Pàgines

dimarts, 7 d’octubre del 2014

La trobada de Pediatres de Ponent 2014: una jornada completa.


El dia esplèndid demanat. La generació jove que ens empeny i ens alimenta. La caminada per obrir la gana a un dinar com cal. Un trenet ple d’il·lusió en territori dels Neandertals. I el record dels temps viscuts des de la primera Trobada dels Pediatres de Ponent a la Seu d’Urgell l’any 1987. De tots aquest elements en treiem un deliciós resultat: la Trobada dels Pediatres de Ponent a Sant Llorenç de Montgai 2014.     
   

Enmig de temps agitats i il·lusionats (que esperem no siguin il·lusos) aquesta trobada de dissabte ens ha permès fer un recès per fer pinya. Per saber d’on venim com a col·lectiu pdp i per engrescar la saba nova que puja i ens esperona a créixer. 







El dia es va despertar clar i net. El dissabte primer d’octubre (com ja és tradició) estàvem convocats al Càmping La Noguera, de Sant Llorenç de Montgai. Al matí, i amb calma, ens trobàrem al lloc acordat per evocar l’origen de les trobades i el camí recorregut en gairebé trenta anys de promoció conjunta del bon tracte als infants de Ponent. I per fer també un record emotiu envers l’Hermano Manuel que va morir fa pocs dies lluny de la terra vermella de Mabesseneh, de la seva Sierra Leone, afectat de generositat i donació extrema. I després de la xerrada, dues hores d’animada excursió vora l’aigua a solana i ombradiu, vorejant l’embassament de Sant Llorenç fins arribar al Pont d’Escalera. En aribar-hi, s’agraí l’arribada del trenet que ens conduiria a un bon menú i a una sobretaula amb felicitació inclosa als nuvis Neus i Xavier. Després, a la tarda, la lliçó cultural, in situ, a la Cova dels Bous, amb el guiatge del Toni, l’arqueòleg, sobre la vida dels Neandertals que transitaven per aquesta contrada ara fa 50.000 anys, va cloure un dia lluminós de germanor pediàtrica ponentina. I a s’hora baixa, que ens diria l’Alícia, vàrem tornar, satisfets a casa i agraïts per un dia viscut en bona companyia i harmonia. 
Moltes gràcies a totes i a tots per haver-ho fet possible! 


Laura Minguell (veguera) i Francesc Domingo

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada