Aquestes
setmanes darreres he sentit vergonya interna de dir-me europeu. El mateix dia
que es commemorava el dia Mundial de la Poesia , el dilluns 21 de març de 2016,
Europa engegà, amb un silenci mediàtic ignominiós, la deportació massiva de
persones més gran després de la Segona Guerra Mundial. Que l’anestèsia social que ens envolta s’esquerdi, si més no uns instants.
I que la Poesia
ens hi ajudi!
Viuran ells la Pasqua ?
Ben prop, vora
nostre,
fugint, suplicants
germans, sense sostre,
amb dolor en el
rostre,
vetllen llurs
infants.
Quan llurs ulls
tristegen,
curulls
d’enyorança
i perduda
confiança,
i els núvols
negregen
de
desesperança...
Viuran ells la Pasqua
que espera
Occident?
La viurem
nosaltres,
germans de Ponent?
Un prec per
vosaltres,
que és cant i
lament!
Francesc Domingo
i Salvany.
Balaguer,
30 d’abril de 2016
