diumenge, 24 de maig de 2020

L’Aula de Teatre de Lleida, les i els pediatres de Ponent, i el Curs d’estiu de la Universitat de Lleida (UdL). Som-hi!


La notícia dels abusos sexuals denunciats per les llavors adolescents (ara ja joves adultes) de l'Aula de Teatre de Lleida (Diari Ara) (1*), per molt sorprenent que sembli ara i ací, no és res més que una petita punta visible d’un gran iceberg amagat en aigües profundes i tèrboles, o en cambres fosques plenes de dolorosos silencis. L’iceberg amagat d'una estadística que ja coneixem: 1 de cada 5 menors és víctima de violència sexual a casa nostra. El 20% d’infants, noies i nois, són víctimes d’abusament sexual infantil (ASI). Són les dades del Consell d'Europa (2*) que ja apuntàvem en una entrada anterior al nostre blog de Pediatres de Ponent (3*). Una realitat que tenim al davant però que no sabem mirar ni llegir i, llavors, tampoc sabem detectar i diagnosticar. El cas de les noies de l’Aula de Teatre és greu i caldrà que tots plegats, com a societat, en sapiguem treure les lliçons necessàries per a prevenir que la situació es repeteixi i per descobrir les que segueixin amagades. 



Darrerament sembla que la nostra societat es va despertant per procurar veure-hi millor en aquesta cambra fosca que ens interpel·la: la dels abusos sexuals infantils (ASI). Ahir mateix, dissabte 23 de maig 2020, a la sessió de tarda de TV3, la segona pel·lícula fou “Confía en mi” (2010), del director David Schwimmer (4*). Recupereu-la i aprofiteu-la!, especialment si teniu noies (o nois) adolescents a casa.  Em va agradar veure-la en una hora d’audiència familiar, i vaig pensar que la seva visió i comentari posterior podia ser un mètode preventiu per a les famílies que no saben com encarar aquest tema i com parlar-ne a les seves adolescents més joves. Jo la guardaré a la llista de recursos ideals per a fer videofòrums amb les famílies i els adolescents, i també amb el professionals del món de la infància.

Més tard, quan l’Anna, al whats, ens envià la  notícia del diari Ara sobre l’Aula de Teatre, vaig poder comprovar, altra vegada, el grau de coincidències entre la pel·lícula i el relat de les noies afectades que expliquen les seves vivències dels fets de Lleida. Amb unes dades que es repeteixen. La primera, que allò bàsic en qualsevol tipus de maltractament infantil és l’abús de poder per part de l’adult. I la segona, que l’abusador sexual no és un maltractador violent. L’abusador sexual és un seductor que s’apropa a les seves preses mitjançant el recurs psicològic  aprofitant les necessitat d’afecte que tot ésser humà té. I em va venir al cap un llibre imprescindible per a qui vulgui entrar a fons en el tema: “Instrumental”, de James Rhodes (5*). I si us agrada la música, especialment la de Bach, encara més recomanable!.



I malgrat la contundència dels fets que ara ens esglaien, i l’enrenou que això generarà, ens cal ser conscients que el pronòstic de les noies que han comunicat els fets (gràcies a l’empoderament mutu que s’han donat per fer la denúncia), probablement serà millor que en la majoria de casos d’ASI. I això és així atès que mentre els casos d’ASI extrafamiliar (escoles, esports, aules de teatre) representen un nombre que ara pot semblar-nos exagerat, sabem que el 80 % dels ASI es produeixen dins de l‘àmbit familiar, a redòs d’un ambient tancat a l’exterior, tant físicament com psicològica. I massa sovint en famílies amb un aspecte exterior normal i fins i tot amable. I una altra recomanació de pel·lícula, si voleu posar més llum i aprendre un munt: “No tengas miedo”, de Montxo Armendáriz (2011) (6*).

Som capaços de ser veritables advocats dels infants? Ens veiem amb cor de ser “destructors” d’un equilibri familiar que pensem que és abusador? Tenim suficient  formació, en els camps psicològic i social, per poder "acompanyar les famílies a fer créixer llurs filles i fills”, si les mateixes famílies no saben acompanyar correctament? 

Moltes preguntes i poques respostes. No podem, malgrat tot, defugir el compromís. I aquest esperit és el que ens mou, de fa temps, a un grup interdisciplinar de companyes i companys de Ponent de l’Associació Catalana per la Infància Maltractada (ACIM) que fem nostra la dita que també ens podem aplicar les i els pediatres de Ponent: “Si vols anar ràpid, vés-hi sol; si vols anar lluny, vés-hi acompanyat!”.

I ens plau convidar-vos a veure-hi més clar i a trobar recursos, ací, a Ponent, que ens poden ajudar. La novena edició del Curs d’estiu de la UdL d’enguany ens permetrà, a totes i a tots, saber-ne més: Podem ser agents de canvi davant del maltractament i l’abús sexual infantil? Passem a l’acció!”. El format virtual on-line (al Campus virtual de la UdL) a que les circumstàncies obliguen tindrà l’avantatge de no haver de disposar d’una setmana presencial al Campus de la UdL. Us en passem el programa, la informació i el full d’inscripció. (7*)



Aquest dies ens podriem tornar a preguntar: “Què és més important: el món que deixem als nostres fills o els fills que deixem en aquest món?”. Ara que l’emergència climàtica ens sacseja pel que fa a la primera pregunta, no oblidem que l’emergència dels abusos sexuals infantils ja fa massa temps que ens ho qüestiona. Girar l’esquena als problemes fa que aquests ens retornin, més tard, també per l’esquena.
Atrevim-nos a posar llum a les cambres fosques! Gosem ventilar les habitacions tancades des de fa massa! Passem a l’acció!

Francesc Domingo i Salvany.
Balaguer, 24 de maig de 2020.

1*. Albert Llimós, Núria Juanico. Vint anys d’abusos sexuals a l’Aula de Teatre de Lleida. Diari Ara, 23 de maig de 2020. Societat 

2*. FAPMI. Abús sexual infantil. Què ens cal saber?. Tríptic ACIM 

3*. Francesc Domingo Salvany. Confinament i Maltractament i abús sexual infantil: hem deixat a les famílies i als infants (encara més) sols?http://pediatresdeponent.blogspot.com/2020/05/confinament-i-maltractament-i-abus.html

4*. David Schwimmer (director). Pel·lícula Confía en mi(2010). TV3: 23 de maig 2020, programació de tarda (17:25)

5*. James Rhodes.  Instrumental. Memorias de música, medicina y locura.  Blackie Books 63. Barcelona. 2016

6*. Montxo Armendáriz. No tengas miedo”. (2011). Oria Films. Cameo Media SL. Barcelona. 


Cap comentari:

Publica un comentari