Compartir amb Google Drive

-
Encara que algú pugui pensar que escriure sobre com compartir un document amb Google Drive no té massa interès, jo penso que val la pena fer-ho. No em costa gens ficar-m'hi i crec que els que compartim un entorn de connexió comú necessitem d'aquestes petites píndoles per acabar de fer el salt a utilitzar les eines de comunicació. 
Google Drive és el lloc, al núvol, on podem emmagatzemar els nostres documents (en el format que sigui). Si tenim un compte a Google, disposem d'aquesta aplicació. I això vol dir tenir-ho a l'abast en qualsevol ordinador, tablet o smartphone que tingui connexió a la xarxa (o no, si hem autoritzat poder veure els documents sense connexió). 
Una de les diferències bàsiques amb altres aplicacions per a emmagatzemar documents és que Drive porta incorporat el seu paquet ofimàtic (i permet que altres aplicacions de tractament de documents també hi puguin treballar). I això és molt important. Senzillament fa que no hi hagi problemes de compatibilitat o de versions a l'hora de llegir el document que algú ha compartit amb nosaltres. Si crees el document (de text, presentació, full de càlcul, formulari, etc) a Drive, totes les persones amb qui el comparteixes el podran llegir sense problema al seu Drive. No ens trobarem amb que la versió del nostre Office és massa antiga per a poder llegir el document que ens han enviat. 
Explicar amb paraules quatre coses sobre Google Drive pot ser una mica pesat. Així doncs us deixo un vídeo casolà per a veure com funciona en l'entorn propi. 




Penseu que Drive està connectat amb Google +, Gmail i Calendar, i això encara ens dóna més joc a l'hora de "remenar" fitxers amunt i avall. 

Ramon Capdevila

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Els infants, els llibres, la Mar Galceran i la importància de créixer entre lectures (en veu alta) que ens ajuden a reviure l’experiència oceànica de l’amor fondant dins l’úter matern.

-
Imatge
Una de les tasques que té la Pediatria és la de confirmar el bon creixement i desenvolupament del nadó, i també el de promoure hàbits de vida saludables que l’afavoreixin, especialment en les visites del Programa de seguiment del Nen Sa. Una de les activitats que val la pena de promoure és la pràctica de la lectura compartida en veu alta. Hi ha prou evidència que, realitzada en edats molt precoces, ajuda al correcte desenvolupament de l’infant: estimula el creixement cerebral i afavoreix les relacions entre els pares i el bebè. Ana Garach, a la Revista Pediatría Atención Primaria d’aquest mes de juny 2024, ens en parla, tant a l’Editorial de la revista, on recull les raons que justifiquen la lectura en veu alta des d’edats precoces (1*), com en un més extens article posterior(2*). Quan arriba el primer fill, s’obre una nova etapa en la dinàmica familiar. Es passa de parella a mare i pare, o a d’altres fòrmules de família. I neix (o hauria de néixer) en les mares i en els pares un vin...
Llegir-lo tot

Falten metges o falten recursos?

-
Imatge
Falten metges o falten recursos? Aquesta és una pregunta que es repeteix en el debat sanitari a Catalunya. Es parla sovint d'un dèficit de professionals, però quan es miren les dades amb perspectiva, la realitat esdevé més complexa. Les dades indiquen que el nombre de facultatius existents al nostre territori per mil habitants està per damunt de la mitjana europea. A Espanya, la ràtio de metges per cada 1.000 habitants és de 4,4, mentre que a Catalunya aquesta xifra se situa entre 5,0 i 5,5 (OECD/European Union, 2022). Així doncs, el problema no sembla tant la manca de metges, sinó com estan distribuïts i quina inversió es destina a cada nivell assistencial.  Un dels factors que alimenten aquesta percepció de dèficit és el desequilibri territorial . Mentre que les grans ciutats, com Barcelona, concentren la major part dels professionals, moltes zones rurals viuen una escassetat crònica de facultatius (Salut, 2021). Aquesta desigualtat ...
Llegir-lo tot

La longitudinalitat de Carme Junyent (“el dret a nèixer, crèixer, viure i morir en català a Catalunya”), la trinxera de Pau Vidal i les parelles lingüístiques que s’ensenyen la llengua

-
Imatge
A l’anterior escrit en aquest mateix blog de la Pediatria de Ponent (1*) concloia amb el record de la Sra Carme Junyent, “la dona sàvia que no es va rendir mai” (2*), una lingüista de primer ordre, estudiosa i defensora de les llengües minoritàries amenaçades, que va morir fa pocs mesos,  i que es mereixia que en parléssim amb més calma. Pocs dies abans de morir va escriure un article per a Vilaweb que duia per nom “Morir-se en català” (2*). Carme Junyent, a l’article, recorda al govern que morir-se en català és un dret dels catalans i que l'administració hi té coses a dir i a fer. I  afirma que “durant molts anys he parlat de la creixent dificultat de ser atès en català els últims dies de la vida. Els darrers anys hem vist com persones grans no es podien adreçar en català als seus cuidadors. L’atenció als CAP i als hospitals en català no sempre està garantida. Aquest és un dels àmbits on l’administració sí que té alguna cosa a dir, perquè hauria de garantir els drets dels cat...
Llegir-lo tot