Pediatriadeponent

Un interessant article d’Andreu Barnils a l’anuari de Vilaweb (1) recull el diàleg entre Ianis Varufakis (exministre d’Economia de Grècia ara fa uns anys) i el lingüista i pensador Noam Chomsky , sobre l’any que hem deixat enrere, i centrat en la Covid-19, el canvi climàtic, els EUA, la Xina, la EU i l’esquerra. L’economista l’entrevistà al canal de YouTube del seu partit paneuropeu DIEM-25. A tall de resum ràpid, “de la Covid-19" Noam Chomsky diu que la variant òmicron prové de voler vaccins solament per al primer món; ara les variants sorgeixen al tercer món i acaben arribant al primer. Sobre la cimera del clima, explica que els   rics solament entren en aquesta “guerra” si tenen risc zero de perdre-hi diners. Quant a la deriva republicana als EUA opina que el votants de Trump tenen valors similars als de l’extrema dreta alemanya. Parla també de la influència creixent de la Xina i del paper de la UE, encara massa perillosament captiva del EUA. I dedica un interessantíssim apar...

  Fa pocs dies va fer-se a Balaguer, després de dos ajornaments, la Fira del Encontats.   AIxò sí,   adaptada a la nova “normalitat” dels espectacles de carrer, amb distància social i mascareta pel nostre company de camí, el virus coronat. Com un dels actes,   es va fer a la Plaça del Mercadal   la representació del conte de la llebre   (fatxenda i menystenidora ) i la tortuga (callada i lenta, però constant).   El coneixeu, oi?.   Els animadors del conte varen fer maniobrar les gegants llebre i tortuga en una animada cursa per la plaça que, a diferència del final clàssic, va fer arribar a la vegada, a la meta, les dues protagonistes.     El dia 19 d’octubre vaig llegir a Vilaweb, un article que em feu pensar en aquella representació del conte. Un article clarificador enmig de tanta infoxicació interessada. El signaven dues persones desconegudes per a mi: Maru Mormina , investiga...

  Vivim en una societat profundament depenent de la ciència i la tecnologia i de la que ningú en sap res. Això constitueix una fòrmula segura pel desastre. Carl Sagan. Veritat és allò que m'interessa que sigui veritat. Joan García del Muro Solans.  El model racionalista i empíric il·lustrat ha entrat en crisi i amb ell el model científic. Podríem dir que la ciència com a dogma ha mort.  Amb la teoria falsacionista de Karl Popper hem hagut d'entendre que no hi ha certeses absolutes i que cal acceptar un sistema científic que avança a partir de l'escepticisme i dels dubtes. Popper reivindica la possibilitat que noves troballes puguin refutar idees prèviament considerades com a veritats absolutes i considera que quan això passa i és acceptat per la comunitat científica el que es produeix és un canvi de paradigma.  Per tant, ja no es pot continuar sacralitzant la ciència com a base ineludible i fiable sobre la que es substenten decisions de tots tipus; cal que tots...