dilluns, 9 de febrer de 2015

“Tu!! Què fas? Ara no toca. I sinó, li dones un biberó”

Així s'expressava el dissabte passat un psicòleg-psicopedagog en un taller on el tema central era com millorar la comunicació entre pares i adolescents. Jo assistia al taller com a mare d'adolescets que sóc, esperant aprendre alguna cosa. I, sí, en vaig aprendre.
Sense més ni més, enmig de la seva intervenció, cordial i distesa, va relacionar directament la pediatria, els pediatres i la nostra recomanació de lactància materna a demanda amb la manca d'establiment de límits i, com a conseqüència, adolescents acostumats a fer el que volen, quan volen. Uff! A continuació va afegir que ho té molt clar: quan veu una mare, en les seves xerrades divulgatives de comunicació, que vol alletar el seu fill/a, li diu: "Tu!! Què fas? Ara  no toca. I sinó, li dones un biberó". De la qual cosa dedueixo, que el que li molesta no és el fet d'alimentar un lactant en públic, sinó la manera de com es fa. 



I tot això per què us ho explico? Per donar-vos una molt bona notícia tocant de peus a terrra. 
Dilluns dia 2 de febrer, el nostre Centre de Salut, mercès al treball fet des de la Comissió de Lactància Materna i amb el suport de tot l'equip, va aconseguir la fase 2D (de desenvolupament) de la IHAN (Iniciativa per a la Humanització de l'Assistència al Naixement i la Lactància). Per aconseguir aquests requisists: 
  • Determinar els indicadors de prevalença en lactància materna i el seu pla de difusió a usuaris i treballadors. Saber quines xifres de LM té el centre. 
  • Pla de Formació per al personal sanitari i no sanitari, segons la seva categoria professional i la planificació de la seva formació continuada en lactància. 
  • Pla de Formació per a embarassades i les seves famílies. 
  • Planificació del Taller de Lactància i/o Grup de Suport
  • Normativa de lactància on es desenvolupen els 7 passos per a una lactància materna exitosa i el compliment del Codi de Comercialització de Succedanis de la Llet Materna. També es redacta el pla de difusió d'aquesta Normativa per als usuaris i personal del centre. 
I tot això, amb una màxima per a tothom: RESPECTE pel tipus d'alimentació i criança que cada família escull per al seu fill, i la nostra ajuda si la necessiten i demanen. 
Estem molt satisfets per la feinada feta, però ara toca continuar desenvolupant els continguts d'aquests documents, intentant que socialment transcendeixi que no és una moda, un caprici, un corrent naturista extrem, un moviment sectari dels "de la popa", un endarreriment social per a la dona, una eina per a malcriar els nostres fills... sinó un projecte "con fundamento", com diu el nostre col·lega cordovés, Dr. Javier Navarro. 



Personalment,  rebutjo tòpics com:  pro-lactància (hi ha algú que pugui dir que es anti-lactància?), talibans de la popa (paraula d’horribles connotacions), lactivistes (molt de moda)... El que busca la IHAN és NORMALITZAR LA LACTANCIA fugint d’atrinxeraments i dogmatismes. M’agraden  més llibres com Tu eres la mejor madre delmundo”, del Dr. Jose María Paricio, adreçat a “todas las madres del mundo” a llibres com Victimas de la lactanciamaterna”, del Dr. Jose María González Cano (que sembla no s’arribarà a publicar). La lactància materna no hauria de dividir,  hauria d’unir. Tots a una. 

El suport més gran que li cal a la lactància materna per poder millorar les seves xifres i els beneficis implícits que comporta, és el social, i  la normalització social no arriba. Té el suport manifest d’associacions professionals i científiques, però li manca el suport real de la societat. El psicòleg que us he presentat n’és una mostra: amb la seva contundència em va deixar sense paraules, ho reconec. Taquicàrdica, però sense paraules.
Tant debò no haguéssim de parlar de lactància materna. Això voldria dir que ningú  la menysté.

Carme Gabarrell. 
Pediatra. 
IBCLC.