diumenge, 27 de març de 2011

"Screening i equip multidisciplinari"

En la última xerrada al COMLL del Curs de Formació Continuada en Pediatria, el Dr. Andreu Parareda, de l'Hospital Sant Joan de Déu, ens va parlar de càncer i pediatria. Una exposició plena d'imatges i conceptes bàsics i no tant, i alimentada amb les seves reflexions i neguits sobre el fet de fer un "bon" cribatge als pacients pediàtrics (i les seves famílies) per assolir un diagnòstic fiable i poder oferir el millor tractament. 
Cada cop queda més clar que el treball en equip (multidisciplinari) en totes les especialitats mèdiques és la base dels millors resultats i la manera d'oferir el millor servei a la població en temes de salut. El pediatre, entès com el professional de la salut del nen@ i de la seva família, i més concretament el pediatre d'atenció primària juga un paper molt important en aquest treball en equip. La seva visió global del procés d'atenció al pacient i la seva qualitat d'especialista en Pediatria fan que sigui la figura que pot evitar que el gran engranatge de l'atenció sanitària es pugui encallar o aturar. 
Us adjuntem la presentació a la que vam assistir el dia 23 de març: 

 

dimarts, 22 de març de 2011

El règim feudal del segle XXI, Islàndia i la Poesia d’avui (o aturem-nos un instant i respirem profundament)

Fa pocs dies em va arribar un correu amb una presentació amb frases de José Saramago, en forma de petit homenatge a l’autor per la seva clarividència i les seves reflexions sobre el moment en que el nostre planeta viu. “El poder real és econòmic i per això no té cap sentit parlar de democràcia”. I algú ben proper a qui signa afirma  que, cada quatre anys, quan votem, l´única cosa que fem és escollir quins administradors seguiran vivint de i essent vasalls dels veritables senyors feudals: els bancs. I el mateix Saramago apunta que “és hora de cridar, atès que si ens deixem emportar pels poders que ens governen, i no fem res per contrarestar-ho, podem ben dir que tenim allò que ens mereixem”. 

Algú dirà que això és una utopia i que és solament fer volar coloms. Certament és difícil, però els islandesos ens mostren que un altre món és possible, ara i ací. L’article “La  Revolución silenciada”, del professor de Filosofia de la Universidad de Zaragoza, Juan Manuel Aragüés, publicat el 17 de febrer passat (n’adjunto el text complet ) ens evidencia que allò que no interessa es silenciat pels mitjans de comunicació. Els islandesos ens mostren un camí diferent  per  sortir de la crisi, que no va pas per la via de demanar encara més impostos a la població per sanejar encara més els bancs, els senyors feudals que ens han portat on som. Tan senzill com dir prou i recordar que la política, i els que l’exerceixen, han d’estar al servei de la ciutadania, i no dels interessos d’entitats privades la voracitat, l’egoisme i la falta d’ètica de les quals són a l’origen de l’actual crisi.
Als que vivim en un benestar tan poc migrat  com el nostre (malgrat les queixes) ens costa pensar en fer canvis massa sobtats. No fos cas que perdéssim el que tenim. Algú em dirà que un excés de rauxa ens portaria, potser, a ser imprudents. I no li dic que no. Però també cal tenir en compte que l’excés de prudència ens pot menar a ser traïdors de nosaltres mateixos i de la població de la que volem tenir cura. I sempre és bo recordar que en la Pediatria (social i de tota mena) les causes són socials i les conseqüències, pediàtriques.  I és cert que, malgrat els esforços d’un excel·lent i  abanderat webmaster que ens fa de consciència, i d’algunes i alguns seus col·laboradors engrescats, les i els pediatres de Ponent continuem fent solament la nostra viu-viu i estem essent deixats bastant de banda en les decisions pediàtriques catalanes. Estic segur  que les noves tecnologies són un bon camí per trobar sortides a aquesta situació. Els canvis al Magrib en són una bona mostra. I és per això que, malgrat les meves limitacions en les noves tecnologies de la informació,  vull posar el meu gra de sorra per a que aquesta empresa segueixi endavant.

Fa pocs dies, en un “Diario médico” vaig poder llegir, de passada , un titular que deia , més o menys: “No tardarem gaire a veure les conseqüències d’aquest treballar a preu fet a que ens obliga la retallada pressupostària i l’actual planificació sanitària”. Jo, particularment, ja fa mesos que m’adono de l’estrès ètic amb que estic treballant. Sé que podria atendre molt millor les famílies que s’apropen a la consulta, però les limitacions de temps i d’espai, ho fan impossible. I el treballar així pot menar fàcilment a errors que no haurien d’arribar i, també, al nostre desencant. Un company afirmava que és molt trist que amb l’engrescadora, i a voltes dura professió que exercim, aquells que haurien de servir de facilitadors més aviat utilitzen els clients interns en benefici del lluïment personal i escalador.  I deixen de banda la salut mental dels professionals de trinxera, llur il·lusió i llur empenta.
No podem però tirar el barret al foc. I ens cal trobar aquells espais i aquells recursos que ens permetin asserenar-nos i relativitzar. Els infants i les famílies que atenem, i nosaltres mateixos, tenim la sort de viure en en un primer món econòmic el preu del qual ens porta a desastres que ens han de fer pensar.

dilluns, 21 de març de 2011

“Abans de vacunar: passi per caixa”

Doncs sí. 
Des de fa uns mesos, a les 2 SAP de l’Àmbit Lleida de l’ICS, s’ha de pagar, per endavant, l’acte de vacunar si es tracta de vacunes no incloses en el calendari vacunal vigent de la Generalitat de Catalunya.
Aquesta ordre neix del REIAL DECRET 1030/2006, de 15 de setembre de 2006 (BOE 222, de 16-9-2006.). Aquest Reial Decret “estableix la cartera de serveis comuns del sistema nacional de salut i el procediment per a la seva actualització”. 

Tan important resolució, al menys a l'edat pediàtrica, ha estat explicada a la població amb uns petits fulletons informatius penjats a la porta de les consultes de pediatria de la província de Lleida. Els professionals, l’hem conegut, pel boca o boca o en el millor dels casos se’ns ha comunicat des de la direcció del nostre CAP.
Evidentment els usuaris (els pares dels usuaris) ens pregunten perquè s’ha de pagar l’administració d’una vacuna que ja els costa prou diners de comprar a la farmàcia. I en molts casos la resposta formal al·ludint a l’esmentat Reial Decret els deixa encara més desconcertats.
El calendari vacunal a Catalunya ve dictat per una comissió d’experts (Consell Assessor en Vacunacions) que avaluen quines vacunes l’han de conformar. Aquest calendari pot ésser diferent del calendari vacunal d’altres comunitats autònomes de l’Estat espanyol. I és el cas que actualment a Espanya hi ha 19 calendaris “diferents”. En alguns d’ells (Madrid i Galícia) s’inclouen vacunes que aquí els pares han de comprar a la farmàcia i pagar per a la seva administració. Tot i ésser un greuge comparatiu, el “sistema” permet aquestes situacions, i la població pateix el fet de viure en un o altre lloc.
La norma tampoc s’està executant de manera uniforme a tot el Territori català. Si es consulta amb altres col·legues pediatres d’arreu del país, en general no s’aplica aquesta “taxa” i inclús en molts casos és desconeguda.
Davant d’aquesta situació, el grup pediatresdeponent, va decidir posicionar-se i va redactar un document que va presentar a la Direcció de l’Àmbit d’Atenció Primària Lleida i als Serveis Territorials de Salut de Lleida el passat dia 2 de març de 2011. En aquest document manifestem la nostra disconformitat amb la situació generada. Us adjuntem un resum del punts exposats en el document redactat per pediatresdeponent (el document sencer el podeu trobar al web del grup):

El grup pediatresdeponent, agrupació de pediatres de la província de Lleida que treballem a l’ICS i altres empreses proveïdores de la sanitat pública i privada,
EXPOSA
Que tal i com queda explicitat en el Protocol d’Activitats Preventives i  de Promoció de la Salut a l’edat pediàtrica (PAPPS) del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, la vacunació de la població pediàtrica constitueix un dels eixos fonamentals d’aquest protocol.
Que les polítiques de promoció i accés a la vacunació de tota la població han demostrat ser una bona mesura de promoció de la salut a fi de reduir clarament la incidència de malalties infeccioses.
Que les societats científiques (Societat Catalana de Pediatria, Asociación Española de Pediatria, Asociación Española de Pediatria en Atención Primaria, American Academy of Pediatrics, etc) i la OMS-GAVI recomanen la vacunació antipneumocòccica en els seu calendaris vacunals.
Que a tot el territori català no és uniforme l’aplicació d’aquest concepte de facturació a tercers .   
Que no s’ha fet difusió d’aquesta mesura als mitjans de comunicació ni els professionals han rebut la informació necessària sobre la facturació per l’administració de vacunes. Aquest fet dificulta de manera important la seva acceptació per part dels usuaris, podent comportar queixes i malentesos.
Per tot això
DEMANA
Que es reconsideri la decisió d’aplicar el concepte de facturació a tercers pel que fa a l’administració de vacunes no sistemàtiques que, ara per ara, no estan incloses en el calendari vacunal del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. 

El document es va presentar adjuntant-hi la signatura de 54 professionals de la pediatria. A l’hora de redactar aquest post encara no hem rebut cap notificació per part de les dos institucions sobre el motiu de l’escrit presentat.

P.D.: l’acte vacunal costa 7,8 €, que s’han d’ingressar en un compte de “la Caixa”. 

dimecres, 16 de març de 2011

CURS D'ACTUALITZACIÓ EN LACTÀNCIA MATERNA 2011

Ja tenim a les nostres mans el programa  del  Curs d'Actualització en Lactància Materna 2011. Si el fullegeu veureu que és una oportunitat única per a poder escoltar i debatre amb professionals de primera línia en alletament natural. 
El curs s'impartirà a la Sala d'Actes de l'HUAV de Lleida i està adreçat tant a professionals que tracten amb mares i nadons com a mares i pares. 
Les conferències se celebraran cada 15 dies, en dissabte, començant el proper 2 d'abril. 
A continuació us adjuntem un breu resum biogràfic dels ponents: 

Juan Miguel Rodríguez Gómez és microbiòleg i treballa al Departamento de Nutrición, Bromatología y Tecnología de los Alimentos. Facultad de Veterinaria. Universidad Complutense de Madrid. Probablement el professional que més sap de la fisiopatologia de les mastitis durant l'alletament en dones. 
Luís Ruiz Guzmán és pediatre, expert en lactància materna i impulsor de la iniciativa IHAN
José Maria Paricio Talayero és el cap de Servei de Pediatria de l'Hospital Marina Alta, Dénia, Alicante; reconegut per la seva tasca com a coordinador de la plana e-lactancia.org , que dóna suport a resoldre multitud de dubtes sobre fàrmacs i alletament. 
Mariana Vas Antúnez és Llicenciada en Psicopedagogia i Màster en Logopèdia i en Educació Infantil. 
Adolfo Gómez Papí és pediatre neonatòleg al Servei de Pediatria de l’Hospital Joan XXIII i és coordinador de la Comissió de Lactància Materna d'aquest Hospital; membre del Comité de Lactancia Materna de la Asociación Española de Pediatria
Alba Padró i Arocas és assessora del grup ALBA Lactància Materna, formada per la Federació Catalana de grups de Suport a l’alletament i IBCLC. És l'autora del bloc "Som la llet". 

Les inscripcions es poden fer consultant la plana d'Alleta. Recordeu que si no sou socis/es us en podeu fer, aprofitant aquest esdeveniment, i podreu gaudir d'un millor preu a l'hora d'inscriure-us al curs. 
Com podeu veure, doncs, un gran curs d'actualització que es fa a casa nostra, impulsat i organitzat per l'Associació Alleta i totes les seves col·laboradores. 
Us recomanen molt l'assistència al Curs! 

dissabte, 12 de març de 2011

És realment una urgència?

Us deixem penjada la presentació que el Dr. Mariano Plana (adjunt del Servei d'Urgències de l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida-HUAV) va presentar el passat 3 de març. La xerrada, inclosa dins el Curs de Formació Continuada en Pediatria (en la seva edició núm. XXVIII !), va servir per a recordar la importància de la valoració inicial del pacient pediàtric que vé a urgències. El Dr. Plana va utilitzar casos clínics per a aplicar de manera sistemàtica el TAP (Triangle d'Avaluació Pediàtrica) i una i altra vegada, en la discusió del cas clínic, va quedar clar que, encara que molts cops de manera instintiva, és imprescindible avaluar, "TRIANGULAR".




dissabte, 5 de març de 2011

Néixer abans de temps...

(Foto de taringa.net)
Amb el títol "Seguiment del prematur extrem" el Dr. Jordi Garcia (HUAV de Lleida)  va fer una exposició detallada del seguiment que requereixen aquests "petits pacients". Una població que cada cop assoleix majors taxes de supervivència i qualitat de vida gràcies als avenços de la neonatologia.
En aquesta tasca de seguiment, els pares també hi juguen un paper molt important. Ja sigui col·laborant activament durant la seva llarga estada a les unitats de neonatologia i afavorint que tant professionals com pares es beneficiïn d'aquest contacte, com en les visites posteriors a les consultes de neonatologia.