divendres, 28 de juny de 2019

Projecte "Extra-Can"

ESTUDI D’EFICÀCIA DE LA TERÀPIA ASSISTIDA AMB GOSSOS EN POBLACIÓ INFANTIL DURANT L’EXTRACCIÓ SANGUÍNIA O DENTAL: PROJECTE EXTRA-CAN



A primers de maig al servei de Pediatria del CAP Bordeta-Magraners de Lleida s’ha iniciat un nou projecte de Teràpia Assistida amb Gossos: “Projecte Extra-Can”, dirigit a nens i nenes de 3 a 8 anys que necessiten realitzar-se una extracció de sang o dental.
El projecte consisteix en incorporar un gos de teràpia com a suport i acompanyament del nen/a durant la realització de l’analítica o extracció dental.
La punció venosa per a la presa de mostres de sang de rutina és una experiència molt angoixant per a un nombre considerable de nens/es. No només expressen alts nivells d’angoixa durant la punció venosa, sinó també abans del procediment (1). Un altre procediment que genera ansietat en nens/es és l’extracció d’una peça dental. L'ansietat dental es defineix com "una por anormal o temor de visitar el dentista per a rebre atenció o teràpia preventiva i ansietat injustificada pels procediments dentals".  A més, els efectes de l'ansietat dental poden persistir en l'edat adulta, la qual cosa pot conduir a l'abandonament de la cura dental (2). Malgrat els avenços en l'atenció dental, el tractament de l’ansietat i el seu maneig continua sent un desafiament per a l'odontòleg pediàtric.
La por i l’ansietat generen comportaments defensius i de fugida; desencadenant conductes de lluita, plors, crits, rigidesa o voler fugir. La teràpia assistida amb animals (TAA), considerada com un nou enfocament a l'atenció, pot constituir una solució interessant. La TAA és una intervenció terapèutica planificada, estructurada, orientada a uns objectius i dirigida per professionals de la salut. No es tracta de teràpies alternatives; són programes complementaris on l’animal resulta un element motivador i facilitador de la teràpia.
Per reduir els efectes físics i emocionals durant la venopunció s'han utilitzat diferents mètodes que inclouen mètodes farmacològics i no farmacològics (3,4). La distracció és una de les tècniques més efectives per controlar i reduir el dolor i l'angoixa. La TAA es pot emprar com una tècnica de distracció i podria tenir un paper clau en el control del dolor i l'angoixa per als nens/es, així com per als seus pares reduint l'ansietat i generant un ambient més relaxat (5).




Els animals tenen un paper reconegut en la promoció del benestar i la salut del ser humà, a més a més, en els darrers anys el seu paper terapèutic en medicina s’ha convertit en el centre d’investigacions especialitzades (6). Diversos estudis han documentat que la interacció humà-animal té el potencial d'augmentar els nivells d'oxitocina en humans (7,8). I Beetz et al. (9) van suggerir que els efectes reductors de l'estrès i l'ansietat en resposta al contacte amb animals eren resultants de l'alliberament d'oxitocina.  A més en altres estudis, es van trobar nivells més baixos de cortisol (és a dir, un indicador d'estrès reduït) en presència d'un gos de teràpia en comparació amb la presència d'un gos de joguina en una mostra de nens amb problemes emocionals que es trobaven enfrontats a una prova d'estrès social (10).
L’objectiu d'un estudi realitzat en l’Hospital Infantil Meyer d’Itàlia (48) va ser avaluar els efectes beneficiosos de la TAA en nens sotmesos a extraccions de sang a l'hospital. Els nens van interaccionar amb el gos en cada una de les tres fases: abans, durant i després de l’extracció sanguínia. Els resultats van mostrar un menor nivell d'angoixa quan el gos estava present durant el procediment. En altres paraules, es suggereix que l'exposició a un gos, en aquesta situació estressant, indueix un sentiment de benestar en els nens (11).
Un altre efecte positiu de la interacció amb animals és que la sola presencia d’un animal en una clínica odontològica pediàtrica va reduir l’ansietat inicial dels pacients que estaven en la sala d’espera (12).
Tota la bibliografia trobada sobre TAA en població pediàtrica fa referència a l’àmbit Hospitalari; en el nostre cas, plantegem un estudi on la intervenció s’està duent a terme en l’Atenció Primària de Salut.
Els objectius del projecte Extra-Can són avaluar l’eficàcia de la TAA durant l’extracció sanguínia o dental en un Servei de Pediatria d’Atenció Primària. Estimar la disminució de l’estrès emocional del nen/a durant l’extracció sanguínia o dental realitzada amb el suport d’un gos de teràpia i en el familiar acompanyant del nen/a. 


La TAA implica estar 10 minuts abans de l’extracció amb el gos de teràpia, podent interaccionar el nen/a de forma individual, realitzar l’extracció acompanyat/da del gos de teràpia i finalment, 5 minuts d’interacció amb el gos de teràpia desprès de l’extracció. Al realitzar una intervenció basada en el suport emocional mitjançant un gos de teràpia com a element de distracció, s’espera que desprès de la intervenció millori la simptomatologia dels participants en quant a disminució de la por i ansietat i es generi un record positiu.

Autors: Equip de Pediatria del CAP Bordeta-Magraners de Lleida i Dra. Maylos Rodrigo

Bibliografia:

1. Kolk A.M.M., Van Hoof R., Fiedeldij Dop M.J.C. Preparing children for venepuncture. The effect of an integrated intervention ondistress before and durnig venepuncture. Child: Care, Health and Development. 2000; 26(3):251-260.
2. Kritsidima M, Newton T, Asimakopoulou K. The effects of lavender scent on dental patient anxiety levels: A cluster randomised-controlled trial. Community Dent Oral Epidemiol 2010;38:83-7.
3. Tüfekci F.G., Çelebiolu A., Küçükolu S. Turkish children loved distraction: Using kaleidoscope to reduce perceived pain during venipuncture. Journal of Clinical Nursing. 2009; 18: 2180-2186.
4.  Wang Z., Sun L., Chen A. The efficacy of nonpharmacological methods of pain management in school age children receiving venepuncture in a paediatric department: A randomized controlled trial of audiovisual distraction and routine psychological intervention. Swiss Medical Weekly. 2008; 138(39–40): 579-584.
5. Braun C., Stangler T., Narveson J., Pettingell  S. Animal-assisted therapy as a pain relief intervention for children. Complementary Therapies in Clinical Practice. 2009; 15: 105-109.
6. Martos-Montes R, Ordóñez-Pérez D, De la Fuente-Hidalgo I, Martos-Luque R, García-Viedma MR. Intervención asistida con animales (IAA): Análisis de la situación en España. Escritos de Psicología. 2015;8(3):1-10.
7. Handlin L., Hydbring-Sandberg E., Nilsson A., Ejdebäck M., Jansson A., Uvnäs-Moberg K. Short-term interaction between dogs and their owners: effects of oxytocin, cortisol, insulin and heart rate. An exploratory study. Anthrozoos. 2011; 24(3):301–315.
8. Miller S. C., Kennedy C., DeVoe D., Hickey M., Nelson T., Kogan L. An examination of changes in oxytocin levels in men and women before and after interaction with a bonded dog. Anthrozoos. 2009; 22(1): 31–42.
9. Beetz A., Julius H., Turner D., Kotrschal, K. Effects of social support by a dog on stress modulation in male children with insecure attachment. Frontiers in Psychology. 2012; 3: 352–360.
10. Beetz A., Unväs-Moberg K., Julius H., Kotrschal K. Psychosocial and psychophysiological effects of human-animal interactions: the possible role of oxytocin. Frontiers in Psychology. 2012; 3: 1–15.
11. Vangoli L, Caprilli S, Vernucci C, Zagni S, Mugnai F, Messeri A. Can presence of a dog reduce pain and distress in children furing venipuncture? Pain Mang Nurs. 2015 Apr;16(2):89-95.
12. Havener L, Thaler B, Megel ME, Baun MM, Driscoll FA, et al. The effects of a companion animal on distress in children undergoing dental procedures. Issues Comprehensive Pediatr Nurs. 2001;24:137-52.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada