Nens optimistes

Sembla una mica agosarat en aquests temps que corren parlar d’optimisme, però potser ara més que mai n’hem de parlar, sobretot de com ajudar als nostre nens i joves a ser-ho. I aquest llibre de Seligman ens hi ajuda força.

En diferents estudis s’ha comprovat que les persones optimistes viuen més anys, amb millor salut i millor humor, no perquè els hi hagin passat menys esdeveniments dolents, sinó perquè de cada situació traumàtica viscuda han tendit a trobar-hi algun benefici, desenvolupant a partir del trauma nous recursos i avantatges.

El plantejament d’en Seligman és que l’optimisme és un estil d’interpretar la realitat, d’atribuir les causes dels esdeveniments externs, incloent els conflictes i pèrdues, i a partir d’aquí, afrontar les dificultats d’una forma característica, pensant que “sempre s’hi pot fer alguna cosa” i intentant assolir-ho. I el que seria encara més interessant és que com a estil interpretatiu seria après, és a dir, que té possibilitats d’ensenyar-se.

En Seligman es va fer conegut en el món científic a partir de la descripció d’un model de depressió en animals: el model d’indefensió apresa, en el que mostra com algunes reaccions depressives poden ser fruit de la frustració dels individus de fer front a una situació dolorosa de forma que acaben per desistir, romandre indefensos sense actuar, donant-se per vençuts.

D’aquí l’autor ha desenvolupat estudis seriosos sobre l’anomenada “psicologia positiva”, és a dir, no com els tractaments psicològics ens poden ajudar quan hi ha un trastorn, sinó som podem millorar.

Un dels aspectes que més èmfasi fa en el llibre “Nens optimistes” és en l’estil atribucional, a què i com atribuïm les causes del que ens passa a la vida.  Com canvi si pensem que la causa és interna o externa, global o específica i estable o inestable. Els pessimistes fa atribucions internes, globals i estables (això és així, ho seguirà essent i no canviarà ), i el pessimisme és contagi i s’apren.

Un llibre molt recomanable. De fet el got irrefutablement sempre està ple.

Montse Esquerda