Pediatriadeponent

Així s'expressava el dissabte passat un psicòleg-psicopedagog en un taller on el tema central era com millorar la comunicació entre pares i adolescents. Jo assistia al taller com a mare d'adolescets que sóc, esperant aprendre alguna cosa. I, sí, en vaig aprendre. Sense més ni més, enmig de la seva intervenció, cordial i distesa, va relacionar directament la pediatria, els pediatres i la nostra recomanació de lactància materna a demanda amb la manca d'establiment de límits i, com a conseqüència, adolescents acostumats a fer el que volen, quan volen. Uff! A continuació va afegir que ho té molt clar: quan veu una mare, en les seves xerrades divulgatives de comunicació, que vol alletar el seu fill/a, li diu: "Tu!! Què fas? Ara  no toca. I sinó, li dones un biberó". De la qual cosa dedueixo, que el que li molesta no és el fet d'alimentar un lactant en públic, sinó la manera de com es fa.  I tot això per què us ho explico? Per donar-vos una molt bona no...

Avui presentem tot un clàssic. Un llibre que quan el demanes a una llibreria no cal quasi acabar el títol, doncs el llibreter ja te’l va a buscar. D’altra banda també cal dir que és difícil demanar el títol sencer doncs és una mica enrevessat: “Cómo hablar para que sus hijos le escuchen y cómo escuchar para que sus hijos le hablen”, d’Adele Faber i Elaine Mazlish. L’altre dia un company pediatra em preguntava què trobava a faltar des de que estic a salut mental, i la resposta és molt clara: trobo a faltar els nadons. A tots els pediatres en general ens encanten els nadons. Però també he descobert un altre gran camp que ens queda normalment allunyat: he descobert als adolescents. En una època com la nostra en que l’adolescència quasi “ens fa por”, l’hem demonitzat i tot sovint escoltem comentaris anticipats sobre quan els nostres fills o pacients esdevindran adolescents, i no acostumen a ser comentaris joiosos…però l’adolescència és una època més de la vida, que amb els...

El títol d’aquesta entrada l’he tret d’una sèrie de documentals de la TV. En ells plantegen que depèn de les circumstàncies, el camp de batalla pot fer un gir de 180º. I justament això crec que és el que està passant, més ràpidament que poc a poc, amb les Xarxes Socials i el nostre dia a dia. En el meu cas en el món de la “Salut”. Durant 6 mesos he fet una enquesta a tots els “adolescents” que venien a la consulta. Són 100 enquestes fetes a nois/noies de 8 a 14 anys sobre els seus hàbits d’ús d’Internet. Bé que és una enquesta menor i que les dades són poc “publicables”, però m’han servit per a veure una mica com es “mouen” en aquest món mares/pares i fills/es. Un clàssic és el fet que a la consulta, acompanyant els “pacients adolescents”, segueixen venint molt més les mares : 79% vs 21%. Pares i mares de entre 35 i 50 anys. El 97% dels progenitors disposen d’ ordinador a casa i el 96% de connexió a Internet . A remarcar que un 71% no disposa d’” Internet Segura ”. 74% te...