Un interessant article d’Andreu Barnils a l’anuari de Vilaweb (1) recull el diàleg entre Ianis Varufakis (exministre d’Economia de Grècia ara fa uns anys) i el lingüista
i pensador Noam Chomsky, sobre l’any
que hem deixat enrere, i centrat en la Covid-19, el canvi climàtic, els EUA, la
Xina, la EU i l’esquerra. L’economista l’entrevistà al canal de YouTube del seu
partit paneuropeu DIEM-25. A tall de resum ràpid, “de la Covid-19" Noam Chomsky diu
que la variant òmicron prové de voler vaccins solament per al primer món; ara
les variants sorgeixen al tercer món i acaben arribant al primer. Sobre la
cimera del clima, explica que els rics
solament entren en aquesta “guerra” si tenen risc zero de perdre-hi diners.
Quant a la deriva republicana als EUA opina que el votants de Trump tenen
valors similars als de l’extrema dreta alemanya. Parla també de la influència
creixent de la Xina i del paper de la UE, encara massa perillosament captiva
del EUA. I dedica un interessantíssim apartat final a sospesar si els
estudiants han de censurar actes de l’extrema dreta dins les universitats.
Chomsky creu que no i explica el perquè”.
Us aconsello que, si podeu, accediu a l’article.
Val la pena aprendre dels pensadors! A més, s’accedeix a un enllaç directe a
l’entrevista, que si convé podeu trobar subtitulada en català. Per si voleu fer
un tast ampliem un xic cadascun del punts:
Del tema Covid i la variant òmicron apunta que sabem prou bé per què va aparèixer i
per què tornarà a passar. Els països rics han monopolitzat els vaccins i han
insistit a preservar els drets de les patents. I això impedeix que Sud-Àfrica,
tot i tenir indústria farmacèutica suficientment preparada, pugui fabricar
vaccins. Sud-Àfrica no pot vacunar la població per retenir les mutacions en
curs. Així, doncs, en el Sud no vaccinat pot aparèixer una nova mutació
potencialment més greu, que naturalment s’estendrà a Occident.
En aquest mateix sentit es manifesta la viròloga
d’Oxford, Ester Gea-Mallorquí en l’entrevista
al programa “Via lliure” de RAC1 (2):”El 2022 no serà l’últim any de pandèmia”.
I afirma també que “caldrà veure com evolucionen les variants, si en sorgeixen
amb moltes més mutacions. També haurem de veure si la immunitat de grup serveix
per aturar la transmissió”. I remarca la necessitat de protegir tot el món. En
aquest sentit, el director general de la OMS, Tedros Adhamon, subratllava el
passat 31 de desembre que només podrem posar fi a la pandèmia si ho fem units.
I ara com ara hi ha una bretxa de vacunació entre països rics i pobres que propicia les mutacions.
Pel que fa a l‘escalfament
global remarca el fracàs
de la Conferència pel clima COP26. La comunitat inversora solament està
disposada a posar diners sempre que (i això està en lletra petita al “no acord”
de la conferència) el FMI - Fons Monetari Internacional- li garanteixi que no
hi ha risc. “Es a dir, estem contents d’ajudar, sempre que hi guanyem diners i
no hi hagi cap risc”.
Parla de la
deriva del EUA, i apunta l’estudi de les actituds dels votants republicans
que mostra que se situen al costat dels partits neofeixistes de dreta, com ara
Alternativa per Alemanya (AfD). Si l’AfD guanyés les eleccions a Alemanya em
preocuparia, afirma. Caldria, ja ara, una protesta popular multitudinària amb
el suport de la UE. Però una lliçó del 2021 és que Europa no vol assumir el paper que podria tenir al món, o és que no
se’n veu capaç. L’exemple d’Alemanya, que es posà al davant de la protecció de
les grans farmacèutiques, per quedar-se les patents del procés, és del tot
il·lustratiu. I també el fet de no tenir un paper independent dels EUA en temes
com ara les negociacions amb l’Iran. Mentre Europa continuï amb aquest paper de
subordinació al poder extern, al poder dels EUA, el panorama sembla força fosc.
Pel que fa a l’anomenada amenaça xinesa afirma que
és real. La Xina és aquí i no es
deixarà intimidar per EUA, com fa Europa. I continua expandint les seves polítiques de poder tou expandint la seva
influència per l’Àsia central, òbviament amb
la intenció d’arribar a l’Europa de l’Est, l’Europa Central i l’Àfrica.
I estableix escoles de formació professional, on els alumnes estudiaran
tecnologia xinesa. Per als EUA això és intolerable i pot conduir a accions
provocadores que poden ser germen d’una nova guerra. El futur escriurà quina
serà l’evolució.
Sobre la
censura d’actes a les universitats afirma que és una preocupació. Les
universitats no haurien de protegir els estudiants de les opinions que no volen
sentir. Si no hi estan d’acord allò que caldria és deixar-los explicar,
entendre les seves raons i organitzar una contratrobada, d’oposició als seus
punts de vista. Fer-ho servir com una oportunitat educativa i no com una
amenaça. “Que l’esquerra s’apropiï els dispositius tàctics dels poderosos és
erroni per principi i suïcida. Això es
girarà contra seu. I serà un regal meravellós per a l’extrema dreta”.
Davant d’aquests fets la pregunta a fer-se és: “en què puc influir?”. Aquesta és la
moral elemental. Pot ser que no pugui actuar de manera global, però sempre
podré actuar a nivell local. Mirada global i actuació local. Ara mateix, el compartir
amb tot@s vosaltres aquestes ratlles, aquestes reflexions, esdevé ja una
aportació en el meu metre quadrat de món. L’article acaba amb un missatge per
al 2022 pres d’Antonio Gramsci: “Cal
mantenir el pessimisme de la raó, l’optimisme de la voluntat”. Hi ha raons
per a l’optimisme i hi ha oportunitats. Tan sols hem d’arribar a un nombre prou
gran de gent, que tingui prou energia
per unir-se i es faci càrrec de tot allò que pugui.
I en aquesta direcció, la de l’optimisme de la voluntat
malgrat el pessimisme de la raó, hi ha hagut un referent a Sud-Àfrica que ha mort pocs dies abans de morir també
l’any 2021. L’escriptor P. Pratap Kumar (3),
al Vilaweb del 27 de desembre passat, encapçala el seu escrit així: “Amb la mort de Desmond Tutu Sud-Àfrica perd
una gran brúixola moral”. I
ens ofereix aspectes de la seva vida i del seu compromís que estan del tot
oposats a la pobresa moral, a la pobresa de risc dels rics i poderosos d’arreu. “L’arquebisbe emèrit Desmond Mpilo Tutu, mort diumenge
a 90 anys, es va guanyar el respecte i l’amor de milions de sud-africans i del
món sencer com a flagell de l’apartheid i símbol dels drets humans”. L’arquebisbe
Tutu no va deixar de lluitar pels drets humans quan l’apartheid va haver
arribat al final formal el 1994. Va continuar criticant els polítics que
abusaven del poder. I també es va afegir a diverses causes, com el VIH/SIDA, la
pobresa, el racisme, l’homofòbia i la transfòbia.
I a tall d’exemple del seu permanent i ferm compromís: “Quan els
sud-africans es van despertar el matí del 7 d’abril de 2017 per protestar
contra la destitució del respectat ministre de Finances, Pravin Gordhan, per
part del president Jacob Zuma, l’arquebisbe Tutu va sortir de casa, a Hermanus,
i es va unir a les protestes. Tenia 86 anys i la seva salut era fràgil. Però
portava la protesta a la sang. Per ell, cap govern no era legítim si no
representava bé tot el poble. Encara conservava l’agudesa de paraula quan va
dir: “Resarem per la caiguda d’un govern que ens representi malament.”
La seva lluita pels drets humans no es va limitar a Sud-Àfrica.
Amb la seva fundació per la pau, que va néixer el 2015, va estendre la seva
visió d’un món pacífic “en què tots valorin la dignitat humana i la nostra
interconnexió”. P. Pratap Kumar conclou que “Sud-Àfrica ha tingut la sort d'haver comptat amb un
home tan valent com Desmond Tutu, qui va simbolitzar la idea del país com la
“nació de l'Arc de Sant Martí.”
Per la seva lluita, basada en els
principis d’integritat ètica i moral, Tutu, ha estat exemple per a molts i l’ha
fet esdevenir un referent en qui emmirallar-se. De ben segur que la situació
actual, reflexionada per Chomsky (1)
en els paràgrafs inicials d’aquest escrit, especialment pel que fa a la pandèmia per la Covid-19 i les variants del
virus aparegudes a països com Sud-Àfrica, serien també motiu per interpel·lar el
nostre primer món (econòmic potser, però no de valors ètics i morals).
En parlava també, el dia 28 de
desembre passat, la periodista Carme Vinyoles al Punt Avui (4) quan recordava la cita més cèlebre que s’atribueix a
l’arquebisbe Tutu, extracte precís i revelador d’una història que ens ha marcat
com a civilització – si bé d’una manera desigual: “Quan
els missioners van arribar a l’Àfrica, ells tenien la Bíblia i nosaltres, la
terra. Ens van dir: resem. Vam tancar els ulls. Quan els vam obrir nosaltres
teníem la Bíblia i ells, la terra”. I la mateixa Carme Vinyoles
insisteix en que la seva autoritat moral
li va permetre donar, el 2011, el punyent missatge contra el matrimoni forçat infantil que, entre
altres coses deia.”He conegut nenes
casades al 10 o 12 anys, amb fills als 13 o 14 anys, i ara sé que això passa
arreu del món; aquestes nenes són invisibles, no tenen veu, són les persones
més vulnerables del planeta. Abandonen les escoles per cuidar la família del marit
i s’enfronten a greus problemes durant l’embaràs i el part, s’enfronten a la
mort. El matrimoni els roba la infància. Imaginem com serien les coses si
tinguessin l’oportunitat de convertir-se en mestres, metgesses, empresàries,
polítiques. Aquesta violència es produeix perquè els homes ho permeten. Vull
animar els nens a defensar les seves germanes i dir a les nenes que han de
tenir els mateixos drets per anar a l’escola i créixer lliures”. La crida de
Tutu, usant d’altaveu la seva autoritat moral, va ser decisiva perquè l’ONU incorporés l’eliminació del matrimoni
forçat com un dels objectius ODS de l’agenda 2030.
Francesc Canosa, al pròleg del
valuós recull gràfic sobre Balaguer (5),
ens diu que les fotografies en blanc i negre ens mostren “paraules mudes i
silencis xerraires”. També l’agenda llatinoamericana de l’any 2021 ja passat (6), ens interpel·lava clarament: Retorn o no retorn. És tard, però és la
nostra hora. Hem fet els deures,
en aquest 2021?. La presentació de l’Agenda llatinoamericana d’aquest 2022 (7) que comencem insisteix en què “el
punt de no retorn ecològic ens posa contra les cordes, al llindar de
l’abisme cap a l’extinció. Afrontem el
major repte com a espècie: la no autoextinció… Havent advertit aquesta crisi des
de tants espais de lluita a través de dècades, és innegable que no està tot
perdut… Certament la pandèmia que va començar el 2019 encara és lluny d’acabar i
ha agreujat les injustícies i les desigualtats. No obstant això, és a través
del treball en grup, en comunitat, que s’entreveu la major de les esperances… I
en conseqüència i amb esperança, la història haurà d’aturar-se i després girar
vers la humanització i el procés d’amalgamació amb la mare terra…”. No tenim
alternativa.
I és esperançador de participar
en el treball en grup, en comunitat, que des de fa temps vivim i convivim a la
Pediatria de Ponent, com a lleidatà exemple d’aquest pensar global i actuar
local. Recordant sempre que l'única lluita que es perd és aquella que
s’abandona. I també allò de que “no estem sols i no deixarem sols als infants i
llurs famílies!”
I si en un moment concret
defallim recordem la cançó:
“Quan pressentim, veient la
branca nua,
que malgrat tot, l’ametller florirà,
quan esperem, al cor de la nit crua,
la nostra alegria, ningú no ens
la prendrà,
la nostra alegria, ningú no ens
la prendrà!”
Aquest nostre Ponent és molt
potent!
Molt Bon Any 2022 a totes i a
tots!
Francesc Domingo Salvany.
Balaguer, 2 de gener de 2022
Bibliografia
1. A Barnils. El lúcid resum de l’any 2021, per Noam Chomsky. A L’anuari de
Vilaweb. 2021 entre el desconcert i els
sobresalts. Vilaweb 31 de desembre 2021, p 46-49.
2. E.Gea-Mallorquí. El 2022 no serà
l’últim any de pandèmia. RAC1 “Via lliure”, 2 de gener 2022.
3. P. Pratap Kumar. Amb la
mort de Desmond Tutu Sud-àfrica perd una gran brúixola moral. Vilaweb 27 de desembre 2021.
4. C Vinyoles Casas. Tutu contra el matrimoni forçat. El Punt AVUI. Raça humana. 28 de
desembre 2021, p 32.
5. F. Canosa Farran. Cassigalls de nosaltres. Pròleg de L’Abans. A: C Alòs, J Barbosa, J Bové, G Costa, I Panadés, E Solanes. Balaguer.
Recull gràfic 1871-1982.Ed Efados, 2017, p 7.
6. Agenda llatinoamericana mundial 2021. Retorn o no retorn. És tard, però és la
nostra hora. Comissió de l’Agenda Llatinoamericana de Girona.
7. Agenda
llatinoamericana mundial 2022. Organització
popular. Esperança i acció transformadora. Comissió de l’Agenda
Llatinoamericana de Girona, p 8.
