Pediatriadeponent

La notícia dels abusos sexuals denunciats per les llavors adolescents (ara ja joves adultes) de l'Aula de Teatre de Lleida ( Diari Ara ) (1*), per molt sorprenent que sembli ara i ací, no és res més que una petita punta visible d’un gran iceberg amagat en aigües profundes i tèrboles, o en cambres fosques plenes de dolorosos silencis. L’iceberg amagat d'una estadística que ja coneixem: 1 de cada 5 menors és víctima de violència sexual a casa nostra. El 20% d’infants, noies i nois, són víctimes d’abusament sexual infantil (ASI). Són les dades del Consell d'Europa (2*) que ja apuntàvem en una entrada anterior al nostre blog de Pediatres de Ponent (3*). Una realitat que tenim al davant però que no sabem mirar ni llegir i, llavors, tampoc sabem detectar i diagnosticar. El cas de les noies de l’Aula de Teatre és greu i caldrà que tots plegats, com a societat, en sapiguem treure les lliçons necessàries per a prevenir que la situació es repeteixi i per descobrir les que segueixin...

Avui, al Pediameeting de “Nens en moviment” ( 1 ), en preguntar a l’Ariadna Verdeny sobre el risc que podia representar el confinament en  l’evolució psicomotora dels infants petits, m’ha sobtat gratament saber que no sempre hi ha aquesta relació. En famílies que ella ha contactat, en obligat online durant aquestes setmanes, per respondre a llurs preguntes o per fer el seguiment del nadó, ha comprovat  que alguns d’aquests infants havien fet importants progressos atesa la disponibilitat física i emocional dels pares.  I això m’ha fet repensar en com els biaxos socials i culturals condicionen i faciliten que “els rics siguin cada dia més rics i els pobres cada dia més pobres”. I ho dic atès que les famílies que es poden permetre un seguiment psicomotor i evolutiu online amb professionals d’un centre privat (i amb l’afegit de motivació de parentalitat positiva que això comporta) acostumen a ser aquelles a les que la vida ha ofert una cara amable, i representa ...

Ja fa temps en una de les Contres de la Vanguardia (1), C Puchalski afirmava que “progressem com a humans quan ens acompanyem els uns als altres en arribar i en deixar aquesta vida“. I afirmava, amb raó, que els altres ens permeten sobreviure quan neixem. Els humans necessitem els altres per sobreviure en els nostres primers passos, per viure després, i  també necessitem els altres per morir acompanyats. Si el vincle sa demana la presència dels referents segurs i es crea a poc a poc, també els vincles que es trenquen amb la mort haurien de ser acompanyats, amb temps suficient, en benefici dels que se’n van i també per als que es queden de dol. De vegades comento amb algún@s company@s que de les poques coses principals que ens cal fer en aquesta vida una és saber acompanyar els nostres pares en el procés de morir. I el que ens toca viure i veure aquestes setmanes ens angoixa. I si a nosaltres, pediatres, ens angoixa, què no deu ser el que experimenten tots els professional...

El dia 29 de febrer se celebra el Dia Mundial de les Malalties Minoritàries (MM) amb l’objectiu principal de conscienciar a la societat i situar-les com a una prioritat en l’agenda social i sanitària. És per aquest motiu que es preveu per aquesta data la realització d’un gran ventall d’actes informatius i reivindicatius en molts llocs del territori.  Rare Diseases Day Parlem de MM quan una malaltia afecta a un nombre limitat de la població total. A Europa es considera que una malaltia és poc freqüent quan afecta a menys d’ 1 de cada 2.000 ciutadans i ciutadanes . S’estima que aproximadament entre el 6–8 % de la població mundial es troba afectada per alguna d’aquestes malalties, això és: més de 3 milions d’espanyols, 30 milions d’europeus, 25 milions de nord-americans i 42 milions d’iberoamericans. Per tant, tot i que parlem de malalties que de forma particular són poc freqüents, en conjunt afecten una xifra força considerable de persones. Això fa que grans organitzac...

Aquest diumenge, d’Isaïes (Is 42,1-4) hem llegit allò de que «Això diu el Senyor : Aquí teniu el meu servent, …… He posat en ell el meu Esperit perque porti el dret a les nacions. No crida ni alça a veu, no es fa sentir pels carrers , no trenca la canya que s’esberla, no apaga la flama del ble que vacil·la… ». I mentre ho escoltava encara em ressonava el lament i el clam de companyes i companys pediatres de Ponent que malten per exercir el millor que saben la feina més noble del món: acompanyar les famílies a fer créixer llurs infants. La pediatria d’atenció primària, a Ponent, és ara mateix una canya que s’esberla   i una flama vacil·lant en el ble ponentí. Si més no, és el que respirem, i ens expliquem, els que tenim la «sort» de treballar-hi. Algú em dirà que no hi toco, dient això de la sort. I potser tindrà raó. Jo prefereixo pensar, llavors, en aquella dita que afirma que « la Vida no et posarà mai al davant cap obstacle que no puguis superar » I ...

Com cada any per aquestes dates, el Francesc Domingo ens desitja unes bones festes i ens fa reflexionar una mica.... Bon Nadal a tothom!  A cada alenada de vida, a cada instant, en respirar, retrobem nova sortida per poder recomençar. Si cada jorn hem d’aprendre fins retornar on tot se sap, el Nadal ens fa reprendre somnis del cor i del cap. Si el passat és vella història, i   el futur, pendent de fer, no jaiem en la memòria i treballem: l’ara és feiner! La sort se’ns donà, servida, en nèixer en un paradís! Fem-ne joia compartida i repartim nostre pastís amb les gents d’altres contrades que arriben del desencís, i   ses esperances posades en un futur més planer i llis. Que nostra porta no es tanqui! Entomem el compromís, i   que tampoc mai no ens manqui el cor obert i un bell somrís! enllaç a la font de la fotografia Francesc Domingo i Salvany  Balaguer, Nadal de 2019

El passat 3 d'octubre de 2019 vam poder assistir a la inauguració del Curs 2019-20 de la Societat Catalana de Pediatria ( SCP )  Continuant amb les ganes de descentralitzar la formació i els actes que fa la SCP, la inauguració es va fer a les Terres de Ponent, en aquesta ocasió a la sala d'actes del Col·legi Oficial de Metges de Lleida ( COMLL ).  El president de la SCP, el Dr. Valentí Pineda , va donar la benvinguda i va fer un repàs a totes les activitats que durant aquest Curs 2019-20 la Societat ha programat. La Dra. Lídia Sanz va fer la presentació del ponent què va fer la conferència inaugural del Curs, el Dr. Ramon Capdevila .  La conferència què va presentar, amb el títol: " La xarxa. Molt més que fils nuats ", va servir per a reflexionar sobre la comunicació que hi ha entre tots/es els/les actors i actrius que donen suport a les famílies i a les persones en edat pediàtrica. Reflexions que ens serveixen per a constatar que s'ha avançat a l'hora...