En el context de la pandèmia per Sars-CoV-2 i les mesures de confinament i canvis en l’atenció a la població pediàtrica que ha comportat, moltes famílies han vist modificada la possibilitat d’accés fàcil als recursos de salut i d’educació de fills i filles.
Des de les consultes de Pediatria d’Atenció Primària i Hospitalària hem observat un increment de la patologia emocional i trastorns d’adaptació de bona part de la població pediàtrica en totes les seves franges d’edat. Diferents estudis ho corroboren, entre ells un estudi fet al territori durant l’any 2020 (1).
Una de les preocupacions de bona part de les famílies amb nadons de 2 a 3 anys és el pas de la utilització de bolquers al control d’esfínters. Aquest acompanyament a les famílies i els nens i nenes en aquesta edat es fa a les consultes d’AP en el marc del Programa Infància amb Salut (2).
En aquest sentit hem observat un augment en la demanda de consell de com enfrontar aquest canvi maduratiu, especialment en aquest període de pandèmia. També hem rebut inputs des del col·lectiu de professionals de les Llars d’Infants fent-nos notar que observen un endarreriment en aquest procés.
Per això voldríem fer un petit recordatori sobre aquest canvi maduratiu posant èmfasi en:
El control d'esfínters, procés pel qual els infants deixen el bolquer i fan miccions i deposicions a l’orinal o inodor, sol produir-se entre els 2 i 4 anys de vida.
Alguns infants tenen desafiaments físics de desenvolupament o de conducta addicionals que poden retardar aquest aprenentatge. Inclús alguns que ja havien assolit aquest control poden tenir retrocessos o “accidents” ocasionals.
L’edat d’un infant no determina, per si sola, si està preparat per controlar els esfínters. El fet d’iniciar l’escolarització no hauria de ser un motiu per la retirada el bolquer i tampoc el fet de portar encara bolquer no hauria de ser motiu d’exclusió escolar. No es pot discriminar alumnes per un suposat retard en qualsevol aprenentatge.
Els mètodes per ajudar a assolir el control d’esfínters varien molt entre les diferents cultures.
Es recomana un enfocament centrat en l'infant per afavorir que el procés es desenvolupi naturalment, un cop l’infant estigui preparat. El millor moment per començar amb el control d’esfínters és quan el nen està mentalment, emocionalment i físicament preparat. No és convenient forçar, és preferible desistir i intentar-ho de nou quan l’infant estigui més preparat.
Si un infant no està preparat pel control d'esfínters és preferible que continuï portant bolquer o calceta d’aprenentatge. Es pot animar l’infant a que avisi quan necessiti anar al lavabo i felicitar-lo si ho fa. En cap cas es pot castigar ni amenaçar amb un càstig. Les mostres de suport i els reforços positius motivaran l’infant a seguir-ho intentant i donar el següent pas.
Creiem molt important que tots els professionals que treballem amb infants i les seves famílies (tant des de l’àmbit de la salut com de l’educació) donem el mateix missatge per no confondre a les famílies i ajudar-les en el procés.
Mireia Biosca Pàmies
Pediatra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada