De l’agror dels Abusos sexuals infantils a la sàvia interpretació de l’escultura dels tres Reis, tot passant pel missatge marià, esperançador i positiu, d’Àngela Volpini.

Benvolgudes companyes i companys:

Durant aquests dies de tombant el 2022 per arribar  a aquest nou i (com tots els anys) incert 2023, he tingut l’oportunitat de visitar, a Barcelona, una exposició que, si esteu interessats en conèixer com l’opció artística esdevé una via de sanació important per a les víctimes dels Abusos sexuals infantils (ASI), us recomano que aneu a veure. L’exposició, amb el títol de Fragmenta, es mostra a la galeria Mr Toolip Art Gallery (*), al carrer Ausiàs Marc, 14 (cantonada Bruc) – Metro Urquinaona. Estarà exposada fins el dia 16 de gener 2023. L’artista Tess Dribbel (nom fictici per motius de seguretat) mostra les pintures creades durant els seus anys de teràpia per tractar els traumes causats pels abusos sexuals infantils que va patir durant “la major part de la seva vida inconscient”. 

“Una de les coses estranyes i incomprensibles quan se’t maltracta és la síndrome de dissociació pel qual la memòria es tanca per protegir-te. És només quan això s’allibera terapèuticament, i en el meu cas va ser anys després, que tot el passat es va revelant lentament. Per a mi va ser un viatge molt dolorós i emotiu que he i expressar a través del meu art”, ha afirmat la pintora.

“No tenia ni idea del que m’havia passat realment fins que vaig buscar tractament per a malalties físiques  i reaccions emocionals i corporals que finalment es van identificar com a manifestacions psicosomàtiques del trauma. Aquest va ser l’inici d’anys de teràpia intensa i profunda que va revelar poc a poc els horrors intensos del meu passat”

“....El meu terapeuta em va animar a utilitzar els meus talents artístics per intentar expressar lliurement en imatges el que sentia després de cada sessió....” 

Corprèn la cruesa d’algunes de les pintures i es del tot il·lustrador el petit llibret en que es poden llegir cites de l’autora com les anteriors, i on es poden veure la majoria dels quadres (en blanc i negre) i una breu explicació de cadascun. Us aconsello que demaneu el llibretó en català al Sr Carles, responsable de la galeria. Ell us donarà valuoses informacions sobre aquesta exposició. I en el meu cas, en identificar-me com a pediatre interessat en temes socials, ha ofert la sala per si calgués fer alguna presentació sobre temes socials, com aquest dels ASI. Els que ho teniu a l’abast o bé sou a Barcelona aquest dies en que encara romandrà oberta l‘exposició, us recomano que hi feu una visita. A mi, mentre observava la mostra de quadres, se m’ha fet present el valuós recurs preventiu i sensibilitzador que el testimoniatge de les víctimes ens aporta. Amb l’autorització per part del responsable de la sala per fer algunes fotografies, n’adjunto alguna a aquest escrit. I en aquest dies del Natalici i els regals dels Reis m’ha tocat especialment el quadre “I wished Dad was dead”. 

També , com a petit gran present d’aquests dies (i ara per treure aquest gust amargant que ens deixa el copsar la cruesa dels ASI) he tingut el privilegi de l’intercanvi de missatges amb el Dr Toni Tribó, antic company de Facultat a la UAB d’aquells joves anys setanta. Ell m’avisà d’una xerrada col·loqui aquí, a Lleida mateix, per part d’Àngela Volpini, ara amb 82 anys, aquest passat dissabte, 7 de gener, al matí, a la sala Andrea de la Parròquia de Santa Maria Magdalena. Quan cerques a la xarxa hi ha un article de La Contra, de la Vanguàrdia de ja fa 10 anys (2*) en què, després del títol, manifestava, al periodista Victor-M Amela: “Tinc 72 anys. Vaig néixer en un poblet del nord d'Itàlia, i visc aquí. Dirigeixo el centre cultural Nova Canà. Estic casada i tinc un fill, l'Alex (37). Política? Progrés i desenvolupament. Sóc una catòlica crítica. Vaig veure la Verge i divulgo el seu missatge: Sigues tu mateix, estima i gaudeix de la vida!”. I l’entrevista anava encapçalada amb el text "'Gaudiu de les meravelles del món!', em va dir la Verge". Tant a l’entrevista de fa 10 anys com en el seu testimoni, ahir a Lleida, ens diu que “la humanitat ja està realitzada en plenitud en cadascun/a de nosaltres”, i que la resposta coral que la humanitat cerca a la pregunta “Quin sentit té la vida?” ha de tenir, abans, una resposta individual i personal. Ens hem apuntat a la resposta estàndar i no ens hem aturat a saber quina era la nostra: què crec jo que és just?.

“No ens deixem endur per models externs que puguin limitar la pròpia resposta”. L’autocreació i la comunió de dues o més singularitats genera quelcom de gust diví. “No hem de seguir un camí! Nosaltres som el camí. Som possibilitat i som camí. ......A l’origen som amor, i no pecat i culpa”. La culpabilitat s’ha fet servir com a sistema de control. No hem llegit prou bé el missatge del Nou Testament i estem encara ancorats en el l’Antic (el pecat i la culpa)....  És en solitud que es troben les respostes veritables, entre l’amor i el poder”, continuava dient Àngela Volpini, ahir.

En el col·loqui se li preguntà per quina raó no hi ha els mateixos missatges en les diferents aparicions de la Verge Maria.”Solament es pot assumir una part, si s’interpreta una aparició mariana. Els intermediaris aprofitadors són els que en cerquen un benefici. Jo no he demanat mai una interpretació del que vaig viure”

És en un resum de la mateixa entrevista citada (2*) que hi podem llegir la seva coherència amb aquest missatge: 

“Mística. Dels 7 als 16 anys, Angela Volpini veia la Verge el dia 4 de cada mes. Visqué una experiència extàtica, mística, un arrabassament que l'insuflà l'experiència d'una connexió íntima i intensa amb la vida, i la dotà d'una presència d'ànim indestructible. No es va doblegar davant de la jerarquia eclesiàstica. I alguns van parlar que havia vist una "Virgen Roja". No va tenir vocació religiosa, es va casar, i el seu marit ("seràs el segon... després del món", li va advertir) la va recolzar per fundar el centre cultural Nova Caná, que ajuda gent des del seu poble ” (2*).

Jo em vaig atrevir a preguntar sobre quina raó li sembla que fa que les aparicions marianes siguin, en la gran majoria, aparicions a infants. En els intercanvis de correus amb en Toni Tribó he trobat, potser, la resposta. La poesia d’Unamuno Feliz Noche de Reyes (3*), que ell m’ha passat,  s’adiu del tot a una que em sembla prou vàlida: 

En la darrera pregunta que li feren ahir, Àngela Volpini  va concloure  :”Tinguem fe en nosaltres i en els altres. Cada dia podem començar de nou!”. La xerrada col·loqui es va cloure amb una deliciosa interpretació del “Cant dels ocells” per part de Rosa Vergés. 

Al seu espai web, el d’Angela Volpini, es pot trobar molta més informació per conèixer més del seu pensament, el seu testimoniatge i el seu acolliment a Nova Cana..

I per fer-ho del tot rodó, en aquest temps d’Epifania,  la meva germana petita m’envià una preciosa escultura del Somni dels tres reis. I m’ha agradat molt el missatge i la interpretació que us passo traduides del francès. (Original)

« Le rêve des trois rois », sculpté par Gislebertus dans la cathédrale Saint-Lazare à Autun entre 1120 et 1130

“Els tres homes coronats representats a dalt, els Reis Mags, dormen embolcallats i protegits per una gran manta. Immediatament després de percebre el tacte suau i delicat de l'àngel, el primer dels tres reis es desperta, mentre que els altres dos romanen immersos en la calor del son. L'Àngel gira la seva mirada tranquil·litzadora cap als tres Homes, però amb el dit índex de la mà esquerra assenyala l’estel, que brilla per il·luminar-los el camí i guiar-los cap a la seva tasca terrenal i espiritual. Ens recorden els tres aspectes de nosaltres mateixos, és a dir, el cos, la ment i l'ànima. Perquè sovint la nostra ànima roman desperta i alerta, mentre l'esperit, la nostra personalitat encarnada, i el nostre cos físic continuen en el seu torpor. Els nostres propòsits d'Any Nou són el resultat d'un diàleg íntim amb la nostra ànima. Per posar en pràctica els canvis que hem decidit emprendre, és el moment de despertar les altres dues parts de nosaltres mateixos per treure-les de l'estat d'apatia en què de vegades les submergim. Per despertar el nostre esperit, la nostra personalitat, hem d'acceptar canviar els nostres vells hàbits, la nostra poca comoditat. Per despertar el cos, hem d'actuar, allà és on ens espera la vida....”

I reprenent el tema inicial d’aquest escrit, que aquest any que hem encetat ens ajudi a seguir actuant, ventilant habitacions tancades de fa massa i posant llum a les cambres fosques. Que aquest any sigui venturós per a la prevenció dels ASI! Passem a l’acció! 

Francesc Domingo Salvany. 

Balaguer, 8 de gener de 2023.

Bibliografia: 

• www.mrstoolipartgallery.com 
• www.lavanguardia.com/lacontra/20120625/54316788592/la-contra-angela-volpini.html 
• Feliz Noche de Reyes