Pediatriadeponent

El passat dijous, 5 de febrer de 2026, va ser una data que, per motius diversos, val la pena que remarquem. A la sala d’actes de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i de Balears es feu l’acte inaugural del Centenari de la Societat Catalana de Pediatria (SCP). Moltes felicitats, companyes i companys!  L’inici de la SCP va ser una carta tramesa als pocs pediatres de l'època com a fruit d'una iniciativa d'August Brossa, Salvador Goday, Joan Casasayas i Manuel Salvat, en els següents termes (1*): "Barcelona, 5 de febrer de 1926. Benvolgut company, creient interpretar un sentiment de companyonia i un desig que batega en l'ambient de reunir i coordinar les aspiracions d'una especialitat, tenim el gust de proposar-vos la fundació de la Societat Catalana de Pediatria ...". En resposta a l’anterior, el Dr Emili Roviralta va respondre: "...Em plau doncs fer-li constar que em veuria molt honrat de poder col.laborar amb vostès, modestament i amb el sol f...

Aquest diumenge, d’Isaïes (Is 42,1-4) hem llegit allò de que «Això diu el Senyor : Aquí teniu el meu servent, …… He posat en ell el meu Esperit perque porti el dret a les nacions. No crida ni alça a veu, no es fa sentir pels carrers , no trenca la canya que s’esberla, no apaga la flama del ble que vacil·la… ». I mentre ho escoltava encara em ressonava el lament i el clam de companyes i companys pediatres de Ponent que malten per exercir el millor que saben la feina més noble del món: acompanyar les famílies a fer créixer llurs infants. La pediatria d’atenció primària, a Ponent, és ara mateix una canya que s’esberla   i una flama vacil·lant en el ble ponentí. Si més no, és el que respirem, i ens expliquem, els que tenim la «sort» de treballar-hi. Algú em dirà que no hi toco, dient això de la sort. I potser tindrà raó. Jo prefereixo pensar, llavors, en aquella dita que afirma que « la Vida no et posarà mai al davant cap obstacle que no puguis superar » I ...

Com cada any per aquestes dates, el Francesc Domingo ens desitja unes bones festes i ens fa reflexionar una mica.... Bon Nadal a tothom!  A cada alenada de vida, a cada instant, en respirar, retrobem nova sortida per poder recomençar. Si cada jorn hem d’aprendre fins retornar on tot se sap, el Nadal ens fa reprendre somnis del cor i del cap. Si el passat és vella història, i   el futur, pendent de fer, no jaiem en la memòria i treballem: l’ara és feiner! La sort se’ns donà, servida, en nèixer en un paradís! Fem-ne joia compartida i repartim nostre pastís amb les gents d’altres contrades que arriben del desencís, i   ses esperances posades en un futur més planer i llis. Que nostra porta no es tanqui! Entomem el compromís, i   que tampoc mai no ens manqui el cor obert i un bell somrís! enllaç a la font de la fotografia Francesc Domingo i Salvany  Balaguer, Nadal de 2019

“Tot allò que l’arbre té de flor i de fruit, viu del que té soterrat:  la constància, la convicció i la fe” L’arrel que somia ser font d’alegria sap que, cada dia, la saba que nia al tronc fa sa via. A l’hivern, dormia, amb la melangia: de sol es delia. Després, quan venia el brot, l’energia, que tendre anuncia l’esclat del migdia, de feina es fonia: el verd ja naixia, la branca lluïa. I quan més calia, quins bells dons: l’ombria i els fruits que ens daria! Més tard, vella tria de grocs la vestia, i dels torrats vivia el bosc en sinfonia. I el terra es cobria de nova energia: saó i vigoria, adob, profecia d’una Epifania! Qui no cantaria la rel que servia, que a tots obsequia i que sempre voldria ser doll d’harmonia? Foto extreta de naturalbloc Francesc Domingo i Salvany Balaguer, Nadal de 2017

La nostra feina pediàtrica, ho sabem, és eminentment social. I, a la vegada, també és  educativa. I com que, sovint,  l’exemple parla tan fort que no deixa escoltar el que diem, val la pena aturar-se de tant en tant i, veure  el nostre quefer diari des d’un altre punt de vista. Això ens pot fer obrir el ulls a d’altres opcions que ens enriquiran i que, de ben segur, enriquiran també el tracte amb les famílies que atenem. De fa temps que, quan rebem i tractem els infants i les famílies , ens agrada practicar i fomentar les tres paraules màgiques  de la convivència: “Bon dia!”, “Si us plau!” i "Gràcies!” . Les coses petites són importants. I si volem que les famílies ens tractin amb respecte (si encara no ho fan), un bon camí per mostrar-ho és amb el nostre exemple, amb el nostre respecte:  - Bon dia! Passin i seguin, si us plau!  - Em pot donar el carnet de salut del Ramon, si us plau ?  Gràcies !  - Obre la boca, Lluís, si us plau !...

Que en cercle fidel, i fraternal resposta, l’aimada aigua nostra, de Ponent, del Segre, amari als d’Amposta, on comença el cel: al Delta de l’Ebre! Tot@s som aigua, tot@s som núvol tot@s som gota, tot@s som pluja, tot@s som riu, tot@s som Segre, tot@s som Ebre! Núvols nats d’allà on hi han ones, pluja i neu al Pirineu, aigua del riu Segre avall, fins retrobar-se, allà al Delta, amb la mare que és la Mar. I de nou comença el cercle de l'aigua que tots portem. FDS. Balaguer, 7 de febrer de 2016 Manifestació a Amposta en defensa del Delta de l’Ebre.