Ja fa quasi 2 anys que vàrem presentar el llibre de “El nen i la mort”. Aquesta primavera
hem presentat la seva traducció al castellà: “El niño ante la muerte”, Ed. Milenio.
El llibre pretén dues coses: d’una banda com podem parlar de la mort als
nens segons les edats, i d’altra banda oferir unes pautes molt bàsiques
d’acompanyament al dol. Te un capítol (el darrer) dedicat als pediatres i com
des de la consulta podem orientar a les famílies i nens en dol.
Parlar de la mort ens costa força, fins i tot al professionals de la
salut, que com a “professionals” hauríem d’estar avesats a conviure amb la
malaltia greu i la mort. I
més encara ens costa parlar-ne amb els nens, malgrat que ells tenen una
curiositat natural sobre el tema, en una societat com la nostra on la mort s’ha
convertit en un tabú. Una de les nostres màximes és que “desprotegim al nen quan el sobreprotegim”, el deixem sense recursos
per adaptar-se a noves situacions, molt cops molt doloroses. No ajudem als nens
quan intentem no parlar-ne sinó que els ajudem quan podem parlar-ne i poden
anar elaborant el seu concepte de mort.
I si arriba una pèrdua, una mort propera en el context familiar o
escolar, el pediatra pot ajudar la família a “normalitzar” molts dels processos
del dol i de les reaccions que presenta el nen, oferir pautes senzilles que
facilitin l’elaboració d’aquest dol, estar atent a factors de risc o de dol
complicat, o senzillament saber estar al costat de les famílies en moments tan
durs com aquests.
Tot un repte, difícil però no impossible.
Montse Esquerda.
Anna M. Agustí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada