Leonardo Boff, des del Brasil, escriu a l’article de l’Agenda llatinoamericana mundial 2025 “La força innovadora dels joves” (1*) que “la humanitat s’enfronta a un dilema descomunal: decidir si continua cavant la seva pròpia tomba o si vol continuar en aquest bonic planeta Terra, el que implica un profund canvi de rumb. El problema més greu és que el sistema capitalista que explota a la gent, que esgota els béns de la natura en una competència ferotge i insolidària, ha imposat una cultura del consum il·limitat i desigual. Tots som els seus ostatges: canviem de sabates, de camisa, de nevera o d’ordinador perquè els productes es fabriquen amb caducitat programada, convertint-nos en víctimes de la seva lògica de canvi i nova adquisició.
Com sortir d’aquest
inèrcia? Qui serien els protagonistes de quelcom alternatiu, capaç de crear una
altra mena de cultura de sobrietat i solidaritat per tal que tothom pugui viure
dignament?”
A l’encíclica Fratelli tutti (2*) el Papa Francesc proposa “una economia diferent, que dona vida no mata, inclou i no exclou, humanitza i no deshumanitza, té cura de la creació i no la destrueix”. Ell diposita la seva confiança en els joves, en els economistes de mentalitat diferent i en els que cerquen formes menys desiguals i injustes de convivència social. I ressalta tres pilars bàsics: que la producció fos per al sosteniment de la població i només després per al mercat; que cerqués la justícia social i garantís la pau; i que es tingués cura de la Mare Terra, sense la qual tots els projectes esdevindran fallits.
L’agenda llatinoamericana de l’any 2021(3*) ja ens interpelava clarament: “Retorn o no retorn. És tard, però és la nostra hora”. I ho citàvem en un article d’aquest mateix blog (4*): Hem fet els deures?. La presentació de l’Agenda del 2022 (5*) començava insistint en què “el punt de no retorn ecològic ens posa contra les cordes, al llindar de l’abisme cap a l’extinció. Afrontem el major repte com a espècie: la no autoextinció…Havent advertit aquesta crisi des de tants espais de lluita a través de dècades, és innegable que no està tot perdut…Certament la pandèmia que va començar el 2019 encara és lluny d’acabar i ha agreujat les injustícies i les desigualtats. No obstant això, és a través del treball en grup, en comunitat, que s’entreveu la major de les esperances….I en conseqüència i amb esperança, la història haurà d’aturar-se i després girar vers la humanització i el procés d’amalgamació amb la mare terra…. No tenim alternativa”
Boff (1*) apunta que es veuen sorgir noves iniciatives que no es regeixen per la lògica competitiva del capital, sinó per la cooperació, amb l’ús de sols lliures de pesticides, la cura dels boscos i els cursos de l’aigua...Es produeixen aliments en terrenys erms de les ciutats o a les terrasses dels edificis, establint-se relacions d’aprenentatge i col·laboració entre la ciutat i el camp. Estem sembrant les llavors d’allò nou. La humanitat suportarà una gran transformació degut al canvi climàtic ja irreversible. Tothom patirà. Els que treballen de manera cooperativa s’enfrontaran millor a les crisis i minimitzaran els danys de sequeres severes, inundacions, tifons, o nevades rigoroses. Quins projectes se’ns presenten per garantir el futur de la vida humana i de la nostra civilització? (1*):
1. El primer projecte és
el que està patrocinat pels més rics del món (0,1% de la humanitat) que es reuneixen
anualment a Davos (Suïssa). Van dissenyar el Gran Reinici del Capitalisme, és a dir, la gran continuació del
capitalisme dut a l’extrem. A través de la Intel·ligència Artificial proposen
un despotisme cibernètic controlador de cada persona, de pobles sencers, de
mòbils i ordinadors apagats...Imposarien la seva forma de producció,
distribució i consum a tota la humanitat. De tan pervers, sembla impossible que
es pugui aplicar.
Pel que fa aquest tema, Vicent Partal, a Vilaweb, ens apunta avui en el seu comentari (6*) que “ahir a la vesprada Bloomberg va anunciar que per primera vegada en la història un home tenia un patrimoni personal de més de 400.000 milions de dòlars: Elon Musk....D’acord amb aquest data, la fortuna personal d’aquest individu supera el PIB de 70 dels 195 estats membres de l’ONU... És evident que aquesta desigualtat extrema ja erosiona la confiança en les institucions democràtiques de la gent corrent. I quan un nombre tan reduït de persones posseeixen tanta riquesa, mentre la gran majoria de la població ha de lluitar per sobreviure, sembla inevitable que apareguen tensions socials tan fortes com les que ja veiem clarament a Europa”.
2. El segon projecte és
el del capitalisme verd, i proposa
reforestar les zones devastades i conservar les zones verdes, cosa el fa molt
atractiu. Però no canvia el sistema de producció de mercaderies basat en el
lucre, la competència i l’individualisme. No qüestiona la perversa desigualtat
social. Més aviat, mercantilitza la natura.
3. Una proposta
prometedora, si encara hi som a temps, és aquella economia que treballa en el
territori, el bioregionalisme,
definit per la configuració que ofereix la pròpia natura: tipus de fauna i
flora, conques hídriques, llacs, muntanyes i valls i tipus de població. En el
territori s’hi pot construir una economia sostenible amb l’ús racional dels
béns i serveis naturals, amb xarxes de cooperatives de producció solidària, amb
la integració de la població, valoritzant els béns culturals, les tradicions i
festes locals, celebrant a personatges notables que van viure a la regió. Com
que tot es produeix localment, s’eviten els transports llargs. Aquesta proposta
ens permet imaginat el planeta Terra com un tapís de milions de territoris amb
una economia integrada i sostenible, amb reducció real de la pobresa. Aquest
projecte és viable i està explícitament proposat a l’encíclica Fratelli tutti.
4. Un altre model és el
de l’economia solidària i agroecològica.
Cooperatives que treballen solidàriament basant-se en l’agroecologia, en
sintonia amb els ritmes de la natura, diversificant la producció (permacultura) per permetre la
regeneració del territori. Van estendre’s amb les ONG Ciutat Sense Fam horts
urbans i escolars. El Moviments dels Sense Terra (MST) i Via Camperola han
demostrat els efectes beneficiosos i integradors d’aquest tipus d’economia
solidària.
5. Hi ha el model de l’economia circular, que es basa en la
reducció, reutilització, recuperació, reciclatge i energia. S’estalvien
recursos naturals i es trenca l’actual model lineal de
d’extracció-producció-eliminació. Tot i ser ecològicament interessant, no
planteja superar les desigualtats socials, raó per al qual és vàlida però
d’abast limitat.
6. Un model viscut des
de segles pels andins és el bon
viure/conviure. És una economia profundament ecològica, fonamentada en que
la Pacha Mama (Mare Terra) ho produeix tot. El treball humà ajuda només quan no
es produeix el necessari. El concepte principal és l’harmonia que comença a la
família i s’estén a la natura, en la que cada ésser és subjecte de drets,
consagrats fins i tot a les noves constitucions de Bolívia i Equador.
7. El moviment de l’Economia de Francesc i Clara. Després
la crítica al sistema capitalista i a la seva cultura consumista, proposa una
fraternitat universal entre tots els éssers i entre els humans (Encíclica
Fratelli Tutti). La vida és al centre, especialment la vida humana i, dins d’ella, la dels més
vulnerables. La política i l’economia estarien al servei, en primer lloc, de la
vida i només després al del mercat. És un ideal generós, encara en gestació.
8. Segurament el
projecte de l’ecosocialisme és el
que té més possibilitats de realització històrica. No és el socialisme soviètic
sinó de realitzar l’ideal major de donar a cadascú segons les seves necessitats
i oferir cadascú segons les seves capacitats i possibilitats. És el projecte
més avançat i sòlid. Pressuposa un contracte social mundial amb un centre
plural de governança per als problemes de la humanitat, com vaser el
coronavirus i ara el canvi climàtic. Els béns i serveis naturals són de tothom
i es proposa un consum digne i sobri.
Qualsevol model que
pretengui enfrontar la crisi planetària ha de rescatar allò que conserven els
pobles originaris: la nostra profunda pertinença i comunió amb la Pacha Mama, Mare
Terra, i totes les seves criatures. Aquesta visió ancestral serà la que ens
garantirà continuar en aquest planeta.
I m’atreveixo a fer un apunt d’una aportació de fa anys, però que considero que continua tenint vigència. A la 15a Reunió Anual de la Societat Catalana de Pediatria, a la Berga de l’any 2008, es va presentar una comunicació amb el títol “Diners, rendibilitat social i consciència pediàtrica”, que volia aprofundir en el grau de coneixement dels pediatres de Ponent en: primer, quins criteris seguien a l’hora de triar una entitat bancària i, segon, llur grau de coneixement de les entitats de Banca ètica. Tot i que hi ha hagut canvis importants des de l’any 2008, n’apunto seguidament les conclusions que llavors escrivíem:
- La seguretat de
l’entitat, la xarxa d’oficines i la proximitat eren els principals criteris que
els pediatres usaven a l’hora de triar una entitat bancària per dipositar els
seus diners.
- Dels seus diners, els
pediatres cercaven primer la rendibilitat econòmica i, després, la rendibilitat
social.
- Poc pediatres coneixien
i/o dipositaven el seu sou, o altres estalvis, en entitats de Banca
ètica/cívica
- Hi havia, en el 2008,
més pediatres amb diners en entitats denunciades per poca ètica que en les de
Banca ètica. A Internet es fàcil trobar pàgines on conèixer què és la Banca
ètica i saber on inverteixen els diners les entitats bancàries (https://justiciaipau.org/fem/banca-armada/, www.fets.org)
- Els guanys que
l’exercici de la Pediatria ens permet obtenir tenen un valor afegit si els
confiem a entitats bancàries l’objectiu de les quals s’adiu al nostre interès
social.
En aquest tema, i també
en tants d’altres, les i els joves,
amb el seu entusiasme i creativitat natural, seran els primers protagonistes
dels darrers projectes viables apuntats abans. Encara són una llavor. I la
llavor ho conté tot: les arrels, els tronc, les branques, les fulles, les flors
i els fruits. Esperem que els temps de la Terra ens siguin generosos quan visquem aquest somni.
I amb el
record posat en les persones que han estat afectades per la tempesta a
València, permeteu-me que acabi amb la nadala d’aquest 2024, amb un especial
reconeixement al jovent que ens ha mostrat clarament què vol dir dignitat.
Bones Festes, companyes i companys!
D’on véns, generositat?
“A totes les Anna, Edith, i a tots els Carles i Miquel,
que han anat, de cor, a ajudar a València”
Quan, sobtat, ens ve l’aiguat:
qui ha respost i s’ha arriscat
per al poble accidentat?
Quan la natura ens avisa
de nostra fragilitat
nostra resposta, precisa,
ha de ser d’humilitat,
ajuda i fraternitat.
I ara prou que ens desencisa
tot el tracte no donat
d’aquells per qui la divisa
és lluir sa vanitat
i el seu jo desassenyat.
Quan l’Horta s’ha tornat grisa
davant tanta adversitat,
l’empenta que a tots encisa
ha estat el jovent nostrat,
exemple de dignitat.
Balaguer, 14 de desembre de 2024
Bibliografia
1* Leonardo Boff. La
força innovadora dels joves. Agenda Llatinoamericana mundial 2025:90-1.
2* Papa Francesc. Fratelli tutti (Carta Encíclica Germans tots sobre la fraternitat i
l’amistat social). Col·lecció Documents de Magisteri 71. Ed Claret, 2020
3* Agenda llatinoamericana mundial 2021. Retorn o no retorn. És tard, però és la
nostra hora. Comissió de l’Agenda Llatinoamericana de Girona.
4* Francesc Domingo Salvany. Sud-àfrica,
Desmond Tutu, Noam Chomsky, la pobresa dels massa rics i el nostre
compromís: Pensa global i actua local!.Pediatresdeponent.blogspot. 3 de gener
de 2022. https://pediatresdeponent.blogspot.com/2022/01/
5*. Agenda
llatinoamericana mundial 2022. Organització
popular. Esperança i acció transformadora. Comissió de l’Agenda
Llatinoamericana de Girona, p 8.
6*.Vicent Partal.
Aquests rics a qui la paraula “ric” els queda massa curta. Vilaweb, 12 de
desembre de 2024. https://www.vilaweb.cat/noticies/aquests-rics-als-quals-la-paraula-ric-els-queda-massa-curta/
7*. Francesc Domingo Salvany. Diners, rendibilitat social i consciència pediàtrica. Pòster a la 15a Reunió Anual de la Societat Catalana de Pediatria. Berga 2008.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada