Compartir amb Google Drive

Encara que algú pugui pensar que escriure sobre com compartir un document amb Google Drive no té massa interès, jo penso que val la pena fer-ho. No em costa gens ficar-m'hi i crec que els que compartim un entorn de connexió comú necessitem d'aquestes petites píndoles per acabar de fer el salt a utilitzar les eines de comunicació. 
Google Drive és el lloc, al núvol, on podem emmagatzemar els nostres documents (en el format que sigui). Si tenim un compte a Google, disposem d'aquesta aplicació. I això vol dir tenir-ho a l'abast en qualsevol ordinador, tablet o smartphone que tingui connexió a la xarxa (o no, si hem autoritzat poder veure els documents sense connexió). 
Una de les diferències bàsiques amb altres aplicacions per a emmagatzemar documents és que Drive porta incorporat el seu paquet ofimàtic (i permet que altres aplicacions de tractament de documents també hi puguin treballar). I això és molt important. Senzillament fa que no hi hagi problemes de compatibilitat o de versions a l'hora de llegir el document que algú ha compartit amb nosaltres. Si crees el document (de text, presentació, full de càlcul, formulari, etc) a Drive, totes les persones amb qui el comparteixes el podran llegir sense problema al seu Drive. No ens trobarem amb que la versió del nostre Office és massa antiga per a poder llegir el document que ens han enviat. 
Explicar amb paraules quatre coses sobre Google Drive pot ser una mica pesat. Així doncs us deixo un vídeo casolà per a veure com funciona en l'entorn propi. 




Penseu que Drive està connectat amb Google +, Gmail i Calendar, i això encara ens dóna més joc a l'hora de "remenar" fitxers amunt i avall. 

Ramon Capdevila

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Els infants, els llibres, la Mar Galceran i la importància de créixer entre lectures (en veu alta) que ens ajuden a reviure l’experiència oceànica de l’amor fondant dins l’úter matern.

Falten metges o falten recursos?

La longitudinalitat de Carme Junyent (“el dret a nèixer, crèixer, viure i morir en català a Catalunya”), la trinxera de Pau Vidal i les parelles lingüístiques que s’ensenyen la llengua