Pediatriadeponent

Aquest passat mes de juliol hem perdut un referent de la literatura catalana. L’escriptor Josep Vallverdú va morir, a Balaguer, el dia 21 de juliol 2026 amb 103 anys. A la glosa que d’ell ha fet el periodista Àlvar Llobet a Territoris  (1) llegim: “El nom de Vallverdú transcendeix la seva obra perquè acaba esdevenint rellevant símbol d’un compromís... Pioner de la literatura infantil i juvenil en català, va demostrar que la llengua del país podia oferir als més joves aventures, emocions i personatges memorables, amb la mateixa qualitat i ambició que qualsevol altra tradició literària”. I continua: ”En una època marcada per la recuperació cultural després del franquisme, va entendre que els infants mereixien créixer llegint en la seva llengua. Amb obres com Rovelló (1969), va crear personatges que han esdevingut referents de la literatura catalana i que amagaven, rere aventures aparentment senzilles, una defensa de la natura, la llibertat i l’arrelament al territori. A més, amb la s...

En aquest nostre món en què, com ho defineix JM Casasús (1*),“la fascinació del mal” sembla impregnar-ho tot, la cultura reaccionària que cada cop ocupa més plataformes digitals, cinema i televisió no és sinó el reflex de la ideologia dominant en l’espai polític i social. Com apunta Vicent Partal, quan parla de la DGAIA i de Mazón (2*), “neguem-nos a oblidar que la política ha de ser una altra cosa, i no en el mercat de futurs en que els únics actius que es negocien són les lleialtats humanes....Un espai sense arestes morals on tot, absolutament tot, té un preu.. . perquè la política ja no aspira  a transformar la realitat, sinó a gestionar-ne el repartiment. No pretén crear valor, sinó redistribuir-lo entre els afins; no cercar la justícia, sinó l’equilibri entre complicitats, i col·loca els interessos particulars al centre de cada decisió”. I afegeix: “el poder s’ha transformat ell mateix en una gran corrupció administrada amb pulcritud  burocràtica, i serà difícil que trobe...

El dilluns 28 d’abril passat, a dos quart d’una del migdia i durant onze hores (ací a Balaguer retornà a dos quarts de dotze de la nit), totes i tots van sentir la nostra vulnerabilitat i l’extrema dependència de l’electricitat. Les i els que havíem de treballar amb connexió vam sortir del pas amb paciència i sobreesforç per tal de tenir un funcionament de mínims, o bé haguérem de renunciar, en el meu cas, a una sessió de formació en línea programada per aquell migdia. Una formació sobre Salut medioambiental pediàtrica precisament. I recorreguérem al paper i llapis, a precintar la nevera i el congelador i, per unes hores, ens vam desconnectar de la infoxicació amb que les TIC i els mitjans de comunicación ens tenen acostumats. Va ser il·luminador veure com a molts balcons s’hi veien persones llegint un llibre, i als carrers i les places els infants jugaven plegats mentre els adults es miraven a la cara per explicar-se coses que no hagueren conegut si l’apagada sobtada no hagués arriba...