Pediatriadeponent

En aquest nou curs escolar, i també de la nostra Pediatria de Ponent i de la Societat Catalana de Pediatria , les reivindicacions dels professionals estan damunt la taula. Les més cridaneres son les dels mestres que, amb molta raó, reclamen “menys discursos i més recursos” i “més prioritat a la diversitat”, uns missatges que, de ben segur, també signaríem els pediatres de Ponent i molts professionals de la Medicina.  I, com en tota vida, hi ha també fets lluminosos que ens alleugen el camí i ens esperonen a practicar la dita de que ens cal “aprendre sempre, com si la vida fos eterna, i viure intensament l’avui, com si no hi hagués demà”. Aquest ha estat el sentiment que m’ha generat el començar a seguir una formació que, tan bon punt començada, m’ha permès sentir altra vegada el desig de saber-ne més i més. I especialment atès que la formació aprofundida sobre Puericultura i Neurologia pediàtrica no ha estat massa present, si més no en el meu cas, en la formació del pregrau i del ...

No som reis els que seguim l’estrella d'un Nadal, d'un país menys llunyà: la senyera ben groga i vermella, i al cel blau un estel net i clar. Som com lleres d’una aigua molt rica que fa temps que ja rega aquest món. Tots venim d’una pàtria molt xica i no volem ser com un rodamón. Eixa aurora tan bella, que el cor vol somiar, pren la llum d’una rella, la llavor d’un demà. La vibrant meravella per anar més enllà: llur petjada, ja vella, esperona a estirar. Servem forts nostres punys en l’anella, on batega l’alè que ens donà llur exemple, baluard, sentinella, que en la fosca la llum ens mostrà. Si el passat és una bella història, i el futur queda pendent de fer, no jaiem en la vella memòria i treballem, perquè l’ara és feiner! Eixa aurora tan bella... Som d'un país que ens agrada somniar, portem a dins l'anhel de llibertat! Som d'un país que ens agrada somniar, portem a dins la joia del Nadal! Francesc Domingo Salvany Miquel Aige Donés Ricard Freixas Martí Balaguer, Na...

Des del 2008, el darrer dia de febrer se celebra el Dia Mundial de les Malalties Rares (MR). És un dia per recordar les nombroses malalties que considerem rares per la seva baixa freqüència, tot i que, en conjunt, afecten a una gran quantitat de persones. El concepte de Malaltia Rara va sorgir al mateix temps que el de “medicament orfe” 1 . I això té el seu sentit. OrphanDrug Act, en 1983, va definir com a MR aquella condició de pèrdua de salut en què les inversions econòmiques necessàries per a desenvolupar tractaments efectius no eren favorables a les empreses.  Els criteris que s’utilitzen per a definir una malaltia com a rara o minoritària varien entre institucions i territoris. A Europa es considera que una malaltia és rara quan afecta a menys de 5 casos per cada 10.000 habitants. No obstant, no es pot ser taxatiu, doncs aquests criteris queden en entredit quan ens trobem amb malalties que tot i ser rares en una regió poden ser habituals en altra, i quan constatem que exist...

En el context de la pandèmia per Sars-CoV-2 i les mesures de confinament i canvis en l’atenció a la població pediàtrica que ha comportat, moltes famílies han vist modificada la possibilitat d’accés fàcil als recursos de salut i d’educació de fills i filles.   Des de les consultes de Pediatria d’Atenció Primària i Hospitalària hem observat un increment de la patologia emocional i trastorns d’adaptació de bona part de la població pediàtrica en totes les seves franges d’edat. Diferents estudis ho corroboren, entre ells un estudi fet al territori durant l’any 2020 ( 1 ).   Una de les preocupacions de bona part de les famílies amb nadons de 2 a 3 anys és el pas de la utilització de bolquers al control d’esfínters. Aquest acompanyament a les famílies i els nens i nenes en aquesta edat es fa a les consultes d’AP en el marc del Programa Infància amb Salut ( 2 ). En aquest sentit hem observat un augment en la demanda de consell de com enfrontar aquest canvi maduratiu, especia...

Un interessant article d’Andreu Barnils a l’anuari de Vilaweb (1) recull el diàleg entre Ianis Varufakis (exministre d’Economia de Grècia ara fa uns anys) i el lingüista i pensador Noam Chomsky , sobre l’any que hem deixat enrere, i centrat en la Covid-19, el canvi climàtic, els EUA, la Xina, la EU i l’esquerra. L’economista l’entrevistà al canal de YouTube del seu partit paneuropeu DIEM-25. A tall de resum ràpid, “de la Covid-19" Noam Chomsky diu que la variant òmicron prové de voler vaccins solament per al primer món; ara les variants sorgeixen al tercer món i acaben arribant al primer. Sobre la cimera del clima, explica que els   rics solament entren en aquesta “guerra” si tenen risc zero de perdre-hi diners. Quant a la deriva republicana als EUA opina que el votants de Trump tenen valors similars als de l’extrema dreta alemanya. Parla també de la influència creixent de la Xina i del paper de la UE, encara massa perillosament captiva del EUA. I dedica un interessantíssim apar...

El proper dia 20 de novembre, el 20N, té diferents significats segons les diverses persones a qui preguntem. Per a nosaltres, la  gent de la Pediatria, és la commemoració, any rere any, de la Declaració del Drets dels Infants. I cal que, com a advocats dels que no tenen dret a veu ni a vot, ens fem ressò d’aquelles iniciatives i actes que ajudin a sensibilitzar la població i a augmentar el nostre compromís envers el bon tracte als infants. I nosaltres, els professionals sanitaris, no podem defugir d’implicar-nos-hi. La nova Ley Orgánica 8/2021, de4 de junio, de protección integral a la infancia y la adolescencia frente a laviolencia (1) torna a insistir en que no podem mirar cap a una altra banda. Potser ens fa una mica de por ja que anem a terrenys inexplorats, a mars desconeguts, i és un tema del que hem rebut poca (in)formació. I se m’acut ara un escrit de Khalil Gibran, que, ens evoca al que estem plantejant. “Diuen que abans d’entrar al mar, el riu tremola de por… Mira enr...

Després de 40 anys de fer de pediatra, ara em jubilo. No sóc una pediatra vocacional. Vaig estudiar Medicina, triant-la per sobre d’Arquitectura i Belles Arts (les altres candidates) per seguir la tradició familiar i possiblement com un tribut al meu pare. Una anàlisi immadura de prioritats em va portar cap a la pediatria.  He gaudit de la meva professió en totes les seves vessants, el MIR a un hospital terciari, quan la vida d’un MIR encara era molt dura, la consulta generalista de l’Atenció Primària, en centres rurals i urbans a tres comunitats autònomes, els càrrecs de gestió, les comissions i grups de treball, etc. Des d’aquí vull donar les gràcies a totes les persones que heu compartit amb mi aquests anys de vida professional que sense cap dubte m’han enriquit intel·lectual i emocionalment. 40 anys i moltes experiències (la darrera, l’adaptació del nostre món a la pandèmia de Covid19) donen perspectiva i potser em permeten formular algunes preguntes per encarar el f...

Aquest diumenge, d’Isaïes (Is 42,1-4) hem llegit allò de que «Això diu el Senyor : Aquí teniu el meu servent, …… He posat en ell el meu Esperit perque porti el dret a les nacions. No crida ni alça a veu, no es fa sentir pels carrers , no trenca la canya que s’esberla, no apaga la flama del ble que vacil·la… ». I mentre ho escoltava encara em ressonava el lament i el clam de companyes i companys pediatres de Ponent que malten per exercir el millor que saben la feina més noble del món: acompanyar les famílies a fer créixer llurs infants. La pediatria d’atenció primària, a Ponent, és ara mateix una canya que s’esberla   i una flama vacil·lant en el ble ponentí. Si més no, és el que respirem, i ens expliquem, els que tenim la «sort» de treballar-hi. Algú em dirà que no hi toco, dient això de la sort. I potser tindrà raó. Jo prefereixo pensar, llavors, en aquella dita que afirma que « la Vida no et posarà mai al davant cap obstacle que no puguis superar » I ...