dimarts, 9 d’abril de 2013

No perdem l'ocasió! (1)

Amb aquesta entrada iniciem una sèrie de posts al nostre blog que pretenen aclarir conceptes sobre puericultura, alimentació i prevenció d'accidents en l'edat pediàtrica. 

La idea i la necessitat de publicar aquests tipus de consells neix arran de la publicació del llibre "Un infant, quina il·lusió" per part del Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya, aquest any 2013. Podeu descarregar el llibre des de la web del Departament o des de l'enllaç del BEG (Biblioteques Especialitzades de la Generalitat). 

Com podeu llegir a la sala de premsa del Departament de Benestar Social i Família, les famílies amb fills i filles acabats de néixer rebran aquest llibre, a partir d'aquest 2013. De moment se n'han editat 80.000 exemplars, segons diu la nota de premsa (tot i que en el llibre hi consta un tiratge de 85.000 exemplars). El llibre ha estat supervisat pels Departaments de Salut, Ensenyament i Justícia, alhora que 14 empreses "patrocinadores" (no una dotzena com consta a la nota de premsa) també hi han col·laborat. 

Des de pediatresdeponent vam adreçar una carta al Departament de Benestar Social i Família i al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya fent constar el nostre malestar pel contingut de la publicació. Vàrem rebre resposta del Departament de Benestar Social i Família, la qual considerem del tot insuficient en el seu contingut. 

Entenem que els consells que s'hi donen incorren en múltiples errors, especialment evidents en els dibuixos que il·lustren l'obra. A banda de que queda palès el poc suport que rep l'alletament matern, base de l'alimentació dels lactants durant, com a mínim, els primers 6 mesos de vida. Aquest fet es fàcilment comprovable si observem que en el total de les il·lustracions hi surten 12 biberons i tan sols una mare alletant de manera natural.




Així doncs, a primer cop d'ull, es fàcil treure la idea de que el biberó és l'eina "natural" que hem d'utilitzar per alimentar els nadons. Per il·lustrar aquest concepte, reproduim un dels dibuixos que més ens ha sorprès. 


(pàgines 13 i 57 del llibre)
(NO és correcte que el nadó prengui el biberó ajagut i sol)

En aquest dibuix podem veure un NADÓ de pocs mesos prenent SOL el biberò. En una posició TOTALMENT DESACONSELLADA. La primera impressió és pensar que es tracta d'un nadó ben espabilat. Però si hom reflexiona un instant troba a faltar la presència d'un adult (mare o pare) que ajudi el nadó a prendre correctament el biberó i que pugui ajudar-lo en cas d'ennuegament. El dibuix està col·locat just a sota del títol de la plana 13 que diu: Prenc llet!
Des de les consultes de Pediatria sempre es recomana que, si al nadó se l'alimenta amb un succedani de llet materna, es faci en posició asseguda i vigilant-ne el ritme de deglució. Aquesta situació mai es produeix si el nadó pren pit ja que la figura de la mare és obligada per aquest tipus d'alimentació. 
També crida l'atenció la presència de dos xumets i d'un mocador-tovallola que sembla servir de consol al nadó quan no està menjant. On són els pares o els familiars? Realment necessita tants succedanis d'afecte?

Us adjuntem uns enllaços útils referents a l'alimentació en l'època de lactant: 

I sobretot, 
"No perdem l'ocasió" de fer Educació per la Salut!



pediatresdeponent