i de material que semblen destinades a malmetre la confiança de la població en un sistema sanitari públic i universal que si es manté encara és gràcies a la professionalitat de molts treballadors que s’estimen la feina vocacional que fan, malgrat Ies dificultats i el desencís. Ens agrada dir que la millor manera d’ajudar un infant és ajudar els seus pares; que la millor manera d’ajudar aquestes famílies és fer costat als professionals que tenen aquest encàrrec social.  I no veiem pas que aquesta sigui l’actitud ni la prioritat dels  nostres polítics i gestors. I, així, estem fent passes enrere si allò que pretenem és fer prevaldre l’Interès Superior dels Menors.
  
L’ICS, l’empresa a la que, de moment pertanyo (i desitjo seguir pertanyent) expressa la seva missió (al seu lloc web) com la de donar una atenció d'excel·lència a la població (i entenem que vol dir a tota la pobació), desenvolupant també la docència i la recerca en l'àmbit de la salut a Catalunya.  I apunta que el comportament de les persones que treballen a l'ICS ha de regir-se per uns valors compartits per tots, coherents amb la missió de l’empresa. 


Entre els valors ètics que han de guiar les actuacions de l’ICS destaquen el posicionament del ciutadà com a eix central del sistema sanitari, mentre que els professionals constitueixen l'eix central de l'organització; el compromís amb la sostenibilitat econòmica i social; la simplificació organitzativa; el diàleg i la transparència; l'atenció integral a les persones, i la integració activa, respectuosa i coresponsable en el sistema sanitari de Catalunya. Quins són els 16 valors que l’ICS té?:





Qualsevol treballador, com el que subscriu aquest escrit,  d’una empresa de milers, com és l’ICS,  llegeix (també al lloc web) que el Consell d'Administració és l'òrgan superior de govern i de direcció de l'ICS i s'encarrega de portar a terme la planificació estratègica dels mitjans que són adscrits a aquesta entitat, en dirigeix les actuacions i n'exerceix el control de la gestió. Un dels encàrrecs del Consell serà l'aprovació d'un codi de bon govern que ha d'orientar l'actuació dels membres dels òrgans de govern i de direcció i dels òrgans de gestió de l'ICS.

En la situació actual de desconcert sobre el futur de l’atenció sanitària pública  Ponent m’ha semblat bé posar en negreta les frases “el posicionament del ciutadà com a eix central del sistema sanitari” i “els professionals constitueixen l’eix central de l’organització”. I faig això perquè em sobta que si, per una banda, l’organització diu que som l’eix central del sistema sanitari, per l’altra, ens tingui del tot desinformats del possible canvi i, com diria algun malpensat,  se’ns tregui de sobre per adjudicar-nos a una nova empresa (Ens? Consorci? Servei Integral de Salut?) per motivacions econòmiques o polítiques que tenen poc a veure amb la de millorar l’assistència  sanitária pública a tota la poblacio amb l’objectu de l’excel·lència en aquesta tasca.

Com deia fa unes setmanes, no veig massa clar renunciar al vaixell de gran tonatge, i amb els valors apuntats abans, que representa l’ICS  (en el que em moc des de fa 36 anys ) per passar a navegar en un incert nou vaixell.

I llavors, en poder llegir els proposats estatuts d’aquest vaixell de nova creació, que sembla voler ser el nou SIS (Sistema Integral de Salut), a les comarques de Ponent, vaig quedar una mica sorprès en veure escrites determinades afirmacions que tot seguit apunto. No ens han dit , a les reunions de presentació, que serà 100% públic?

La il·lustració és de Brenda York


Estatuts del SIS de Lleida

....................................

3.3 Les activitats expressades es prestaran majoritàriament en règim de cobertura pública i finançament públic però també de finançament no públic respecte a l’atenció regida per assegurances obligatòries i també, quan la legislació ho permeti i amb la regulació que contempli o no ho prohibeixi, per assegurances voluntàries o finançament no públic.
.................................

4.2 La gestió encomanada i les capacitats atorgades es desenvolupen d'acord amb els criteris de descentralització i autonomia de gestió, sota els principis d'eficàcia, eficiència, qualitat i satisfacció per als ciutadans; de planificació, coordinació i cooperació, i de participació i reconeixement del paper que han de desenvolupar els professionals que prestin els seus serveis. El Consorci actua regit pels principis de rendibilitat, economia i productivitat (la negreta és meva) i amb aplicació de tècniques de gestió empresarial; per aquesta actuació el Consorci desenvoluparà i aplicarà sistemes d’informació sobre l’activitat, els costos i el desenvolupament de la gestió clínica, actuarà regit per plans estratègics aprovats per l’òrgan de govern i implantarà sistemes de control intern que vetllin pel respecte dels principis ètics i normes de conducta que s’establiran a un Reglament o Codi de Bon Govern que elaborarà i aprovarà el Consell de Govern i fomentarà la implantació de sistemes d’avaluació del control i del risc de l’entitat anant-se dotant dels mecanismes suficients per poder fer-lo efectiu.

................................


I com que és bo consultar també les posicions  oposades a les oficials m’ha semblat bé rellegir els arguments que La Marea Blanca de Lleida ha donat, fa pocs dies, per oposar-s’hi.


L'assemblea de la Marea Blanca d'avui ha acordat 15 arguments per rebutjar el consorci sanitari i els estatuts que el defineixen.

1. El consorci no serà 100% públic. Perquè no hi quedarà sotmés en allò essencial: ni a la normativa de contractes pública,  ni a la llei sobre control i fiscalització de despeses, ni a la llei d'incompatibilitat d'alts càrrecs!

2. El consorci facilitarà l’ànim de lucre a la sanitat pública perquè podrà contractar de manera privada

3. El consorci serà un forat negre sense control públic de les seves despeses

4. El consorci podrà contractar a dit i eludirà la normativa administrativa en matèria d'incompatibilitat d'alts càrrecs

5. El consorci posa catifa vermella a l'entrada del capital privat. Ja que la modificació dels seus estatuts per part dels òrgans de direcció és un acte unilateral que no implica les administracions públiques

6. El consorci fomentarà l’opacitat en la sanitat lleidatana. La fòrmula del consorci es presta a confusió entre interessos públics i privats.

7. El consorci propiciarà la corrupció. La fórmula  ja s'ha mostrat fracassada i sota l'ombra de corrupteles, amiguismes i portes giratòries a altres llocs del país.

8. El consorci és la porta a la privatització i l'enriquiment de tercers a la sanitat pública

9. El consorci considera la sanitat com una mercaderia subjecta a criteris economicistes

10. El consorci és una tupinada. Els òrgans del consorci estaran formats només per càrrecs de confiança i persones posades a dit i fomentarà l'opacitat i sense garantir el control rigorós i la informació necessària en la gestió de la sanitat pública lleidatana.

11. El consorci s’imposa antidemocràticament i escapant del debat ciutadà. Han menystingut fins i tot les seves institucions, com el Parlament i el Síndic.

12. El consorci s’imposa contra la majoria de lleidatans, representada per les 38.575 signatures en contra recollides en tan sols un mes i mig arreu de Ponent i Pirineu.

13. El consorci precaritza als treballadors, sense donar-los garanties de futur i especialment els provinents del GSS.

14. El consorci no assegura millores en la qualitat assistencial que rebran els usuaris

15. El consorci és una aposta ideològica, no tècnica. Les reformes es podrien fer perfectament en el marc de l'estructura de la sanitat pública

I, mentre acabava aquest escrit, he rebut el  document  “missatge a Carme Forcadell”. De vegades, el que se’ns presenta com a urgent ens priva de veure allò que és important. I, també de vegades, se’ns amaga o se’ns diu solament una part de la veritat. Que cadascú s’informi en altres fonts també i tregui les seves pròpies conclusions.
I enmig d’aquest enrenou de vaixells i d’entitats: què triarien els infants? No ho sabrem atès que, com déiem en començar, ells no tenen ni veu ni vot. Llavors, nosaltres, els professionals del món de la infància, hem de saber-nos vetlladors d’aquests Drets dels Infants que seran  tan commemorats a partir del 20 de novembre. Tant de bo que, en aquest context, comprovem que els pares, els professionals, els gestors i els politics sapiguem posar l’interès superior del menor davant les decisions importants. Demanar-ho i escriure-ho aquí és un deure més que , com  a pediatres de ponent, tenim.  Estem indefugiblement lligats al nostre paper d’advocats dels que ens permeten la millor feina del món a les nostres estimades Terres de Ponent.

Infants : Feliç vint-i-cinquè aniversari!


Francesc Domingo i Salvany
Balaguer, 28 d’octubre de 2014