dimarts, 30 d’abril de 2013

No perdem l'ocasió! (7)

Què us sembla aquesta il·lustració?

(pàgina 33 del llibre

En aquest cas no podem dir que hi hagi cap incorrecció. Però sí que trobem a faltar il·lustracions que facin referència al fet de dormir a braços de la mare/pare o a fer co-llit. Recordem la importància del contacte precoç pell amb pell des del moment del naixement i el mètode cangur, pràctiques que podríem englobar sota el concepte de criança més respectuosa.  

Enllaços útils:


I sobretot, 
"No perdem l'ocasió" de fer Educació per la Salut!


pediatresdeponent

dijous, 25 d’abril de 2013

No perdem l'ocasió! (6)

Una imatge més del llibre:

(pàgina 27 del llibre)
(Hem d'utilitzar bé els porta-nadons i hem de posar-nos el casc)

Clarament hi ha 2 "consells" en el dibuix que no hauríem de seguir. El noi que va en patinet no porta casc i ja comentem en una altra entrada del bloc que això no és correcte. Recordeu que és recomanable utilitzar el casc sempre que anem amb bicileta, patinet, patins, etc. La segona incorrecció del dibuix és la manera en que la "Núria" es passejada per la seva mare. La posició a la motxilla no ha d'ésser mirant endavant. La lactant hauria d'anar col·locada de cara a la seva mare. És molt millor en quant a seguretat de la nena. Tal com se'ns mostra al dibuix no afavorim una posició "fisiològica": les cuixes estan estirades i el pes recau sobre els genitals, l'esquena està totalment recta, en cas de col·lisió les parts més exposades de la nena són la cara, pit i abdomen. La nena no té la referència visual de la seva mare. El cap bascula endavant i no es pot recolzar sobre el pit de la mare. 

Enllaços útils: 
I sobretot, 
"No perdem l'ocasió" de fer Educació per la Salut!


pediatresdeponent

dimarts, 23 d’abril de 2013

“Qui vol fer una cosa, troba una raó. Qui no la vol fer, troba una excusa”


Fa uns mesos, ja gairebé un any, en aquest mateix blog (M’agradaria ser un humanista islandès...) escrivíem: “La majoria de nosaltres fem la viu-viu en el dia a dia  i procurem no perdre aquella petita part de benestar que, amb esforç, hem assolit. “Mentre no em toqui a mi”, ens diem en veu baixa. Hiperespecialització i fragmentació en benefici del divideix i venceràs. Un divideix i venceràs que està essent aplicat de forma clara i programada des de fa temps. I nosaltres anem fent. Ens esforcem i treballem al màxim per no baixar el nostre suat benestar. I  no ens adonem  del nostre autisme i, a la vegada, del nostre complex de ramat aquiescent i atemorit. No ens adonem que al rei i a la seva cort els manté el poble...... Com més tard ens adonem (diuen els que en saben) més malament ho passarem i ho passaran els que venen darrera nostre”.

La situació social i política no ha  pas millorat, en els mesos posteriors a aquell escrit,  i la sensació que el corró econòmic i polític dirigent és abassegador ens aclapara. I, davant d’això, podem pensar que les coses ens arriben són immodificables i que, o bé el que ens cal d’acceptar son la resignació i el desencís progressiu, o bé fer manifestacions públiques i sorolloses que, ràpidament, són estigmatitzades de terroristes per part dels mitjans de comunicació, lligats massa sovint a les estructures de poder a les que serveix i a les línies d’informació i d’agència filtrades “des de dalt”. La Vida tanca,de vegades, una porta... però, sortosament, llavors, obre una finestra (per petita que ens sembli).

Gandhi deia: “no temo la dolenteria dels dolents; allò que m’esglaia és la indiferència dels bons”. I altres il·lustres conciutadans nostres, que han sabut servar els mots en temps també difícils, ens ho diuen d’aquella manera que solament la poesia  sap condensar:

EL MEU POBLE I JO
– Salvador Espriu (1913 - 1985)
 A la memòria de Pompeu Fabra,  Mestre de tots.

Bevíem a glops
aspres vins de burla
el meu poble i jo.

Escoltàvem forts
arguments del sabre
el meu poble i jo.

Una tal lliçó
hem hagut d'entendre
el meu poble i jo.

La mateixa sort
ens uní per sempre:
el meu poble i jo.

Senyor, servidor?
Som indestriables
el meu poble i jo.

Tenim la raó
contra bords i lladres
el meu poble i jo.

Salvàvem els mots
de la nostra llengua
el meu poble i jo.

A baixar graons
de dol apreníem
el meu poble i jo.

Davallats al pou,
esguardem enlaire
el meu poble i jo.

Ens alcem tots dos
en encesa espera,
el meu poble i jo.


En el centenari del naixement de Salvador Espriu  és bo conèixer que hi ha qui, compromès i coherent, desvetlla inquietuds i proposa models polítics i socials diferents, nascuts des de baix, que demanen que tots hi puguem dir la nostra. I que parteix de punts com ara aquests:
  • No a les privatitzacions, reversió de totes les retallades i potenciació del sector  públic.
  • Defensa d’una banca pública i ètica
  • Salaris i pensions dignes i repartiment del trebal. 
  • Democràcia participativa amb eliminació dels privilegis dels polítics i lluita contra la corrupció. 
  •  Habitatge digne, no als desnonaments i dació en pagament. 
  • Solidaritat internacional. Per una Catalunya sense exèrcit. 
  • ...



No es tracta d’un altre partit polític sinó d’”una iniciativa de canvi a favor d’un model social, econòmic i polític igualitari i participatiu”.  Jo n’he trobat més informació a www.procesconstituent.cat . I cal reconèixer l’empenta de qui és capaç d’encapçalar i encarar una empresa com aquesta, encara que no se’n comparteixi tot l’ideari. I em ve al cap aquella dita que afirma: “potser jo discrepi o sigui contrari a les teves idees, però donaria la meva vida per defensar el teu dret a expressar-les”. I és justament això el que aquest nostre blog de Pediatres de Ponent em permet. Diuen que la llum d’una espelma és una albada dins la fosca, i que hi ha dues maneres d’augmentar-la, la llum que fa: amb noves espelmes, o bé, essent-ne mirall i difusor.  I és amb aquesta segona versió que m’he sentit empès a escriure aquestes ratlles. 

Fem la feina ”amb il·lusió”, clouen cada programa els de “Polònia”. Com comentàvem en un article anterior (Pediatria Catalana 2002;62:73-80), en cercar el diccionari il·lusió trobem: “alegria, entusiasme que hom experimenta amb l’esperança o la realització d’alguna cosa agradable”. Ja ens va bé, doncs, aquesta il·lusió, per assegurar la fermesa que li demanem, per exemple,  a la nostra xarxa pediàtrica de suport a les famílies de Ponent davant de la proposta d’una agradable missió, la de millorar l’atenció als nostres petits. Però compte que il·lusió també és, diu el diccionari, “error de percepció, de judici o raonament provocat per una aparença”, i no és aquesta il·lusió la que volem en els nostres conciutadans i en les companyes i companys de camí. Ens cal gent il·lusionada, no gent il·lusa. I no vull pas amagar les dificultats . No vull ser un il·lús somiatruites. Però tampoc vull deixar de posar el meu gra de sorra, i ser mirall  que difongui la llum  de la gent que, amb il·lusió de la bona, planteja possibilitats engrescadores, per ajudar a conèixer les possibilitat que com a persones tenim en aquest racó de món que tenim la sort de compartir, i en aquest país que entre tots hem de rebastir. Encara que per alguns sembli una utopia l’objectiu que hom pretén. És amb constància i convenciment, i també amb confiança, que les empreses tiren endavant.


(fotograma extret de l'anunci "Woll-Damm, Sant Jordi Doble o Res")

I això és el que ha fet possible, per exemple, que la Pediatria a Ponent estigui ara als  nivells que està. I me’n felicito pels qui van saber ser constants en els anys difícils de la travessa pel desert. D’uns anys ençà, i malgrat la caiguda del model social i econòmic del país, aquest nostre Ponent està essent empeltat per una saba pediàtrica nova i jove que il·lusiona de valent.  I la millora dels coneixements, de les capacitats i de les actituds de les pediatres que ens empenyen a millorar ha estat un regal que encoratja i ajuda a fer front a les adversitats que se’ns presenten. I és responsabilitat també nostra fer tot el possible, i cercar estratègies i disponibilitats, per assegurar que la saviesa humana i professional que amb  elles hem sabut compartir durant llurs anys de formació en la residència romangui per molts anys entre nosaltres, en benefici dels infants i les famílies que elles coneixen tan bé. Com sentíem dir fa uns dies: abans que pediatres som persones i conciutadans d’una  terra i una gent en aquest present, aquest regal, que tenim la sort de viure. I és un goig formar part d’un col·lectiu professional, el dels Pediatres de Ponent,  que té com a fita exercir el millor possible dels treballs, en la terra que estimem: “No hi ha feina més lloable i digna en aquest món que tenir cura dels infants “, ens deia Robert Debré.

Que per molts anys ho puguem seguir fent tots plegats! Que tinguem una bona Diada de Sant Jordi 2013!


Francesc Domingo i Salvany. 
Balaguer, 20 d’abril de 2013

No perdem l'ocasió! (5)

També ens ha cridat l'atenció la següent il·lustració:

(pàgina 69 del llibre)
(El nen NO ha de jugar amb productes cosmètics o de farmàcia)

Un nen d'uns 2 o 3 anys assegut damunt d'una tovallola i ficant-se crema corporal (suposem que protectora del sol). Val a dir que el nen porta barret i és un bon detall del dibuix que ens farà recordar que si som a l'aire lliure i fa molt sol hem de procurar protegir-nos el cap amb un barret, gorra, pamela, etc. També està bé que hi hagi un flascó de crema protectora solar, element bàsic si em de romandre una bona estona sota el sol i no portem roba. Però hi ha dos grans incorreccions. La primera: la crema protectora solar s'ha d'aplicar com a mínim 20' abans d'exposar-nos al sol. La segona: no és el nen qui ha de fer l'aplicació de la crema protectora. Segurament no se l'aplicarà correctament i alhora és un producte farmacèutic i no ha d'estar al seu abast. 

Enllaços útils: 

I sobretot, 
"No perdem l'ocasió" de fer Educació per la Salut!


pediatresdeponent

dijous, 18 d’abril de 2013

No perdem l'ocasió! (4)

La imatge d'avui:

(pàgina 27 del llibre)
(El pare dóna mal exemple i NO porta el casc)

En aquest cas és ben evident on hi ha la incorrecció: el pare NO porta casc. Per sort els fills sí que en porten; segurament li han dit al pare que ho està fent malament i que s'ha de posar la protecció. Recordeu que és molt important donar exemple als fills i alhora protegir-nos per a minimitzar els risc d'un possible accident. 

Enllaços útils

I sobretot, 
"No perdem l'ocasió" de fer Educació per la Salut!


pediatresdeponent

dimarts, 16 d’abril de 2013

No perdem l'ocasió! (3)


En aquesta ocasió, amb la imatge escollida, volem fer referència a com evitar els accidents en l'època infantil.

(pàgina 54 del llibre)
(Els nens NO han d'estar mai sols a la banyera)


Altre cop veiem una il·lustració on hi ha SOLA una nena, en aquest cas a la banyera. És clar que en aquesta situació es crea un risc d'accident. La banyera és plena d'aigua i la nena està sola. El fet de que no hi hagi cap adult a la vora augmenta molt el risc de patir un accident, en aquest cas un ofegament. Des de les consultes de Pediatria fem educació per a la Salut i fem recomanacions per a evitar els accidents en l'època infantil. 

Enllaços útils

I sobretot, 
"No perdem l'ocasió" de fer Educació per la Salut!


pediatresdeponent

dijous, 11 d’abril de 2013

No perdem l'ocasió! (2)

Les il·lustracions que comentem avui fan referència a la Síndrome de la Mort Sobtada del Lactant (SMSL).


(pàgina 17 del llibre)


(pàgina 17 del llibre)

(Les posicions del nadó NO són correctes)

En el dibuix es pot veure un nadó dormint al bressol. En aquest cas les incorreccions, com a mínim són dos. La primera: el nadó està de costat i no "panxa amunt" que és la posició recomanada per a reduir el risc de mort sobtada (SMSL) i, la segona: hi ha un conillet de peluix al bressol; no s'aconsella que hi hagi cap coixí ni joguina tova dins el bressol. Per aquest mateix principi tampoc hauria d'haver-hi un coixí tou. 


Enllaços útils

I sobretot, 
"No perdem l'ocasió" de fer Educació per la Salut!


pediatresdeponent

dimarts, 9 d’abril de 2013

No perdem l'ocasió! (1)

Amb aquesta entrada iniciem una sèrie de posts al nostre blog que pretenen aclarir conceptes sobre puericultura, alimentació i prevenció d'accidents en l'edat pediàtrica. 

La idea i la necessitat de publicar aquests tipus de consells neix arran de la publicació del llibre "Un infant, quina il·lusió" per part del Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya, aquest any 2013. Podeu descarregar el llibre des de la web del Departament o des de l'enllaç del BEG (Biblioteques Especialitzades de la Generalitat). 

Com podeu llegir a la sala de premsa del Departament de Benestar Social i Família, les famílies amb fills i filles acabats de néixer rebran aquest llibre, a partir d'aquest 2013. De moment se n'han editat 80.000 exemplars, segons diu la nota de premsa (tot i que en el llibre hi consta un tiratge de 85.000 exemplars). El llibre ha estat supervisat pels Departaments de Salut, Ensenyament i Justícia, alhora que 14 empreses "patrocinadores" (no una dotzena com consta a la nota de premsa) també hi han col·laborat. 

Des de pediatresdeponent vam adreçar una carta al Departament de Benestar Social i Família i al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya fent constar el nostre malestar pel contingut de la publicació. Vàrem rebre resposta del Departament de Benestar Social i Família, la qual considerem del tot insuficient en el seu contingut. 

Entenem que els consells que s'hi donen incorren en múltiples errors, especialment evidents en els dibuixos que il·lustren l'obra. A banda de que queda palès el poc suport que rep l'alletament matern, base de l'alimentació dels lactants durant, com a mínim, els primers 6 mesos de vida. Aquest fet es fàcilment comprovable si observem que en el total de les il·lustracions hi surten 12 biberons i tan sols una mare alletant de manera natural.




Així doncs, a primer cop d'ull, es fàcil treure la idea de que el biberó és l'eina "natural" que hem d'utilitzar per alimentar els nadons. Per il·lustrar aquest concepte, reproduim un dels dibuixos que més ens ha sorprès. 


(pàgines 13 i 57 del llibre)
(NO és correcte que el nadó prengui el biberó ajagut i sol)

En aquest dibuix podem veure un NADÓ de pocs mesos prenent SOL el biberò. En una posició TOTALMENT DESACONSELLADA. La primera impressió és pensar que es tracta d'un nadó ben espabilat. Però si hom reflexiona un instant troba a faltar la presència d'un adult (mare o pare) que ajudi el nadó a prendre correctament el biberó i que pugui ajudar-lo en cas d'ennuegament. El dibuix està col·locat just a sota del títol de la plana 13 que diu: Prenc llet!
Des de les consultes de Pediatria sempre es recomana que, si al nadó se l'alimenta amb un succedani de llet materna, es faci en posició asseguda i vigilant-ne el ritme de deglució. Aquesta situació mai es produeix si el nadó pren pit ja que la figura de la mare és obligada per aquest tipus d'alimentació. 
També crida l'atenció la presència de dos xumets i d'un mocador-tovallola que sembla servir de consol al nadó quan no està menjant. On són els pares o els familiars? Realment necessita tants succedanis d'afecte?

Us adjuntem uns enllaços útils referents a l'alimentació en l'època de lactant: 

I sobretot, 
"No perdem l'ocasió" de fer Educació per la Salut!



pediatresdeponent