(Text traduït i adaptat de www.lacmad.org en resposta a la campanya de l’Ajuntament de Madrid “Que no falte lo más básico”)
Cada any, arribades aquestes dates, les campanyes
solidàries de recollida d’aliments demanen l’aportació d’aliments infantils amb
la bona intenció d’ajudar a les famílies en situació de vulnerabilitat.
Personalment, i sé que com jo opinen
diferents associacions i professionals que treballem per tenir nens i
nenes amb la millor salut possible, veig
en aquestes campanyes una caritat mal entesa, que fa més mal que bé. Sembla
ajuda, però no ho és.
"Després dels més de
38.000 quilos de menjar infantil recollits durant la campanya del 2014, aquest
Nadal també es demanen aliments especialment per a nadons, com ara llet de
continuació I i II, cereals per a farinetes (amb gluten i
sense) i potets de fruita i verdura. Es tracta de productes dels quals
habitualment se'n recull poca quantitat i que són els més necessaris per a les
entitats beneficiàries amb qui treballa el Banc dels Aliments".
En la cultura actual que ens
envolta de manca de lactància materna aquestes
campanyes són molt ben acceptades i
agraden a la majoria de la població, que
creu que:
No
totes les mares tenen llet i aquests nens necessiten ser alimentats igualment. El percentatge de dones que no
tenen llet s’estima al voltant d’un 5%. En aquest 5% estan incloses les mares a
les que se’ls hi recomana no donar el pit per malaltia incompatible amb la
lactància. La resta són casos de decisió familiar, mal maneig o per manca de
suport competent. Es clar que aquest 5% de mares han de tenir accés a la llet
artificial, però cal una campanya d’aquest abast per això?
Alletar és una opció, no una obligació. Certament,
però en el cas de famílies en situació de vulnerabilitat s’ha de promoure
la lactància materna per damunt de l’artificial més que en cap altre cas, al contrari del que fa la campanya. Quan se’ls hi ofereix
gratuïtament llet artificial s’està aconseguint que aquesta família abandoni
del tot la lactància materna i que l’alimentació del nadó depengui
exclusivament de disposar de llet artificial. Quan l’ajuda o la partida
pressupostària, en el cas de l’ajuntament de Madrid, s’acaba, la família es veu
obligada a dedicar part dels seus recursos econòmics a adquirir llet artificial
(com a mínim durant el primer any de vida del nadó). Com els hem ajudat?
Les
mares en situació de vulnerabilitat no solen tenir llet suficient perquè estan
mal alimentades. Fals.
Hi
ha mares en risc d’exclusió que són alcohòliques, drogoaddictes… i no poden donar el pit. Cert. I per aquests nens existeix la
possibilitat d’accedir a la llet artificial a través dels serveis social. I
sense fer cap campanya.
Les
mares en risc d’exclusió han de treballar i, moltes vegades, no poden donar el
pit. Fals.
Alletar no és incompatible amb treballar. El que cal és informació i suport de
com fer-ho, tenir cultura real de lactància materna.
Estic, estem segurs que la
campanya es fa amb la millor de les intencions. I estem totalment a favor de
que es proporcioni ajuda a les famílies en situació de vulnerabilitat. Però, NO ens sembla correcte que es faci una
campanya d’aquest abast, que fomenta la lactància artificial per damunt de la
materna, encara que sigui sense voler. Es posa en risc la salut dels infants, i és just el contrari del que es pretén.
Al tió solidari
li demanaria una campanya de suport a la
lactància materna feta a casa nostra, amb el mateix ressò mediàtic i amb la mateixa implicació de tota la
societat; "amb les coses de menjar no s’hi juga".
Carme Gabarrell
Metgessa Pediatra. IBCLC
