Sabem parlar als nostres fills, pacients,…?

Avui presentem tot un clàssic. Un llibre que quan el demanes a una llibreria no cal quasi acabar el títol, doncs el llibreter ja te’l va a buscar. D’altra banda també cal dir que és difícil demanar el títol sencer doncs és una mica enrevessat: “Cómo hablar para que sus hijos le escuchen y cómo escuchar para que sus hijos le hablen”, d’Adele Faber i Elaine Mazlish.

L’altre dia un company pediatra em preguntava què trobava a faltar des de que estic a salut mental, i la resposta és molt clara: trobo a faltar els nadons. A tots els pediatres en general ens encanten els nadons. Però també he descobert un altre gran camp que ens queda normalment allunyat: he descobert als adolescents.

En una època com la nostra en que l’adolescència quasi “ens fa por”, l’hem demonitzat i tot sovint escoltem comentaris anticipats sobre quan els nostres fills o pacients esdevindran adolescents, i no acostumen a ser comentaris joiosos…però l’adolescència és una època més de la vida, que amb els seus riscs i les seves oportunitats fan que sigui una època decisiva.

Més enllà de l’eterna discussió de qui ha d’atendre als adolescents (metges de família, pediatres, metges de l’adolescent...), allò que és clar és que és tot un repte millorar la comunicació amb els nostres joves i adolescents, així com ajudar als pares a millorar la comunicació a casa. I aquest és un bon llibre per a començar

Parla bàsicament de comunicació, entenent que comunicar és molt més que parlar, i que l’escolta és un factor clau.  Un s’acostuma a queixar del “és que ja no m’expliquen res”. Però com diu la dita: “tenim dues orelles, dos ulls i una sola boca per escoltar i observar el doble del que parlem”. Si aquesta és una dita vàlida per a qualsevol edat, més ho és en l’adolescència en que cal “escoltar” molt: escoltar el que ens diuen i sobretot el que no ens diuen, escoltar els silencis (quant costa això!), escolar la conducta, escoltar la imatge... i parlar poc.

De fet serveix no sols pels fills, pacients, sinó que es pot aplicar amb la parella (per què no?), companys de feina (més difícil encara!!! sobretot amb guàrdies pel mig!!!)… 

Millorar la comunicació és necessari avui en dia a tots els nivells.

Montse Esquerda