Pediatriadeponent

  L’Associació   Catalana per la Infància Maltractada engega, aquesta setmana, la Campanya contra el Maltractament Infantil i Adolescent , coincidint amb que el divendres, 20 de novembre, es commemora l’aniversari de la Declaració dels Drets dels Infants i Adolescents. L’objectiu de la campanya, que llença amb motiu del Dia Internacional dels Drets dels Infants i Adolescentes, és promoure l’ús d’un #SeñalDeAyuda o #SignalForHelp per a la denúncia del maltractament infantil i adolescent, que no deixa empremta per tal de protegir als menors. El #SeñalDeAyuda va ser introduït per primera vegada per la Canadian Women's Foundation com una acció per combatre l'augment de casos de violència domèstica cap a les dones davant les mesures de confinament. Una iniciativa que va rebre grans resultats i que ara volem adoptar perquè els menors que pateixin violència a casa també puguin demanar ajuda.  Us recomano visionar la campanya original de la Canadian Women’s Foundation (am...

“La bellesa (o la lletjor) d’un paisatge depèn, en un 50%, del mateix paisatge. L’altre 50% depèn dels ulls que se’l miren / de la persona que se’l mira”   Ara que el mantell gris del virus coronat   ho tapa tot, i que ens auto-angoixem amb la infoxicació sense massa filtre que rebem per pantalles diverses (i per no menys whatsapps), ens hem oblidat de la vida de fa solament   6 mesos. I de com maldàvem per tenir controlats   tots i cadascun dels aspectes bio-psico-socials dels nostres pacients i/o de tots els ítems de les DPOs. I de com demanàvem als pacients que vinguessin a les revisions i que   treguessin els fills i filles de casa per venir al CAP. I de….., tantes i tantes coses que ara ens semblen tan llunyanes!. Com ho enyorem ara! I com ens queixàvem quan teníem el que ara sabem que ens plaïa fer!  Com és que ha canviat tant, la vida arreu del planeta? Per l’aparició d’un virus amb corona, i/ o també per la informació sense filtre i no contras...

La notícia dels abusos sexuals denunciats per les llavors adolescents (ara ja joves adultes) de l'Aula de Teatre de Lleida ( Diari Ara ) (1*), per molt sorprenent que sembli ara i ací, no és res més que una petita punta visible d’un gran iceberg amagat en aigües profundes i tèrboles, o en cambres fosques plenes de dolorosos silencis. L’iceberg amagat d'una estadística que ja coneixem: 1 de cada 5 menors és víctima de violència sexual a casa nostra. El 20% d’infants, noies i nois, són víctimes d’abusament sexual infantil (ASI). Són les dades del Consell d'Europa (2*) que ja apuntàvem en una entrada anterior al nostre blog de Pediatres de Ponent (3*). Una realitat que tenim al davant però que no sabem mirar ni llegir i, llavors, tampoc sabem detectar i diagnosticar. El cas de les noies de l’Aula de Teatre és greu i caldrà que tots plegats, com a societat, en sapiguem treure les lliçons necessàries per a prevenir que la situació es repeteixi i per descobrir les que segueixin...

Fa una setmana que el curs escolar va acabar i els nens i nenes gaudeixen de vacances. Una mica més de 90 dies de desconnexió d'horaris i de rutines.  Ja se sap, l'estiu convida a sortir a la fresca i anar a la piscina matí i tarda. I també convida a vaguejar... Bon hàbit que molts infants refereixen dient: "m'avorreixo, què puc fer?". Molts pares (bé, bàsicament mares, que majoritariament són les encarregades de la programació de ...)  tenen pànic a aquesta frase i organitzen un munt d'activitats d'estiu per a que els nens/es no s'avorreixin ni un minut. I, au, ja tenim un calc de les activitats extraescolars del curs traslladat a les vacances d'estiu.  Llegir, jocs de taula, cinema, passejar, conèixer altres llocs de la nostra geografia o del món, etc, són activitats que es poden fer durant tot l'any però a l'estiu sembla que hi ha més temps per a fer relaxadament. I, evidentment navegar per la xarxa, connectar-nos a Intern...

Així s'expressava el dissabte passat un psicòleg-psicopedagog en un taller on el tema central era com millorar la comunicació entre pares i adolescents. Jo assistia al taller com a mare d'adolescets que sóc, esperant aprendre alguna cosa. I, sí, en vaig aprendre. Sense més ni més, enmig de la seva intervenció, cordial i distesa, va relacionar directament la pediatria, els pediatres i la nostra recomanació de lactància materna a demanda amb la manca d'establiment de límits i, com a conseqüència, adolescents acostumats a fer el que volen, quan volen. Uff! A continuació va afegir que ho té molt clar: quan veu una mare, en les seves xerrades divulgatives de comunicació, que vol alletar el seu fill/a, li diu: "Tu!! Què fas? Ara  no toca. I sinó, li dones un biberó". De la qual cosa dedueixo, que el que li molesta no és el fet d'alimentar un lactant en públic, sinó la manera de com es fa.  I tot això per què us ho explico? Per donar-vos una molt bona no...

Avui presentem tot un clàssic. Un llibre que quan el demanes a una llibreria no cal quasi acabar el títol, doncs el llibreter ja te’l va a buscar. D’altra banda també cal dir que és difícil demanar el títol sencer doncs és una mica enrevessat: “Cómo hablar para que sus hijos le escuchen y cómo escuchar para que sus hijos le hablen”, d’Adele Faber i Elaine Mazlish. L’altre dia un company pediatra em preguntava què trobava a faltar des de que estic a salut mental, i la resposta és molt clara: trobo a faltar els nadons. A tots els pediatres en general ens encanten els nadons. Però també he descobert un altre gran camp que ens queda normalment allunyat: he descobert als adolescents. En una època com la nostra en que l’adolescència quasi “ens fa por”, l’hem demonitzat i tot sovint escoltem comentaris anticipats sobre quan els nostres fills o pacients esdevindran adolescents, i no acostumen a ser comentaris joiosos…però l’adolescència és una època més de la vida, que amb els...